Enric I. Canela
Elliot Fernández al seu bloc Espriu Dijous 20-N: Vaga contra el Procés de Bolonya i aporta una informació nova. És la llista de raons per les que el estudiants de les facultats del Raval de la UB. Estan aquí. Les reprodueixo per posar algun comentari sobre la “veritat” del que diuen.
- Perquè l’any vinent començaran a desaparèixer les assignatures del “pla antic”, tenint només dret a l’examen: això sí, tot al mateix preu.
Això no crec que sigui cert. Cada vegada que s’ha fet una adaptació i no hi ha hagut docència el preu no és el mateix. De fet el Decret de preus d’enguany diu en el seu article 5.3: En el cas de la matrícula de crèdits sense docència per raó de l’extinció del pla d’estudis, sempre que la universitat ofereixi un sistema de tutories o docència alternativa, l’estudiant abonarà l’import íntegre. En el cas que la universitat no ofereixi tutories o docència alternativa, s’abonarà a la universitat el 25% del preu. - Perquè la UB té un deute de 120 milions € i vol aplicar el Pla de Bolonya sense invertir diners. Docència tutoritzada? Però si amb la “contractació zero” (no contractar més professors a mesura que d’altres es jubilin) només obtindrem classes encara més massificades!
No és cert, la UB tindrà un deute acumulat que potser arribarà a 95 milions d’euros. Encara no ho sé, però no crec que hi arribi. - Perquè els professors de la UB tenen la major ràtio de crèdits de tot l’Estat, i amb els nous graus hauran d’impartir encara més!
No és cert. Amb els nous graus no s’impartiran més crèdits per professor. - Perquè amb l’avaluació continuada el volum de treball es multiplica en quantitat però no en qualitat, en detriment de la nostra formació i de les nostres vides.
No és cert. La qualitat ha d’augmentar, més feina, menys crèdits per professor i més dedicació als estudiants. És la meva experiència a una assignatura que ja he fet així. Jo parlo del que sé no imagino. - Perquè les taxes no deixen de pujar i amb el futur grau encara pujaran més: uns 900€ per curs. Això són preus públics?
Primer són preus públics per definició, altra cosa és si són barats o no. A aquestes facultats un curs costa 75 crèdits x10,60 euros / crèdit = 795 euros amb el grau costa (preu d’enguany) 60 crèdits x13,25 euros / crèdit = 795 euros. Suposo que l’any vinent s’augmentarà l’IPC més algun punt. Si fos el 5% serien 835 euros. - Perquè mentre que a molts estats d’Europa les beques són un dret, aquí volen que ens hipotequem amb les beques – crèdit des dels 18 anys
Tenen raó en la manca de beques, ja era hora que en parlessin, però ningú ha parlat de préstecs per al grau. Per al màster si, que no es fan als 18 anys. - Perquè ens han enganyat parlant d’Espai Europeu d’Educació Superior, de mobilitat i d’homogeneïtzació a nivell europeu: a l’Estat espanyol el grau continuarà essent de 4 anys mentre que a França, per exemple, és de 3.
Tota la raó. - Perquè els graus representen un atac a les Humanitats, extingint el pensament crític (només 6 optatives en 4 anys), i representant una veritable disminució de la nostra formació. Per suposat, sempre podrem pagar 2.000€ per un màster i deixar de ser uns simples graduats!
No és cert que representin cap atac a les Humanitats. Només cal que, com han dit en el punt anterior, mirin a França o al regne Unit. - Perquè ens oposem al procés de privatització i elitització que està patint la universitat, el qual s’emmarca dins d’un procés molt més ampli de privatització dels serveis públics –educació, sanitat, transports- dirigit per l’Europa del Capital.
Això ja és una filosofia més que opinable del que ens pot deparar el futur. Algú ha vist als empresaris voltar per les facultats del Raval interessats en el negoci? Jo a la meva facultat, que podria tenir més interès crematístic, no n’he vist ni un. Per aquesta raó podem fer vaga. També pel perill que representen els marcians que estan preparant un atac per la part nord de la Diagonal. - Perquè dins del context actual de crisi econòmica, el nostre futur és cada vegada més negre. Ahir érem llicenciats, avui graduats, i demà? Què ens espera demà? Només la precarietat!
Això ja m’amoïna més, les coses no estan gens bé, però amb Bolonya o sense. Em temo que per molt que s’aturés Bolonya no canviaria.
Bé que raons, el que es diu raons, no massa.
Bé, crec que els estudiants tenim raons per estar amoinats, una altra cosa és que siguin les raons correctes.
Jo també estic farta de llegir manifestos desinformatius. Crec que estan fets per alimentar la ràbia i no pas per a preparar els estudiants per la veritable situació que els espera.
No es fan cap favor, perquè amb tanta informació contradictòria i falsa saturen els estudiants que busquen que algú els expliqui el que està passant.
I crec que entenc el que proven de fer. Entenc que creguin que només així, dramatitzant i maquillant les dades, ficant la por al cos, aconseguiran fer moure una joventut desmobilitzada.
Però això no ho fa ni més noble ni més just. Tan sols ho fa desesperat, i també francament desesperant.
Ana,
Estic d’acord en què heu de demanar algunes coses. Ho he dit sovint, però penso que dient barbaritats els que ho fan queden desacreditats.
Crec que la política informativa ha estat una autèntica vergonya. No per amagar res, per incapacitat dels governs.
