Enric I. Canela
Sense cap ressò a Catalunya ahir el Sindicato de Estudiantes va convocar manifestacions contra el procés de Bolonya a tot l’Estat (El País, ABC, Público, ABC). El Periódico recull que a Barcelona es van manifestar més de 1.000, especialment de secundària i Formació Professional, però no parlaven només de Bolonya,, anaven contra la llei d’Educació. De fet ja deien que volien la manifestació del dia 13, serà el dia de la festa de l’educació a Catalunya.
Pel que em comentava Joan en un altre comentari, aquest sindicat no pinta res aquí, és un sindicat espanyol no català.Clar que a Madrid van congregar un gernació: 1.000 persones. Una gran capacitat de convocatòria.
Efectivament, el Sindicato de Estudiantes és una organització sense arrelament ni a Catalunya ni enlloc. Les organitzacions estudiantils universitàries convoquen el 20 de novembre. L’any passat van ser 10.000…
Estudiant,
Em consta. Aquests no van tenir èxit ni a Madrid, ni a València, ni a Sevilla.
el representant d’aquest sindicat a la zona de Tarragona, durant les manifestacions contra la LOU del PP, portava un jersei de la selecció espanyola. És un sindicat bastant minoritari en militància, però se li dona molt de ressò mediàtic.
El que més m’inquieta de tot plegat és la gran desinformació (que no és el mateix que falta d’informació) sobre els canvis que representarà Bolonya. Voldria creure que els 1000 estudiants que es van manifestar sabien en què consistia la protesta, però el cert és que tinc els meus dubtes.
Com a estudiant puc dir que tal i com està ara la situació és impossible plantejar de manera sensata i civilitzada els pròs i contres del procés de Bolonya sense que et salti al coll un grup d’exaltats.
Crec que tot plegat s’ha dimonitzat, com si d’alguna manera Bolonya representés la culminació dels mals que ha anat patint el sistema educatiu en els últims anys, quan de fet pot ser una oportunitat per introduir-nos definitivament en tot el sistema d’oportunitats que ens ofereix Europa.
Personalment m’agrada comparar-ho al euro. Com tot, té coses bones i dolentes, però no puc aguantar que tan sols es vegin les dolentes. Entre d’altres coses, perquè la desinformació gairebé sempre és intencionada.
Crec que els joves avui en dia tenen por de sortir de l’ou i trencar els límits de les fronteres. Si se’m permet l’expressió, tenen por a entrar a la societat de la informació.
Potser no se senten preparats per formar part d’una xarxa cultural interconnectada incipient i potent com és la comunitat europea, i els que marxen encara són pioners.
Prefereixen aferrar-se a allò que coneixen, per això no aprenen anglès, per això no tenen aspiracions a marxar a buscar les oportunitats que no trobaran aquí. Prefereixen queixar-se de que no troben feina i ignorar el pes que a poc a poc tenim dins Europa.
Seguint amb la dinàmica del plantejament d’abans, voldria creure que les fronteres són lingüístiques, o fins i tot culturals, però sospito que tot és tracta d’una falta d’iniciativa i d’ambició.
Després de tot, la màxima aspiració laboral en aquest país és el funcionariat.
Ana,
Els estudiants de secundària no crec que tinguin gaire informació i aquesta no és una responsabilitat del Govern. Els universitaris tampoc és que en tinguin gaire, però realment Bolonya no els afectarà massa perquè acabaran amb el model antic. Potser els que ara són a primer s’adaptaran. Bé, tret d’uns pocs que ja han començat amb el nou sistema.
Al meu parer corresponia al departament d’Educació donar la informació escaient.
Els que es van manifestar, majoritàriament, ho devien fer contra la privatització i altres bajanades similars. Res a veure amb els problemes reals que planteja el canvi de model.
El que representa Bolonya aquí és diferent del que representa al Regne Unit. Al meu parer i sintetitzant molt, el que s’intenta és que el model europeu s’assembli al britànic. Si això és un mal… El països nòrdics i els Països Baixos estan molt a prop, els llatins més lluny. Aquí a les antípodes. Si s’hagués informat bé, els de sempre haguessin protestat, ho he viscut tota la meva vida universitària, nous estudiants, nous problemes, però sempre la mateixa cançó.
Bo l’exemple de l’euro. I coincideixo totalment amb el que dius sobre la interconnexió i la societat de la informació, és així. Calen llengües, especialment, anglès. La majoria dels que es queixen no són dels que més estudien.
I de l’aspiració a funcionariat… no cal parlar-ne.
Roquet,
genial! Això que m’expliques quadra amb el tipus de sindicat. De fet es van entrevistar amb el ministeri.
Van comentar en aquest bloc que era proper al PSOE. No ho sé.
Incís: No deixa de ser curiosa la comparació amb l’euro, donat que Bolonya preten acostar-nos precisament al model anglès.
