Enric I. Canela
A Madrid s’han begut l’enteniment. El País informa que el pressupost de la comunitat per a les despeses corrents d eles universitats creixerà un 0,59%. Per tal que m’entengueu els que no sabeu de pressupostos universitaris, són els diners per pagar els salaris del personal. Naturalment els salaris augmenten més, no només pels increments aprovats als pressupostos generals de l’Estat, la majoria del professorat estem sotmesos a la reglamentació espanyola, sinó que a més cal incorporar triennis, complements de docència i de recerca i alguna cosa més. La conclusió és que les universitats no podran ni pagar les nòmines. Deixo de banda la reducció del 47,2% dels recursos destinats a la inversió, greu però no tant.
Com diu el diari, inconcebible en una comunitat que vol liderar la societat. Encara tenim una oportunitat. Esperança Aguirre va ser ministra d’Educació i Ciència. Una senyora coherent. O pot ser ho fa perquè els rectors són prosocialistes. Embolica que fa fort.