Cali exigir el 3+2, des del primer moment, i beques, sobretot beques. Per això m’hi hagués sumat a les protestes. Dubto que hi hagi algú que hagi demanat a Madrid, al ministeri, allà assegut, més que jo les beques, des de fa més d’un any.
No vols mes aviat dir que el que t’amoina es una rivindicacio en defensa d’una universitat de tots i no per formar nomès a una elit.Per cert molt bona la imatge de la muntanya que representa lo pitjor de catalunya: la religió i el poder.Un record a ferrer i guardia.
Queden desacreditat de cara a les persones que en saben, que no són precisament el seu públic habitual.
Em costa creure que tot aquest caos sigui fruit de la incapacitat guvernamental. Seria sumament depriment. Més aviat crec que no interessa, i em pregunto el per què.
Respecte les beques, tot plegat és una vergonya.
A la UAB són poques, i sembla que les amaguin als racons més ocults de la web. Sovint corren rumors de que les pleces es reserven de manera totalment subjectiva.
Però clar, això són tan sols rumors. El que és segur és que buscar informació sobre beques i demanar-les és tota una odissea.
Per què aquí hi ha tan poques beques respecte a la resta d’Europa? Em venen al cap algunes raons, però són purament intuitives i no val la pena esmentar-les.
Carles,
Fa molts anys que la universitat no és elit de res i la veritat el que m’amoïna és veure que Catalunya queda cada vegada més endarrere. I més que jo que ja he fet la carrera i soc catedràtic antic, els que jo pagareu sereu els joves.
Tu creus, sincerament, que per als meus interessos té algun sentit canviar ara d’assignatura, fer plans d’estudi, etc.
Mira els fets objectius i deixau-vos de pamflets i infantils.
Ana,
Mira l’entrada que he fet sobre la situació de la universitat espanyola. Jo crec que interessa a pocs, ara s’han dspertat.
No hi ha més beques perquè el país no ha apostat pel coneixement. Això de la justícia social és donar una almoína a un pobre o la política d’atur. Anant a Catalunya, mira el currículum dels polítics. Ja t’ho diu tot.
1. Perquè l’any vinent començaran a desaparèixer les assignatures del “pla antic”, tenint només dret a l’examen: això sí, tot al mateix preu.
Això no crec que sigui cert. Cada vegada que s’ha fet una adaptació i no hi ha hagut docència el preu no és el mateix. De fet el Decret de preus d’enguany diu en el seu article 5.3: En el cas de la matrícula de crèdits sense docència per raó de l’extinció del pla d’estudis, sempre que la universitat ofereixi un sistema de tutories o docència alternativa, l’estudiant abonarà l’import íntegre. En el cas que la universitat no ofereixi tutories o docència alternativa, s’abonarà a la universitat el 25% del preu.
RESPOSTA: El que AVUI ja s’està fent és inserir als estudiants a les aules de grau i a les aules amb metodologia Bolonya. A mi m’ho van fer amb l’extinció del doctorat antic i avui s’ho estan fent als estudiants de llicenciatura. els desitjos i la realitat sovint no coincideixen, Enric.
2. Perquè la UB té un deute de 120 milions € i vol aplicar el Pla de Bolonya sense invertir diners. Docència tutoritzada? Però si amb la “contractació zero” (no contractar més professors a mesura que d’altres es jubilin) només obtindrem classes encara més massificades!
No és cert, la UB tindrà un deute acumulat que potser arribarà a 95 milions d’euros. Encara no ho sé, però no crec que hi arribi.
RESPOSTA: la quantia del dèficit és una anècdota, la reforma s’està aplicant a cost zero (i això ho has reconegut moltes vegades, Enric) i de fet la previsió d’inversió és minsa. La fallida econòmica està sent anunciada per multitut d’universitats de l’Estat espanyol i dels País Valenciá, i aquest dèficit està previst que es solventi amb el creixement de l’aportació privada: pujada del preu de la matrícula – enguany molt per sobre de la pujada dels salaris- i la crida a qualsevol tipus de capital privat que hi vulgui invertir (sigui l’Esglèsia, El Corte Inglés o qualsevol consorci privat).
3. Perquè els professors de la UB tenen la major ràtio de crèdits de tot l’Estat, i amb els nous graus hauran d’impartir encara més!
No és cert. Amb els nous graus no s’impartiran més crèdits per professor.
RESPOSTA: Amb els nous graus la càrrega de treball docent es multiplica (allò del control continuat, ja ho coneixem tots) i la contractació zero obliga a la proliferació de figures paralaborals com becaris de tota mena per tal de solventar-la. És a dir, baixa la qualitat, puja la feina del professorat- més incentivat a investigar que a transmetre coneixement a l’alumnat segons els criteris d’avaluació de l’ANECA- i tot i això els preus pujen.
4. Perquè amb l’avaluació continuada el volum de treball es multiplica en quantitat però no en qualitat, en detriment de la nostra formació i de les nostres vides.
No és cert. La qualitat ha d’augmentar, més feina, menys crèdits per professor i més dedicació als estudiants. És la meva experiència a una assignatura que ja he fet així. Jo parlo del que sé no imagino.
