Enric I. Canela
Joaquim Prats, president de la AQU, del Consell Escolar de Catalunya i catedràtic de la UB, escriu a l’AVUI un article titulat No és una crisi de l’educació. Es pregunta que cal fer per resoldre el problemes de l’educació.
Parla de la incertesa en que es mou el món. Fa temps que defenso que per educar en la incertesa cal ensenyar a pensar de manera diferent. M’agrada que un expert com ell en parli, normalment quan ho dic, com que no en sé, no acabo de transmetre bé el missatge.
M’agrada com acaba. Diu: El que sens dubte constitueix un error és pensar que qualsevol temps passat va ser millor i que, per tant, les solucions als problemes han de buscar-se en models educatius i ideologies pedagògiques pretèrites. El que està en crisi és el paradigma tradicional, tant en les seves formes progressistes com conservadores. El que procedeix és repensar els problemes a la llum dels nous models d’organització social, dels nous sistemes de comunicació i informació, de l’actual concepció i producció del coneixement i, finalment, de les formes contemporànies d’entendre els valors.
Jo estic, imagino, d’acord. L’educació anys en darrere donava millor resultats, tot i no arribar a capes tan extenses de la població, però els models d’aleshores no es poden aplicar directament sobre subjectes diferents.
Enric,
en Ximo Prats té tota la raó; cal repensar l’escola en funció de la societat on s’insereix. Jo parlava en un post meu de fa només dos dies dels canvis que s’han produït a les cases i de que això no s’ha fet d’igual manera a l’escola…si no ho fem així, els alumnes fugiran a cercar ambients més adients..
salut
Trina,
Totalment d’acord. Les coses són ben diferents, l’escola no ha canviat tant, però és més profund. És el canvi de paradigma, els docents han d’entendre que poques coses són vàlides un cop les has explicat (exagero semblo Heràcli d’Efeso).
És molt difícil, però és una de les claus de la societat del coneixement. Bé, no parlo de valors.
Molts records