Unes declaracions de Jan Figel

Enric I. Canela

Jan Figel, el màxim responsable de la Comissió Europea en polítiques educatives i culturals, va participar en el fòrum sobre desenvolupament curricular i emprenedoria celebrat recentment a Tenerife.

Va dir coses molt assenyades. Clar que algú pot pensar que està venut al capital.

Figel Està convençut que en moments difícils per a l’economia resulta prioritari potenciar la inversió educativa, atès que la formació és, a parer seu, el factor decisiu per consolidar societats madures.

Respecte a les relacions universitat – empresa deia: Aquesta aliança cal establir-la en tots els territoris, però especialment en els que són més vulnerables o on l’economia tingui un caràcter de monocultiu. Les universitats han de seguir sent autònomes i independents, igual que les empreses, però aquesta col·laboració pot ajudar a què els titulats surtin de la Universitat amb una formació més innovadora, que aprenguin a aprendre. Les universitats necessiten suport per aconseguir més mobilitat dels seus estudiants i professors i un aprenentatge més pràctic. Hi ha moltes qüestions que obliguen a que el món acadèmic i l’empresarial s’uneixin, i hauria de ser la regla, no l’excepció.

I en relació a la resistència d’alguns universitaris a col·laborar comentava: Algunes universitats consideren que existeix una economització en el procés de convergència europea. No crec que això sigui un problema real. Necessitem una humanitat sòlida, educació en valors, però també que l’educació sigui pràctica, que representa enfocament a l’emprenedoria, que ensenyi a “aprendre a aprendre”, que proporcioni una major alfabetització digital, més suport per a l’educació i formació en matemàtiques, ciència i tecnologia. Tots dos móns no haurien de separar. No crec que Leonardo da Vinci sigui un mal exemple. Necessitem d’investigadors, científics, matemàtics, i també d’una educació científica, cultural i humanística. Aquesta combinació ha de ser una conquesta que emprenguin les universitats.