RESPOSTA: la realitat a les aules amb metodologia bolonya arreu de les facultats és aquesta i no són pocs els testimonis diversos que ho il·lustren, Enric. la situació de la TEVA assignatura no és representativa de la realitat dels estudiants als que se’ls demana una dedicació exclusiva sense implementar CAP POLÍTICA DE BEQUES PÚBLIQUES, això si hipoteques prematures totes les que vulguis no en va el Banc Santander té un pes específic notable en aquesta reforma mitjantçant Universia.
5. Perquè les taxes no deixen de pujar i amb el futur grau encara pujaran més: uns 900€ per curs. Això són preus públics?
Primer són preus públics per definició, altra cosa és si són barats o no. A aquestes facultats un curs costa 75 crèdits x10,60 euros / crèdit = 795 euros amb el grau costa (preu d’enguany) 60 crèdits x13,25 euros / crèdit = 795 euros. Suposo que l’any vinent s’augmentarà l’IPC més algun punt. Si fos el 5% serien 835 euros.
RESPOSTA: Públic no vol dir popular i cada any pujen segons el que estableix l’article 81 de la LOU prenent com a referència el cost del servei i no la realitat socieconòmica a la qual es dirigeix la universitat, sense beques ni ajudes per garantir l’accés al major nombre de població independentment de la seva renda familiar. La pujada ha estat per sobre de la inflació i per sobre de la pujada dels salaris i no hi ha hagut cap millora estructural ni solvent per aplicar la reforma, ans al contrari, una retallada de l’aportació pública justificada amb caràcter oportunista per la crisi, però anunciada i practicada des de molt abans.
6. Perquè mentre que a molts estats d’Europa les beques són un dret, aquí volen que ens hipotequem amb les beques – crèdit des dels 18 anys
Tenen raó en la manca de beques, ja era hora que en parlessin, però ningú ha parlat de préstecs per al grau. Per al màster si, que no es fan als 18 anys.
7. Perquè ens han enganyat parlant d’Espai Europeu d’Educació Superior, de mobilitat i d’homogeneïtzació a nivell europeu: a l’Estat espanyol el grau continuarà essent de 4 anys mentre que a França, per exemple, és de 3.
Tota la raó.
8. Perquè els graus representen un atac a les Humanitats, extingint el pensament crític (només 6 optatives en 4 anys), i representant una veritable disminució de la nostra formació. Per suposat, sempre podrem pagar 2.000€ per un màster i deixar de ser uns simples graduats!
No és cert que representin cap atac a les Humanitats. Només cal que, com han dit en el punt anterior, mirin a França o al regne Unit.
RESPOSTA: És un atac cap a tots els estudis que no tenen una rendibilitat immediata ni aplicabilitat immediata en termes de mercat, tot obviant que no totes les necessitats socials es tradueixen en termes de mercat. Avui ja han desaparegut estudis de filologia a diverses universitats i, malgrat que calia una racionalització dels estudis, aquesta no ha de respondre als criteris de mercat. Si no hi ha beques i has de demanar un prèstec no s’estudiarà res que no es pugui traduïr en un bon salari. Llei de vida.
9. Perquè ens oposem al procés de privatització i elitització que està patint la universitat, el qual s’emmarca dins d’un procés molt més ampli de privatització dels serveis públics –educació, sanitat, transports- dirigit per l’Europa del Capital.
Això ja és una filosofia més que opinable del que ens pot deparar el futur. Algú ha vist als empresaris voltar per les facultats del Raval interessats en el negoci? Jo a la meva facultat, que podria tenir més interès crematístic, no n’he vist ni un. Per aquesta raó podem fer vaga. També pel perill que representen els marcians que estan preparant un atac per la part nord de la Diagonal.
RESPOSTA: El Banc Santander, Caixa Catalunya, Acadomia, Educinvest, …. tots aquests són agents que han estat fent lobbie a la UE i a l’OMC per tal d’obrir mercat en la provisió de titulació i credencials universitàries. REPSOL finança una càtedra-empresa a Madrid…i al REGNE UNIT, MacDonalds també expedeix títols amb reconeixemetn oficial… Si això no és una realitat, estem en mons paral·lels.
10. Perquè dins del context actual de crisi econòmica, el nostre futur és cada vegada més negre. Ahir érem llicenciats, avui graduats, i demà? Què ens espera demà? Només la precarietat!
Això ja m’amoïna més, les coses no estan gens bé, però amb Bolonya o sense. Em temo que per molt que s’aturés Bolonya no canviaria.
RESPOSTA: la devaluació del contingut de formació específica dels graus (menys del 50% en el millors dels casos, front al 70-75% de les antigues llicenciautres) contribueix a la devaluació de la integració laboral del jovent, encara que cada cop paga més i s’endeuta més per tirar endavant amb els estudis. Bolonya contribueix a la rebaixa dels costos de personal de les empreses al fomentar les pràctiques gratuïtes en empresa i incentivar la proliferació de personal no contractat a les universitats com a conseqüència l’aplicació a cost zero.
Bé que raons, el que es diu raons, no massa.
De raons, en tenim un munt, una altre cosa és que la universitat per la que lluitem no sigui la que molts volen: democràtica, popular, gratuïta i al servei de la col·lectivitat no del teixit productiu en exclusiva.
“Estudiants de la UAB”,
Bé, jo sóc estudiant de la UAB i no he comentat això. Així que arairia que certes persones deixessin d’autoproclamar-se “la veu de la majoria” a l’hora de fer aquesta mena de manifestos absoluts.
