Enric I. Canela
Expansión publica Madrid en l’economia del coneixement. Es tracta d’un article que mereix ser llegit per tots aquells catalans que volem que Catalunya estigui plenament integrada en la Societat del Coneixement.
L’article diu que l’Institut Madrileny de Desenvolupament (IMADE) i la Xarxa Parcs i Clústers de la Comunitat de Madrid han posat en marxa el Programa: Madrid, Comunitat del Coneixement, que té com a objectiu l’organització de trobades i conferències. Entre els conferenciats estan:
- Robert Solow premi Nobel d’Economia, qui va assenyalar fa més de mig segle el incomplet d’aquelles explicacions tradicionals del creixement.
- Paul Romer economista que el 1980 va introduir en el discurs econòmic un factor nou i diferent: el coneixement.
- Robert Lucas el premi Nobel d’economia que ha fet notables aportacions a la relació entre el coneixement i la teoria econòmica del creixement.
És molt significatiu llegir a Expansión:
El punt de partida d’aquest programa és que la Comunitat de Madrid és la regió espanyola líder en noves tecnologies de la societat de la informació i en la creació de coneixement. Segons l’informe Penetració Regional de la Nova Economia (i 2; Informe complet), Madrid assoleix l’índex 177 quant a innovació tecnològica, 77 punts per sobre de la mitjana nacional. Si comparem a les regions espanyoles amb les 16 regions europees més importants en innovació tecnològica, només Madrid arriba a la mitjana de les euroregions més desenvolupades.
La Comunitat de Madrid supera, a més, a la mitjana europea en camps com ocupació del sector industrial i serveis intensius en alta tecnologia, en R + D i en nombre d’investigadors o en indicadors relatius a educació i formació. Així mateix, la Comunitat de Madrid continua sent la regió espanyola líder en despesa en R + D. El 2006 la nostra regió va destinar 3.416 milions d’euros a inversions en R + D, el que representa el 2% del seu PIB, molt superior a la mitjana d’Espanya, del 1,2%. Aquest sostingut esforç inversor és una de les raons per les quals Madrid acull una de cada quatre empreses espanyoles d’alta tecnologia ja més d’un terç dels ocupats en aquests sectors tecnològics.
Tots sabem que una part important d’aquest R+D es deu a la centralització d’alguns organismes de l’Estat, però és preocupant l’endarreriment de Catalunya en alta tecnologia i en ocupació en aquest sector.
Imagino que els responsables del Govern en matèria d’R+D+i ja s’hauran llegit l’Informe i estaran fent les accions oportunes per millorar la situació de Catalunya. Si bé és cert que algunes de les coses que cal fer estan en el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació, la qüestió són les prioritats i la urgència que hi ha atès el nostre endarreriment. Com és ben sabut, d’això depèn la nostra competitivitat futura.
Jo estic per emigrar i llençar la tovallola. Podria fer el que calgués per aquest país, però no en contra de la seva gent, aquí ningú hi creu en el país. No té sentit continuar.
Ho sento, tinc un mal dia suposo.
Joaquim,
Manca saber on es vol anar. Ara faig això, demà allò, ara 300.000 aquí, ara 50.000 allà, sense solta ni volta.
No hi ha un pla.
La questió no és portar o no portar ponents estrella. El que han dit i/o diuen Solow o Romer més o menys ja ho coneixem.
Estic d’acord, doncs, que el més important es crear un sentit d’urgència sobre com fer creixer la economia del coneixement a casa nostra. Una urgència que crec que no s’acaba de veure a casa nostra.
Ricard,
Si, nosaltres si, són discursos coneguts, però estàs segur que els que prenen decisions ho saben? Per aixòp no es veu la urgència.