Enric I. Canela
Podem llegir una altra crítica a la política del Govern de la Generalitat en el suport a la mobilitat dels nostres estudiants.
El Punt publica la carta de Glòria Úbeda de Girona: Erasmus catalans a la cua. Diu:
Sóc mare d’una estudiant universitària a qui el Ministeri d’Educació i Ciència ha concedit una beca de 220 euros al mes per poder fer un Erasmus a Bolonya. Vam demanar una beca Mobint a la Generalitat de Catalunya per poder fer front a les despeses que aquest desplaçament origina, ja que per als estudiants és molt instructiu i interessant poder conviure i formar-se durant un temps amb estudiants de tot Europa, però per als pares és molt feixuga tota la despesa econòmica que això comporta. Per descomptat, la beca Mobint se’ns va denegar, encara no en sabem el motiu tot i que complíem tots el requisits que es demanaven.
El més bo del cas és que la meva filla comparteix pis a Bolonya amb una estudiant d’Erasmus de Sevilla, que rep igualment 220 euros al mes del ministeri i 400 euros de la Conselleria d’Educació de la Junta d’Andalusia. Senyors de la Generalitat de Catalunya, crec que faré renunciar la meva filla al seu estatus d’universitària catalana, ens empadronarem a qualsevol ciutat andalusa o potser emigrarem, perquè ¿de què serveix ser català? Si som els més mal parats de tots, els que anem a la cua en ajudes de qualsevol tipus, i tanmateix els que més paguem!
Divendres ja vaig publicar una altra queixa: Cal, si més no, guardar les formes. Seria bo que el nostre Govern entengués d’una vegada que les polítiques de mobilitat, d’internacionalització passen per alguna cosa més que per fer discursos. Per cert, en aquesta carta també és queixen de manca d’informació.