Es pot pensar que és una manera com qualsevol altre d’expressar les seves opinions escudant-se en l’anonimat. Potser fora bo que concretessin a quin grup de la UAB pertanyen, així no hi hauria aquesta mena de malentesos.
Estudiants UAB,
1. Perquè l’any vinent començaran a desaparèixer les assignatures del “pla antic”, tenint només dret a l’examen: això sí, tot al mateix preu.
Això no crec que sigui cert. Cada vegada que s’ha fet una adaptació i no hi ha hagut docència el preu no és el mateix. De fet el Decret de preus d’enguany diu en el seu article 5.3: En el cas de la matrícula de crèdits sense docència per raó de l’extinció del pla d’estudis, sempre que la universitat ofereixi un sistema de tutories o docència alternativa, l’estudiant abonarà l’import íntegre. En el cas que la universitat no ofereixi tutories o docència alternativa, s’abonarà a la universitat el 25% del preu.
RESPOSTA: El que AVUI ja s’està fent és inserir als estudiants a les aules de grau i a les aules amb metodologia Bolonya. A mi m’ho van fer amb l’extinció del doctorat antic i avui s’ho estan fent als estudiants de llicenciatura. els desitjos i la realitat sovint no coincideixen, Enric.
ENRIC: Jo crec que amb el doctorat antic va haver de tot, extinció de programes antics, programes que continuaven, coexistència. Fa temps que això es va acabar, de fet el decret del 2005, crec, ja ho va posar en funcionament i això ja està dat i beneït. A més això et devia comportar una rebaixa del preu, ja que el cost del segon any del programa antic, els 23 crèdits eren més cars. Deu ser una broma dir que això va comportar-te algun problema.
2. Perquè la UB té un deute de 120 milions € i vol aplicar el Pla de Bolonya sense invertir diners. Docència tutoritzada? Però si amb la “contractació zero” (no contractar més professors a mesura que d’altres es jubilin) només obtindrem classes encara més massificades!
No és cert, la UB tindrà un deute acumulat que potser arribarà a 95 milions d’euros. Encara no ho sé, però no crec que hi arribi.
RESPOSTA: la quantia del dèficit és una anècdota, la reforma s’està aplicant a cost zero (i això ho has reconegut moltes vegades, Enric) i de fet la previsió d’inversió és minsa. La fallida econòmica està sent anunciada per multitut d’universitats de l’Estat espanyol i dels País Valenciá, i aquest dèficit està previst que es solventi amb el creixement de l’aportació privada: pujada del preu de la matrícula – enguany molt per sobre de la pujada dels salaris- i la crida a qualsevol tipus de capital privat que hi vulgui invertir (sigui l’Esglèsia, El Corte Inglés o qualsevol consorci privat).
ENRIC: Cert, la reforma s’està fent a cost zero i la previsió de la inversió no és minsa, és zero. La fallida econòmica no té absolutament res a veure amb Bolonya, de fet a la UB prové de la “brillant” gestió iniciada al 2002. La matrícula a pujat al ritme de sempre. Una simple gràfica dels darrers 15 anys, descomptant l’IPC, posa de manifest l’evolució, és una lluita molt antiga. De fet, anyalment pugen molt més els costos de personal de les universitats, en %, que el que puja la matrícula. Molt fàcil de demostrar. Això de l’església és una altra broma, no? En quina pel•lícula surt? La crida al capital privat no té a veure per a res amb la docència. El que es demana és la participació en els projectes d’R+D+i. No hi ha comparació internacional que aguanti. I aquesta comparació i aquesta demanda està més que documentada. No he vist una sola demanda a invertir en docència. I al Corte Inglés no l’he vist pas implicat en res. Els únics que des de fa ja més de vint anys estan amb les universitats són les caixes i bancs amb les targes. Una mica abans de Bolonya.
3. Perquè els professors de la UB tenen la major ràtio de crèdits de tot l’Estat, i amb els nous graus hauran d’impartir encara més!
No és cert. Amb els nous graus no s’impartiran més crèdits per professor.
RESPOSTA: Amb els nous graus la càrrega de treball docent es multiplica (allò del control continuat, ja ho coneixem tots) i la contractació zero obliga a la proliferació de figures paralaborals com becaris de tota mena per tal de solventar-la. És a dir, baixa la qualitat, puja la feina del professorat- més incentivat a investigar que a transmetre coneixement a l’alumnat segons els criteris d’avaluació de l’ANECA- i tot i això els preus pujen.
ENRIC: Cert, s’augmenta la feina del professorat per crèdit i es redueix el nombre de crèdits. Jo mateix puc parlar per experiència pròpia. Al meu departament no s’ha contractat ni una sola persona, ni laboral ni paralaboral per fer suport a la docència. Si que és cert que el professorat està més incentivat per investigar que per fer docència. Quan jo era ajudant, fa ja uns dies, ja passava. M’interessa més la docència ara que quan vaig acabar la tesi. Per cert, l’ANECA, de la que soc patró, no ha donar cap criteri de com avaluar. Ni l’ANECA ni ningú. Imagino que ho dius sincerament. Jo no sé d’on treus aquesta informació. Si l’ANECA ens hagués donat alguna instrucció ho diria i ho criticaria. Fins i tot no ens ha arribat res relatiu a les “bones pràctiques de l’avaluació”, que ho podien haver fet. I per acabar d’informar-te correctament, les úniques contractacions de suport que es fan són les que deriven d’un programa d’incentiu a la recerca que permet al PDI “agraciat” reduir unes hores que se supleix amb un associat. Al meu departament, s’han donat alguns casos i jo, complint el que diu la llei de forma estricta, no he permès la contractació de ningú que no tingués un contracte laboral. ÉS a dir, el 300 o 400 euros al mes els cobren per fer unes hores de docència i a banda cobren el sou per un contracte amb una institució externa. Al meu departament, per exemple, algú està contractat amb un sou d’investigador pel Parc Científic. Ningú cobra a més d ela UB. O sigui no tinc subcontractació que jo conegui i hagi autoritzat. Si les normes no s’acompleixen és culpa de la mala gestió dels propis departaments i no del Govern ni del govern espanyol ni de Bolonya.