Ana,
Bo. Ells no s’acosten, nosaltres a ells si. de fet el model anglès competeix amb l’americà i d’aquí bé la declaració de Bolonya. Competència Europa – EUA.
a) Comparar amb l’euro és molt oportú. El fet que hi hagi una moneda única no vol equiparar res. El RD no equipara cap titulació de grau espanyola amb les del EEES, cal fer una homologació com sempre. Presciament l’euro el que va portar va ser una pujada de preus impresionant, no pas un avenç social. Això si, per fer inversions especulatives en temps rècord va anar molt bé.
b)Com que els joves no volen introduïrse a la societat de la informació en realitat no tenen cap interés en les noves tecnologies… encara que molts estudiants de secundària s’han de callar per no deixar en ridícul als seus professors d’informàtica, fins i tot a la universitat, que encara hi ha titulars que no s’en surten per adjuntar un arxiu a un mail.
c) Els joves no tenen cap interés en aprendre anglés per això la demanda de les beques d’anglès del ministeri es dispara any rere any… Per això les Escoles Oficials d’Idiomes han de fer un sorteig per decidir qui pot o no matricular-se…
d) com que els joves no volen viatjar, per això qui dispara la demanda de vols de low cost i els bitllets d’interrail deuen ser les persones de més de 50 anys.
sisplau! de vegades la crítica socilement organitzada té motivacions legítimes i raonades, o no és possible? Estudiar, treballar i militar són tres activitats molt dificils i sacrificades com per jutgar així com així a la gent que es mou. Al menys es mouen davant el que creuen que és injust. I tots els canvis socials neixen d’aquest moviments.
No puc dir que la majoria dels estudiants de secundària que surten al carrer hagin fet un màster en bolonya per manifestar-se però el que està clar és que si algú havia d’informar era la institució educativa i si ara hi ha més informaicó i debat potser és perque hi ha un moviment creixentment organitzat que desmenteix o qüestiona bona part de la mitologia utilitzada per vendre bolonya i vendre-la a cost zero.
Sisplau! què hi guanyen els estudiants que estàn perdent cursos sencers per organitzar xerrades informatives, prperar manifestos i manifestacions?
D’altra banda aqui podeu llegir un manifest del Moviment d’Asssemblees d’Estudiants de Sabadell (MAES), estudiants de secundària organitzats i organitzades (la majoria són dones). Abaix de tot.
http://www.kaosenlared.net/noticia/cronica-i-fotos-manifestacio-estudiantil-15-novembre
Julia,
Els títols de la UE són immediatament homologats i inscrits, només cal comprovar que existeix el títol..
ÉS cert que molts mestres i professors no s’han introduït en la SI, però tampoc se’ls han donat tots els mitjans, però si, tens raó.
Els joves si que volen aprendre anglès, el sistema educatiu no està adaptat i si volen viatjar, qui diu que no?
Estudiar, treballar i militar costa, cert. I? Està bé moure’s davant el que és injust, però què és injust? El procés de Bolonya?
Ja he dit que el govern havia d’haver informat del procés de Bolonya, i tant, ho critico. El procés de Bolonya no té cost zero. També ho dic, però justament no veig cap crítica a això, és parla de mercantilització i altres genialitats, però no els problemes reals que comporta.
Justament els estudiants que fan això no guanyen res. I he llegit un altre cop, coincideixo amb els temes relatius a la secundària, però no el de les universitats. Diu coses tan genials com un doble filtre, i la cirereta és dir: els manifestants han mostrat el seu rebuig a la incorporació d’un nou òrgan anomenat “Consell Social, format per grans empreses i multinacionals que tenen un poder decisiu en l’aplicació de les noves lleis”. El consell social es va introduir a l’any 1983 pel PSOE. Un nou òrgan!, multinacionals! I sindicats…
I més: Postgrau que “incorpora proves d’accés molt dures i selectives, i preus prohibitius. On són les proves i els preus prohibitius? Ni proves i els preus no han canviat en el doctorat i màsters ara són oficials i més barats que els que no ho eren.
Justament aquestes informacions estan ben a l’abast.
Abans no calia fer un màster per fer un doctorat.
Els màsters oficials (públics) són ben cars.
El 80% de la oferta a la UAB és privada.
El Consell Social decideix el pressupost de la universitat. Hi ha un sindicalista, la resta empresaris i membres del consell de govern. Convenis, PUCE, càtedres-empresa (que de càtedres no en tenen res), etc.
Sona tot molt malament.
Joan,
calia fer els cursos de doctorat que eren més cars encara. A ciències eren caríssims especialment els 23 experimentals. No hi ha hagut variació ecessiva i si ha existit em sembla que és a menys. Ho puc mirar.
El tema dels privats és una altra història. Tampoc entenc tanta obsesió amb els màsters, sincerament als que acaben la llicenciatura no els serveixen per a res. No està bé que ho digui, però ho penso.
El consell social no decideix pràcticament res, li ve donat pel consell de govern. Ho fa el rectorat – gerència. He estat vuit anys responsable de fer pressupostos a la UB (a l’època que no es feia dèficit) i t’ho ben asseguro. Sé de què parlo. Al meu parer és que le consell social, justament, no s’implica en res. Bé ara tenim un president a la UB que si vol ficar però no encerta les coses.
Als empresaris que hi ha al consell social realment els importa ben poc. Algun discurs, però… Creu-me no guanyen ni perden res.
Tu hi vas?
moltes gracies a tots pèr estar aqui defenent els nostres drets
dewww
Quins?