Enric I. Canela
Potser el que diré no serà benvingut, tant m’és, però tenim un país en crisi intel·lectual. Dissabte vaig escriure Conseller contra President del Parlament en relació a la que qualifico d’estúpida denúncia de Saura a les despeses del cotxe del president del Parlament. Saura i l’ABC podien fer-se socis.
Resulta que comptat i debatut el president del Parlament de Catalunya, la segona autoritat del País, ha millorat el cotxe oficial en el que fa molts quilometres a l’any en desplaçaments, viu a Reus, i viatges oficials. Ha efectuat una despesa extra de 9.276 euros en afegir al cotxe una taula de treball, un aparell de televisió i un reposapeus. El que deu ser car és el televisor. Ara Benach, després de donar explicacions al Parlament ha ordenat retirar els accessoris i s’ha disculpat. M’ha semblat un espectacle penós.
El sorprenent és que la discussió es limiti a un “trau-me d’aquí aquest accessori” i no es valori que el president de la nostra cambra legislativa sigui capaç d’aprofitar el temps dels seus desplaçaments (tres o quatre hores diàries, suposo) treballant amb un ordinador portàtil , Tal com fem molts altres professionals. No val tot aquest temps d’un alt directiu, al cap de l’any, molt més que els supòsits 9.000 euros?
La política d’aquest país es capaç d’arrossegar a qui sigui amb demagògies que em fan fàstic. No soc d’ERC, no defenso al ciutadà Benach, defensaria igual a Montilla si així s’ataqués al president de la Generalitat, que imagino que alguna cosa portarà al cotxe a banda de la llumeta per llegir. Clar que potser els que més critiquen només saben fer servir l’ordinador per baixar-se pel·lícules i dicten les cartes a algú.
Evidentment si jo hagués estat al Parlament hagués defensat la legitimitat del que ha fet la Mesa del parlament que no el president Benach.
Permet-me, Enric, l’anonimat. Jo sí que sóc d’ERC. I el que més greu m’ha sabut és la disculpa pública que ha fet el Benach. Quan hom juga a devaluar el segon càrrec del nostre país, crec que l’hem de combatre i no plegar-nos a la seva voluntat. I ell no havia de disculpar-se.
I l'”aliat” Saura no havia de ser tan indigne i arrossegat com per llançar-se a mossegar. No recordeu la bajanada paracientífica del feng-shui a la conselleria de Saura? Algú li va fer una crítica equivalent? No se la mereixia?.
Gràcies, Enric, per ser una veu equànim entre tanta mesquinesa.
Entenc l’anonimat.
ÉS una mesquinesa i tothom s’ha deixat arrossegar. Una ltra veu que ha defensat a Benach és el Saül Gordillo.
Fa fàstic tot plegat.
Enric,
Sento discrepar. No fa massa anys, quan “només” era diputat del Parlament, en Benach baixava a Barcelona en un cotxe compartit amb en Carod i en Bargalló. Llavors també tenia importants responsabilitats i, en canvi, viatjava d’una manera molt més austera de com ho fa actualment. Em sembla que el poder ha fet agafar més d’un mal costum…
I en quant a en Xoan Saura, millor que no recordem la despesa supèrflua que va suposar la contractació de l’assessor en feng shui per a les noves oficines d’Interior, on per cert tots els llums romanen encesos nit i dia.
David,
Jo crec que el president del Parlament te un rang. Quan el president del Senat viatja, ho he vist, hauies de veure. I no és la segona autoritat.
Però no és si són 9.000, 15.000 o 300 euros, el que m’encèn és el comportament polític.
Enric,
totalment d’acord amb tú…la pràctica de la polític a casa nostra esdevé un jocs de nines russes quan es veuen affaires com els d’aquesta setmana..i també penso que no s’havia d’esmenar res, les necessitats d’un polític amb un alt càrrec comporten aquestes obligacions i aquestes despeses i serem innocents si pensem que no hi ha més despeses que s’han d’assumir per la pròpia seguretat de les persones.
salut
Trina,
Això que dius és el missatge que haríem d’haver donat.
ÉS com si ara algú digués que per anar als actes oficials havia d’anar amb taxi.
Cada dia la diuen més grossa.
Enric, tens molta raó, perquè d’aquesta història se n’ha fet una muntanya, quan hi ha exemples molt més flagrants de diners mal invertits. Per aquest motiu, he realitzat un gif animat que, en to humorístic, intenta ser exemplificador d’això. Es troba al meu bloc (http://barrageneral.wordpress.com) i a veure si serveix com una altra forma de denúncia d’aquest fet tan sobredimensionat…
Enric,
Vaig a mirar el teu gif. En aquest país s’acota el cap per coses realment greus, és permissiu i no saps per què de cop et cricifiquen a algú per coses que en un altre lloc (iclòs Estat i comunitats autònomes) són de pobres.
El cotxe de Touriño es veu que val cinc vegades i mitja més que el de Benach o Montilla.