4. Perquè amb l’avaluació continuada el volum de treball es multiplica en quantitat però no en qualitat, en detriment de la nostra formació i de les nostres vides.
No és cert. La qualitat ha d’augmentar, més feina, menys crèdits per professor i més dedicació als estudiants. És la meva experiència a una assignatura que ja he fet així. Jo parlo del que sé no imagino.
RESPOSTA: la realitat a les aules amb metodologia bolonya arreu de les facultats és aquesta i no són pocs els testimonis diversos que ho il•lustren, Enric. la situació de la TEVA assignatura no és representativa de la realitat dels estudiants als que se’ls demana una dedicació exclusiva sense implementar CAP POLÍTICA DE BEQUES PÚBLIQUES, això si hipoteques prematures totes les que vulguis no en va el Banc Santander té un pes específic notable en aquesta reforma mitjantçant Universia.
ENRIC: Conec perfectament el tema dels crèdits a l’estudi que es van crear fa uns 10 anys per fraccionar el pagament de la matrícula en 11 terminis a interès molt baix, de fet ja vaig facilitar que fossin possibles i va ser a petició d’associacions d’estudiants. Jo mateix vaig tenir algunes reunions en les que estava Emílio Botin. No els préstecs dels màsters que són relativament nous i que afecten al grau. Aquests préstecs faciliten el pagament sense un increment.
Però com deia, no crec que trobis a ningú que com jo hagi demanat beques. La manca de beques és el punt on us dono tota la raó i en tot cas lamento que no ho feu amb més intensitat. Amagueu la demanda de fons, la important amb pantalles com la mercantilització i altres coses així.
5. Perquè les taxes no deixen de pujar i amb el futur grau encara pujaran més: uns 900€ per curs. Això són preus públics?
Primer són preus públics per definició, altra cosa és si són barats o no. A aquestes facultats un curs costa 75 crèdits x10,60 euros / crèdit = 795 euros amb el grau costa (preu d’enguany) 60 crèdits x13,25 euros / crèdit = 795 euros. Suposo que l’any vinent s’augmentarà l’IPC més algun punt. Si fos el 5% serien 835 euros.
RESPOSTA: Públic no vol dir popular i cada any pujen segons el que estableix l’article 81 de la LOU prenent com a referència el cost del servei i no la realitat socieconòmica a la qual es dirigeix la universitat, sense beques ni ajudes per garantir l’accés al major nombre de població independentment de la seva renda familiar. La pujada ha estat per sobre de la inflació i per sobre de la pujada dels salaris i no hi ha hagut cap millora estructural ni solvent per aplicar la reforma, ans al contrari, una retallada de l’aportació pública justificada amb caràcter oportunista per la crisi, però anunciada i practicada des de molt abans.
ENRIC: Naturalment. En lloc diu que hagin d ser populars. La llei del PSOE de fa també uns vint anys va determinar que les matrícules eren preus públic i que havien de tendir a cobrir el cost real. Ho van dir aleshores i mai s’ha fet. No és cap cosa nova. Hi ha qui demana que s’apugin més i les universitats ho acostumen a frenar. Hi tinc experiència en el tema. Jo en això soc neutre. Que pugin el que vulguin mentre es doni beca per viure a tothom. O que es mantinguin al nivell de la inflació (mal menor). De moment no s’ha fet a Catalunya cap retallada de l’aportació pública, ni tan sols enguany. Hi ha una discussió d’uns 28 milions d’euros que espero compensi el Govern enguany. Altra cosa és a Madrid o València que han fet projectes faraònics a les seves comunitats i estan sense tresoreria per pagar el pressupost del 2008 i ara han de pagar deutes.
6. Perquè mentre que a molts estats d’Europa les beques són un dret, aquí volen que ens hipotequem amb les beques – crèdit des dels 18 anys
Tenen raó en la manca de beques, ja era hora que en parlessin, però ningú ha parlat de préstecs per al grau. Per al màster si, que no es fan als 18 anys.
7. Perquè ens han enganyat parlant d’Espai Europeu d’Educació Superior, de mobilitat i d’homogeneïtzació a nivell europeu: a l’Estat espanyol el grau continuarà essent de 4 anys mentre que a França, per exemple, és de 3.
Tota la raó.
8. Perquè els graus representen un atac a les Humanitats, extingint el pensament crític (només 6 optatives en 4 anys), i representant una veritable disminució de la nostra formació. Per suposat, sempre podrem pagar 2.000€ per un màster i deixar de ser uns simples graduats!
No és cert que representin cap atac a les Humanitats. Només cal que, com han dit en el punt anterior, mirin a França o al regne Unit.
