Enric I. Canela
El Mundo és un diari que fa uns bons reportatges. Normalment s’informa i treballa els temes. Després els adapta, sovint tendenciosament, a la seva línia política.
Tenim avui un article: Campus de Excel·lència, el somni inassolible de Cristina Garmendia. És un excel·lent treball, descriu bé en què consisteix el Campus d’Excel·lència, que tant la ministra com el secretari d’Estat d’Universitats, Màrius Rubiralta, han explicat diverses vegades.
El compara, bé, amb el model francès i diu que el programa Campus d’Excel·lència espanyol té moltes similituds amb L’Operació Campus’ llançada a França pel Govern de Nicolas Sarkozy. Allà es van presentar 27 ciutats, amb un total de 46 projectes. En alguns casos, com en el de Montpeller, un dels 10 projectes finalistes, van concórrer conjuntament els tres escoles d’Educació Superior de la ciutat. La ministra es va referir al exemple d’aquesta ciutat francesa per explicar que les institucions de menor dimensió, no tenen per què quedar fora d’aquest programa davant l’acusació de la oposició que el pla probablement acabi sent un suport per als campus més grans que ja han assolit un alt grau de desenvolupament, en detriment d’altres campus perifèrics més petits i amb més necessitats.
I afegeix que segons el Ministeri, es tracta de promoure l’agregació d’institucions que comparteixen un mateix campus, elaborin un projecte estratègic comú. Això és que les universitats, sobretot, les més modestes, hauran d’unir esforços per no quedar fora. I creu el diari que parla de fusió, ja que segons la ministra: No és sostenible que una universitat petita, en un entorn petit pretengui ser internacional i tenir totes les llicenciatures.
El tema però és el financer. A França es destinen 5.000 milions d’euros, aquí, enguany 150 en crèdits tous a les comunitats autònomes, que a final de legislatura seran 1.000. Poc, però tot i els meus dubtes, seria il·lús no tenir-los, m’agradaria veure com la ministra i el seu equip desenvolupen aquesta primera fase. Si tenen èxit en la iniciativa estic cert que Cristina Garmendia aconseguirà tirar endavant el seu projecte. Naturalment si resisteix els atacs que li vindran de dins, els de fora no em preocupen gaire.