Enric I. Canela
La falta de perspectiva d’alguns polítics mereix figurar en un manual. Portem anys sabent que el futur de les economies depèn de com el coneixement acabi sent el principal factor de l’economia.
Doncs bé, les reformes que calia fer a les universitats no s’han fet i es va optar per una llei que no resolia pràcticament res. Molt parlar d’autonomia, de retiment de comptes, etc. però seguim igual.
Mentre alguns governs autonòmics estan posant a les seves universitats a la vora del penya-segat.
Ángel Gabilondo, president de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) i rector de la Universitat Autònoma de Madrid, està especialment combatiu aquests dies en les seves declaracions, conscient del seu paper de representant dels rectors.
A València, en la cloenda del Vè Congrés Iberoamericà de Docència Universitària, va reclamar a les administracions el compliment dels pactes de finançament. Va dir que això no significa que les universitats no puguin adaptar-se a la crisi: Va dir que calia seure per parlar de processos d’alentiment o fórmules variades per afrontar l’assumpte, que això ho faran amb molt de gust. La millora del sistema universitari i l’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior anirien millor amb més recursos, però el finançament no ho és tot: es necessita un canvi en la cultura universitària i modernitzar una forma de gestió que resulta massa rígida i poc operativa. Més clar, l’aigua.