RESPOSTA: És un atac cap a tots els estudis que no tenen una rendibilitat immediata ni aplicabilitat immediata en termes de mercat, tot obviant que no totes les necessitats socials es tradueixen en termes de mercat. Avui ja han desaparegut estudis de filologia a diverses universitats i, malgrat que calia una racionalització dels estudis, aquesta no ha de respondre als criteris de mercat. Si no hi ha beques i has de demanar un préstec no s’estudiarà res que no es pugui traduir en un bon salari. Llei de vida.
ENRIC: La reorganització de les filologies és una vella discussió. Recordo a l’any 2000 una manifestació a la UdL en defensa d ela Filologia Francesa. El Govern no volia que continués. A tota la carrera no arribaven a 10 estudiants. All`no es podia sostenir. Quin és el punt? S’ha de pagar tot arreu? O s’ha de racionalitzar. Què diu d’això la justícia social? El que ara s’està fent és agrupar. De fet ho defenso fa més de 10 anys. Tronc comú i tantes sortides com es vulgui. No creus que totes les romàniques tenen moltes coses que compartir? No és millor això que suprimir? Els criteris no són de mercat, són de supervivència de les universitats. Cap universitat s’ho planteja com una qüestió de mercat. Simplement reben diners en funció dels estudiants i titulats (Fa anys, no és nou) i han d’adaptar l’oferta a la demanda. Les coses han canviat. Abans demanaven Filologia Catalana centenars d’estudiants, ara una minoria. Llei de vida.
9. Perquè ens oposem al procés de privatització i elitització que està patint la universitat, el qual s’emmarca dins d’un procés molt més ampli de privatització dels serveis públics –educació, sanitat, transports- dirigit per l’Europa del Capital.
Això ja és una filosofia més que opinable del que ens pot deparar el futur. Algú ha vist als empresaris voltar per les facultats del Raval interessats en el negoci? Jo a la meva facultat, que podria tenir més interès crematístic, no n’he vist ni un. Per aquesta raó podem fer vaga. També pel perill que representen els marcians que estan preparant un atac per la part nord de la Diagonal.
RESPOSTA: El Banc Santander, Caixa Catalunya, Acadomia, Educinvest, …. tots aquests són agents que han estat fent lobbie a la UE i a l’OMC per tal d’obrir mercat en la provisió de titulació i credencials universitàries. REPSOL finança una càtedra-empresa a Madrid…i al REGNE UNIT, MacDonalds també expedeix títols amb reconeixement oficial… Si això no és una realitat, estem en mons paral•lels.
Estan fent lobby? Ho dubto tant? Què volen? No crec que tinguin el més mínim interès. Les càtedres d’empresa, que fa molts anys que existeixen, a la UPC, per exemple, no cal anar a Madrid o al Regne Unit col•laboren en postgraus no oficials. De fet és una vella col•laboració per a la formació corporativa, però cap, cap, reconeixement oficial. Al Regne Unit MacDonalds expedeix títols? Ja m’explicaràs el cas, però ho dubto. Amb tot, encara que fis així ben segur que amb la llei espanyola és totalment impossible.
10. Perquè dins del context actual de crisi econòmica, el nostre futur és cada vegada més negre. Ahir érem llicenciats, avui graduats, i demà? Què ens espera demà? Només la precarietat!
Això ja m’amoïna més, les coses no estan gens bé, però amb Bolonya o sense. Em temo que per molt que s’aturés Bolonya no canviaria.
RESPOSTA: la devaluació del contingut de formació específica dels graus (menys del 50% en el millors dels casos, front al 70-75% de les antigues llicenciautres) contribueix a la devaluació de la integració laboral del jovent, encara que cada cop paga més i s’endeuta més per tirar endavant amb els estudis. Bolonya contribueix a la rebaixa dels costos de personal de les empreses al fomentar les pràctiques gratuïtes en empresa i incentivar la proliferació de personal no contractat a les universitats com a conseqüència l’aplicació a cost zero.
ENRIC: En absolut. El llicenciats fa molts anys que fan feines d’FP i aquest és el problema. I naturalment no s’ha tret aquesta formació específica, s’ha tret la formació absurda. Clar que parlo des de Ciències. Tot això de l’endeutament d’ara i tot això no és cert. És com sempre. I torno a parlar per experiència personal, ja que vaig treballar per fer la carrera, com podia ja que tenia pràctiques a la tarda i classe teòrica al matí. I tot això d eles pràctiques gratuïtes no és obligatori. Si les vols les fas i si no, no. L’última frase no l’entenc.
Bé que raons, el que es diu raons, no massa.
De raons, en tenim un munt, una altre cosa és que la universitat per la que lluitem no sigui la que molts volen: democràtica, popular, gratuïta i al servei de la col•lectivitat no del teixit productiu en exclusiva.
Això darrer ja és un programa polític, òbviament no el meu. Mao Tse Tung ja és mort.
Ana,
És molt típic dels que fan vaga o es queixen d’atribuir-se una representació que no tenen. Normalment parlen de la democràcia, etc.
Sempre ha estat igual.
Enric,
Espero no estar portant el tema massa lluny, però trobo que el problema és bastant greu.
Potser tens raó i sempre ha estat igual, però això no fa que aquestes actituds siguin lícites.
