Skip to content

Enric I. Canela

  • Inici
  • Les meves dades personals
  • Documents d’interès
  • Home
  • 2008
  • novembre
  • 12
  • Condicions per optar a una beca Beatriu de Pinós

Condicions per optar a una beca Beatriu de Pinós

Posted on 12 novembre 200812 novembre 2008 By Enric I. Canela 8 comentaris a Condicions per optar a una beca Beatriu de Pinós
Articles Enric I. Canela, Recerca, Universitat
Tweet

Enric I. Canela

Llegeixo a La Vanguardia la carta Discriminació en beques postdoctorals Juan Ramon Barrada Gonzalez  professor Ajudant LUC del Departament de Psicobiologia i de Metodologia de les Ciències de la Salut, català, de la UAB, no és doctor per una universitat catalana nii està empadronat fa 8 anys o més a Catalunya. No pot optar a una beca Beatriu de Pinós perquè no compleix algun d’aquests requisits.

Estic segur que això podria ser una d’aquelles coses que sense voler “s’han col·lat” i potser és el primer cas conegut, no crec que sigui voluntat del legislador discriminar casos com aquest. Potser caldria rectificar.

Print 🖨 PDF 📄 eBook 📱

Navegació d'entrades

❮ Previous Post: Els polítics s’havien oblidat de l’Enginyeria Informàtica?
Next Post: Dràstica reducció dels estudis de Filologia ❯

8 thoughts on “Condicions per optar a una beca Beatriu de Pinós”

  1. Juan Ramon ha dit:
    13 novembre 2008 a les 12:29

    Me temo que no se ‘ha colado’, sino que el legislador sabe bien lo que ha puesto. D-Recerca ha tenido unas cuantas reuniones con quienes llevan estas becas (¿algún día tendremos derecho a contratos?) donde se ha tratado, entre otros, este aspecto. Han dejado claro que este criterio está puesto con toda la intención y que así piensan dejarlo.

    Muchas gracias, en cualquier caso, por hacerte eco de la noticia.

  2. enriccanela ha dit:
    13 novembre 2008 a les 8:53

    Juan Ramon,
    Jo és que a priori el trobo absurd sense altra explicació. Per això pensava que podria ser una errada. Miraré si hi ha algun preàmbul que expliqui el per què.
    Ànim.

  3. Juan Ramon ha dit:
    13 novembre 2008 a les 1:17

    La idea es: no tiene sentido dar dinero público a alguien que no vaya a volver a Cataluña. Se supone que yo soy un ‘mercenario’ que lo mismo pillo beca y Cataluña ya nunca más sabe de mí. El que me haya mudado para venir aquí, obligando a mi mujer a cambiar de trabajo por mi apuesta por una vida profesional en Cataluña, es lo de menos.

    (Blog muy interesante. Lo pongo en mi lector).

  4. alumne ha dit:
    13 novembre 2008 a les 1:23

    La intenció és que aquesta inversió retorni a Catalunya (que és qui paga les beques), i creuen que la millor manera d’aconseguir-ho és donar-li a una persona “prou arrelada” a Catalunya. Els 8 anys d’empadronament han estat una millora respecte d’anys anteriors, on era necessari ser llicenciat i doctor per universitats catalanes.

    D’altra banda, la DGR no s’ha mogut prou com per aconseguir que alguna de les (no poques) fundacions de l’entorn de la Generalitat contractin aquests postdocs (a diferència del MEC/MICINN, que des d’aquest any contracta via FECYT). Seguim becant a doctors. “Guay”.

  5. Juan Ramon ha dit:
    13 novembre 2008 a les 3:26

    Lo del enraizamiento en Cataluña creo que les ha salido mal. (Sin tener en cuenta si es o no discriminatorio). Un catalán que ya se fue a Oxford a hacer el doctorado se considera como más enraizado que un riojano que se ha venido a Cataluña a estudiar. Curiosa lógica.

  6. enriccanela ha dit:
    13 novembre 2008 a les 5:30

    Sincerament, no ho veig clar, però m’agradaria escoltar els arguments dels que han fet la norma. Dic no ho veig clar per aquest cas concret.
    Com dius, alumne, entenc que es vulgui que la inversió quedi a Catalunya. El programa ICREA és una mostra d’atracció de capital humà vingui d’on vinguí. Beatriu de Pinós pretén millorar la formació dels investigadors que arrelin aquí.
    En el cas teu, Juan Ramon, professor ajudant a la UAB crec que es donen les condicions. Per tant veig un forat en la norma, casos no previstos.
    És molt dif´cil preveure-ho tot i ho dic molt sincerament.

  7. Juan Ramon ha dit:
    13 novembre 2008 a les 5:56

    Acepto sin problemas que mi caso es de lo más minoritario, tanto como para que nadie haya caído en ello. (Falso, puesto que en reuniones con la gente de la AGAUR se han tratado estos temas, pero hago la concesión). Lo más duro es aceptar casos de personas que han venido a Cataluña a hacer el doctorado, atraídos con promesas de un gran lugar donde trabajar e investigar, y ahora se les dice un “hasta aquí estábamos dispuestos a llegar”. Incluso puedo aceptar que no les quiera dar una beca. Me parece indecente, pero no me compete a mí poner las normas. Eso sí, que la Generalitat entienda que, de este modo, el atractivo de esta Comunidad va cayendo rápidamente. No se puede ser atractivo y discriminatorio al mismo tiempo.

  8. enriccanela ha dit:
    14 novembre 2008 a les 8:10

    Juan Ramon,
    Comparteixo la teva reflexió. El que si cal fer és garantir que tindrà un rendiment, que no sigui per passavolants.
    Una persona que ja té un contracte i que s’ha desplaçat crec que ja ha fet l’opció.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Follow @enriccanela
novembre 2008
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
« oct.   des. »

Categories

Arxius

Copyright © 2023 Enric I. Canela.

Theme: Oceanly by ScriptsTown