Enric I. Canela
El País publicava diumenge un article que posa el cabells de punta: Molt títol i poques lletres. No és que el que diu em sorprengui molt, però veure escrit el que diu sempre afecta.
És un article sobre la incapacitat lingüística d’estudiants i titulats universitaris. Comença: Bona part dels universitaris no superaria avui el llistó gramatical (dues faltes d’ortografia o tres de puntuació portar el suspens) que s’aplicava dècades enrere als alumnes de nou anys en l’examen d’ingrés al batxillerat. És cert.
El tema no és només l’ortografia, és molt més greu, expressió, construcció, etc. però encara és més greu, si pot ser, és la manca de consciència dels implicats en el problema. No entrenar la ment és simplement estar menys capacitat. Qualsevol indi o coreà, per exemple, té més estructurada la ment.
Els mestres haurien de llegir això, pensar i veure en quin punt estan ells, definir el problema i evitar que això passi. I que em disculpin, la culpa no és d’ells.