Trobo trist que necessitin tenir aquesta visió maniquea de la situació per a poder estar en contra de Bolonya. Crec que no pots estar en contra d’alguna cosa de la que no ets capaç de veure les coses positives, perquè llavors la teva postura no és una elecció, sino un dogma.
Respecte a l’execució de qualsevol associació, ja sigui en forma d’acció o de manifest, trobo imprescindible una correcció en les formes: coherència, adecuació i serietat.
Si això no hi és, no puc estar-hi dacord, perquè encara que comparteixi la mateixa conclusió, estic totalment en contra de la manera que tenen d’arribar-hi i d’aplicar-la.
Potser tot plegat són manies de filòsofa, però precisament perquè sóc sensible a la demagògia i les fal·làcies, sé fins a quin punt poden ferir el sentit comú de les persones. Per mi, simplement, la fi no justifica els medis.
I em sembla que ho deixaré aquí, perquè tinc la sensació que m’estic repetint de mala manera.
Ana,
Hi ha coses del procés de Bolonya que no comparteixo. L’equiparació mal feta i la manca de beques. També trobo que manca una anàlisi dels costos del canvi.
Estaria d0acord en protestar contra això. M’hi sumaria.
No comparteixo el lema principal, privatització, mercantilització i altres. Tot això forma part d’una lluita ideològica, vella, molt vella que avui fa 33 anys va començar a créixer sense control.
Les estratègies sempre han estat les mateixes. Hi alliberats que cobren per fer aquesta feina. Normalment engalipen uns quants beneïts que s’ho creuen i per salvar-nos actuen de forma violenta o coaccionen.
La gent normal, deixa fer.
Enric,
He anat llegint tot el que els hi responies amb deteniment i sóc conscient del teu punt de vista. Com sempre, els debats que trobo al teu blog em semblen molt interessants i provo de llegir tot el que puc.
Espero no haver-me expressat malament, m’ha semblat que potser pensaves que m’estava referinta tu i et justificaves. Jo respecto a la gent capaç de dialogar i d’aprendre dels altres per sobre de qualsevol ideologia.
Dius: “la gent normal, deixa fer”. Trobo que el veritable problema de la societat no és la mercantilització o la privatització, sino la desmobilització i l’ignorància que, com tu has dit alguna vegada, són conseqüència directa de la desvaluació que ha patit del coneixement dins la societat.
Esbrinar el per què és el que m’ocupa el temps lliure des de fa anys, però això és una altra història.
Ana,
Crec haver-te entès bé i no em justificava davant teu.
Trobo que tens raó en les valoracions que fas.
I gràcies per llegir-me i participar.
Hauries d’aportar més dades per afirmar segons quins punts, Enric, ja que queden força en l’aire i donada la teva posició de professor sembla que tinguis més raó, quan potser no és així.
Vinc a discutir pocs punts ara mateix, poc a poc, si cal ja continuarem.
Jo ara mateix he pagat pràcticament 1000€ de matrícula, probablement és més del que dius per els impostos. Però bé, que les matricules actualment costen més que 765 i 835€.
Crec que estàs molt equivocat amb això que dius de reagrupació a les llicenciatures. Jo estudio Historia a la UAB i he vist el “programa” d’assignatures que proposa la universitat amb el grau. Diu el mateix que tu, agrupar, per tant un primer any més general amb assignatures de la facultat i després múltiples sortides. Em pots explicar que te a veure estudiar de nou idiomes (com si fos la ESO o el Batxillerat), expressió escrita, filosofia, etc. amb la meva carrera? Amb això no estic dient que no hi tingui interés a estudiar aquests àmbits, pero per això existeixen les assignatures de lliure elecció. Agrupant es treu qualitat als estudis, això no ho pots negar. Si hi ha 10 persones estudiant una carrera i no es pot financiar, que pari l’estat de pagar amb diner públic (els meus impostos) el deute dels bancs (capital privat) i financiin el coneixement.
Per tant crec que les llicenciatures de lletres generalment, surten molt més perjudicades que no pas ciències, que és el teu àmbit. Aquestes agrupacions dubto que es donguin a ciències, ja que al mercat laboral està molt interessat en treure universitaris amb títol i que estiguin molt especialitzats en aquests àmbits que generen més diners. Et posaré un exemple clar:
Ara mateix hi ha un màster que s’anomena CAP. L’any que ve amb Bolonya, desapareixerà substituit per un altre (el seu futur nom, el desconec). Bé doncs, aquest nou màster serà obligatori fer-lo si ens volem dedicar a l’educació secundària, que ve a ser el 80% de la sortida laboral que hi ha a les carreres de lletres. El problema, a part del cost d’un màster, és que les places seràn reduïdes per tant l’accés vindrà donat per els que tinguin els millors expedients acadèmics. Obviament les ciències tenen altres sortides laborals, però nosaltres no. Això és un exemple força clar de com pujaràn els preus a la universitat ja que d’una manera o altre ens veurem obligats a fer màsters, que no se perquè (potser em podràs il·luminar en aquest aspecte) són més cars que cursar una llicenciatura (en relació a 1 any).
Fazzo,
No he volgut dir que el total fos això. Al preu públic cal afegir la taxa i l’asseguranza, tot plegat no sé quan és però segur que és el que diu. Només feia una comparació dels preus d’un i altre model, em limitava als crèdits, era l’objectiu dl meu comentari, pensava que s’entenia.
