Enric I. Canela
La Llei d’Educació de Catalunya segueix generant polèmica. Llegeixo una entrevista, molt llarga, amb Rosa Cañadell. Per a què us feu una idea del tarannà, la publica Rebelión i destaquen la frase: Un govern pretesament d’esquerres ha elaborat una llei totalment de dretes. Comento la darrera pregunta de la llarga l’entrevista.
Amb la màxima brevetat possible, quins canvis creus que són urgents i, a més, possibles en l’ensenyament preuniversitari a Catalunya i Espanya per millorar l’escola pública?
Una aposta valent per ampliar i enfortir l’ensenyament públic i reduir els concerts a los centres privats. Un augment recursos (instal·lacions, nous centres, tecnologia, professorat, especialistes, etc.) En general i una discriminació positiva per aquells centres amb alumnat amb més necessitats: cal eliminar les escoles gueto amb una sobredosi de recursos humans i pedagògics. Una millor formació inicial als futurs mestres / as i professors de secundària i facilitats per a una formació contínua, amb un fort accent en la didàctica, les metodologies i la capacitat de gestionar els conflictes; una autonomia de centres basada en una organització democràtica i participativa que estimuli la innovació i el treball en equip. Una revisió dels currículums i els llibres de text. I una revalorització social i econòmica del treball dels i les docents.
No coincideixo en la majoria del que diu en les argumentacions de les preguntes anteriors. Respecte a aquesta, estic bàsicament d’acord i veig poques coses en la llei que ho impedeixin. Amb tot no crec que el que diu sigui suficient. Contra el que diu, és imprescindible una direcció forta i potenciar els incentius. L’organització democràtica i participativa no serveix per dirigir, especialment quan el nombre de persones és gran. No sé si això és de dretes, com diu ella, però és. Això no és obstacle per a què es treballi en equip, una cosa és escoltar, participar i l’altra decidir.
Un tema apart és el de la inversió necessària, crec que dins o fora de la llei ha d’haver una anàlisi dels recursos necessaris, Una llei sense memòria econòmica és paper mig mullat. La meitat de la tinta s’escorre i no es llegeix res.
Jo tampoc sé si és de dretes dir que cal parlar de moltes més coses que de recursos. Cal direcció forta, plans estratègics, objectius, competència, inspeccions.
Valorar més els docents passa per valorar-ne els èxits i també per no exigir-los allò que és fora del seu abast, i en això hi està implicat tot el teixit social i productiu del país.
Autonomia i transparència. I sí, cal un augment ingent dels recursos, aquest és el preu social a pagar per haver importat immigració massiva i massivament no qualificada. Però també cal una gestió eficient i exigent i una direcció intel·ligent i valenta.
Joaquim,
No puc estar més d’acord amb el que dius. Clar que quan es diuen aqustes coses s’exciten alguns. No veig perquè la política progressista ha d’estar en contra de la gestió eficient i exigentr, de la direcció intel·ligent i valent.
I naturalment no es pot demanar que el mestre o el professor sigui el Messies.