Enric I. Canela
La Fundació Bofill ha tornat a denunciar coses polèmiques. Denuncia que un de cada tres instituts separa els alumnes per capacitats.
Segons els experts, això estigmatitza els alumnes amb menys capacitat i empitjora els resultats globals del sistema educatiu català, ja que està demostrat que no redueix el fracàs escolar.
Diu que l’Educació Secundària a Catalunya és fonamentalment comprensiva, és a dir, que tot l’alumnat té un mateix currículum i unes mateixes condicions d’escolarització amb independència de les seves capacitats.
Jo reconec no saber gaire de mètodes o models. Jo provinc d’un sistema en el que l’ensenyament no estava tan democratitzat, vaig anar a un bon col·legi, els Escolapis de Balmes. No crec que el model fos “comprensiu” perquè als quatre anys de Batxillerat hi havia una revàlida i la gent que no donava bons resultats sabia, no sé si li deien o no que no era aconsellable que seguis el Batxillerat superior.
Crec recordar que els resultats eren millors.
Imagino que un model comprensiu deu ser bo, però amb dues condicions, que no es limiti als més capaços, cosa que també ajuda a baixar la mitjana (i d’això no he sentit res) i que hi hagi prou recursos per atendre els que tenen més dificultats. Suposo que la segregació, si en lloc d’ajudar-los a progressar, els tracta com a rucs si que estigmatitza. Si se’ls separa per ajudar-los a progressar potser s’aconsegueix que arribin més lluny.
Disculpeu els experts l’atreviment, només puc parlar de les meves vivències.
Jo voldria saber qui s’encarrega de valorar les capacitats de cada alumne i amb quins criteris els reparteixen: resultats acadèmics, nivell d’intel·ligència, comportament, motivació? Tristament encara hi ha molts alumnes amb bones capacitats intel·lectuals, però que treuen mals resultats perquè tenen algun trastorn d’aprenentatge o lleugera disfunció cerebral i són catalogats com a dolents i en aquest cas sí que els repercuteix negativament la segregació. Però per altra banda hi ha els que no poden o no volen seguir els estudis i el que fan es interferir en l’aprenentatge dels seus companys i jo no crec pas que els afecti gaire anar a un altre grup de nivell inferior.
Montserrat,
No és feina fàcil, però el que si és clar que si en una classe de matemàtiques vols avançar i hi ha que no segueixen, el que no pots fer és frenr-ho tot. Jo crec que en cada àmbit hi ha que tiren i que no. Potser és aquí on cal posar recursos, per salvar la gent que necesiti aquest suport. Malauradament res no és perfecte i cal assumir que en algun cas es cometran errors, per això cal treballa “amb xarxa”. Tal com es fa ara el que fem, també, és frenar als més dotats.