Enric i. Canela
El web 3cat24.cat escriu que els degans de diverses facultats de medicina de Catalunya demanen més recursos per aplicar el Pla Bolonya. En el marc de les VI Jornades d’Estudiants de Medicina de Catalunya (JEMCAT), els degans de medicina de la UB, la UdL, la UAB i la universitat Rovira i Virgili, han debatut sobre la problemàtica d’aplicar el Pla Bolonya a les facultats catalanes. Per poder aplicar aquest sistema d’estudis cal fer una reforma del funcionament de la formació universitària i per això tant des del deganat com des del Consell d’Estudiants de Medicina de Catalunya (CEMCAT), es reclamen més recursos i professorat. El consell també reclama millorar la distribució de la formació segons les necessitats.
Els degans de Medicina tenen una veu que sona molt més alta que la dels altres degans, els problemes de la Medicina sempre s’escolten més. El que diuen els degans de Medicina és aplicable a tots els ensenyaments. La reflexió sobre el cost de la reforma de Bolonya s’ha de posar sobre la taula. El Govern no vol afrontar-la seriosament. Diu que Madrid l’ha fet que Madrid la pagui. No és cert, l’ha fet Europa. No es pot barrejar tot. No es pot cedir en el finançament de Catalunya i després no pagar els serveis que requereixen els ciutadans o deixar de complir amb les obligacions.
Això de l’ha fet Europa, no és del tot cert, Europa com a Unió Europea no té competències en educació. És un acord entre diversos estats el fet de crear l’EEES. Una mica com l’Espai Shengen (amb països que no són de la Unió Europea). Vull dir, que la responsabilitat final, i la legalitat i la aplicació és cosa del Govern central que pot subscriure l’acord o renunciar-hi.
Joan,
tens raó, però és un acord al que arriben de comu acord els estats i no es podia quedar fora. Imagina Espanya l’únic país que no signa això, impensable. Per bé o per mal va així.
Per això dic que ho ha fet Europa i no deslligo a l’Estat dic que és un acord europeu.
I si, un cop acceptat el desenvolupament i l’aplicació és de l’Estat.
Tampoc passa res si no aproven tot el que diuen a Europa, com la directiva de les 65 hores o allò de Bolkenstein, oi?
De vegades el tren de tothom no és el teu. Cal arriscar-se.
Julia,
Jo crec que el procés de Bolonya és bo en si mateix. El que cal ´s fer que s’apliqui amb els recursos necessaris. Defensar un model que no funciona crec que no és bo.
En tot cas no crec que sigui comparable a la directiva Bolkestein i molt menys a la de les 65 hores que em sembla una barbaritat.