Ara ja no existeixen assignatures de lliure elecció. Jo, està clar, no soc pas la èrsona més adequada per fer un programa d’Història de l’Art, però si no hi ha estudiants sufiocient, que no ho sé, potser cal que no es facin dues carreres a una distància tan curta. Això es previ al tema dels bancs. Ja fa molts dies que se’n parla, et diria que anys i ara s’ha aprofitat.
Jo crec que si, que les llicenciatures de lletres tenen unes condicions pitjors de sortida. ES van cometyre molts errors en aquest camp a l’any 90 (més o menys) i ara es paguen les conseqüències.
L’exemple del CAP el conec. No serveix per a res. Ja fa anys es volia canviar. Hi havia un decret, crec que a Catalunya, i jo vaig estar negociant la implantació. Substituia al CAP amb moltes més hores. Va ser un fracàs perquè ningú volia pagar i no era obligatori.
Jo crec que si, cal fer alguna cosa per millorar la formació dels formadors. Ja fa molts anys que Finlàndia (està molt lluny però val) selecciona els millors per ensenyar i té una magnífica educació.
I si, el màster és més car que el que grau, però espero que no es passin. Sobretot espero que el tema de les beques es resolgui.
Cal diferenciar, així ho he defensat sempre, en rtres classes de màster, també enpreus. Un és el que s’hauria de fer després d’anar a treballar i adonar-se’n que cal una formació més específica. Crec que d’aquest ningú l’hauria de fer a l’any següent de fer el grau, és llençar els diners i perdre el temps. Aquest poden tenir un preu més elevat. Un segon per fer la tesi. Han de ser barats, tot i que tothom el fa amb beca o similar (els que fan la tesi). Un tercer els que són imprescindibles per exigir la professió, cas de mestres. Haurien de ser barats o becats.
En tot cas nomñés és la meva posició.
No sempre m’explico prou bé.
En un comentari ja has dit que si no fos per el sistema de beques i poc més, estaries a favor de Bolonya. Has negat també de pas que hi hagi una mercantilització del món universitari i t’has quedat tant ample dient que és política, que ve de fa 33 anys i que Mao Tse Tung és mort. No se si has fet aquesta afirmació conscientment de que estàs enganyant a qui llegeix aquest blog o es que tu ets també un d’aquests “beneïts”, però de l’altre bàndol. Jo encara no he sentit ningú que estudii econòmiques, empresarials, física, química, matemàtiques, etc. dir que amb Bolonya li destrossaran la carrera. No em podràs negar que hi ha un grup elitista de la societat que no està gens interessat en que s’estudii segons que, o com a mínim es redueixi enormement el nombre d’estudiants d’aquestes llicenciatures. Per diferents raons; l’Estat principalment perque ha de pagar molts diners per un coneixement que després genera pocs diners, les empreses perque prefereixen que hi hagi molts més estudiants a ciències, economia, enginyeries així podran escollir entre molts més treballadors i pagar menys sous(oferta i demanda). I després per una qüestió de supervivència, Història, Filosofia, Polítiques, etc. són llicenciatures que normalment es fa crítica de la societat i les institucions.
Doncs a mí em sembla que això es Bolonya, perque el sistema de treball que hi haurà no canvia molt a les carreres “productives” (és més, la majoria ja han adoptat metodologia Bolonya, i ningú s’ha queixat), però a nosaltres si que ens estan fent la vida cada dia més difícil. Segur que dintre de 5 o 6 anys hi haurà estadístiques demostrant un descens de gent cursant els pròxims graus.
Potser tu a això li anomenes d’una altre manera, però jo crec que és una mercantilització de la universitat.
Fazzo,
Em fas pensar. He escrit recentment sobre el tema a què fas referència. A nosaltres no ens afecta gens, però he vist a professors d’Humanitats que es queixen.
No ho acabo de veure. Certament alguns studis els conec bastant bé, però altres…
Però són elitistes les nostres professions? No és contradictori que l’Estat no faci campanya real a favor? Una cosa són els anuncis i altra el pressupost.
Puc assegurar-te que ho he meditat i ho seguiré fent. Procuro dir el que penso i he modificat algunes coses.
Jo sóc estudiant de filosofia i estic francament preocupada per com m’afectarà Bolonya, Enric. Pensava que eres concient de la situació a les anomenades “lletres”, però la veritat és que ho tindrem molt difícil més enllà de l’aspecte econòmic.
Ana,
Tu ja no tindràs cap problema, dels suposats problemes. A quin curs estàs?
Soc menys conscient del que passa a lletres que a ciències, per raons obvies, però crec saber més que molts dels que es queixen.
Jo crec que hauries de comparar, fredament, els programes d’ara i d’abans. Agafa una bona universitat britànica, en aquest camp, i compara. Mira mètodes i continguts. Si vols et dono referències. Molta gent s’ha queixat sense mirar els programes.
Només he vist queixar-se públicament professorat d’una determinada línia política. Però vull informar-me. Li deia a Fazzo en el comentari anterior una mica això, he reflexionat i no em vull pronunciar tan categòricament. No voldria caure en el parany de dir rucades per desinformació.
Altra cosa ben diferent és la situació dels que han fet filosofia. La meva filla va estudiar i no és precisament que les feines li surtin a dojo. Insatisfacció total del pla d’estudis, del professorat, de la seva dedicació, etc. No funcionava massa. I com que em sé informar, vaig determinar que tenia raó. Ara no funciona.