Enric I. Canela
No tothom pensa igual, però alguns volen obligar als altres a seguir els seus dictats. Ho fan pel bé de la democràcia.
Estudiants de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB han manifestat avui el seu rebuig a la suspensió d’algunes classes i a la ocupació indefinida per part de membres de les diferents assemblees de la universitat en contra del Pla d’ Bolonya.
En un comunicat signat per alumnes d’aquesta facultat, han criticat la forma i els mitjans que alguns estudiants han emprat en el procés d’ocupació, ja que consideren que es va tractar d’una vulneració forçada dels drets dels estudiants que han optat per seguir les classes en comptes d’adherir-se a l’ocupació.
Igualmente, los estudiantes critican la pasividad de parte del decanato y del profesorado. Algunos profesores, acobardados o cómplices, optan por no defender los derechos de quienes quieren recibir las clases por las que han pagado.
Aleatorio,
Alguns tenen simplement por.
Benvolgut Enric,
a la facultat de Biologia de la UB igual: barricades a les portes a les vuit del matí. Impossible accedir a les aules. I, quan hi arribes (per la porta de darrere, o saltant el piquet), el professor no sempre hi és.
I a tot això, el degà mirant. Tenim dret a fer vaga, però no tenim el dret a no fer-ne.
I que el professorat tingui por dels seus alumnes… fins on hem arribat.
Por de què? Jo estic informant i s’està esbiaixant tot. El que ha de quedar clar és que als seminaris es deixa fer classe, jo n’he fet, i que tants uns com d’altres menteixen sobre la ocupació.
Uns parlen de violenta quan no ho ha estat.
Uns parlen de pacífica quan tampoc ho ha estat.
Per cert, som amics meus els que ho han fet això, i sé que estan en contra de Bolonya (almenys la majoria).
Ahir, quan unes 25 persones van interrompre la meva classe (on hi havia 10 alumnes),vaig tenir constància que cap d’ells era de la meva facultat. Així que no eren els meus alumnes, eren els alumnes d’algú altre, tècnicament.
Com faltaven 3 minuts per acabar la classe els vaig deixar fer (era més ràpid que fer-los fora), però si venen abans hauria trucat a seguretat.
Això sí, el deganat callat.
Entiendo que ‘acobardados’ o ‘con miedo’ vienen a ser iguales.
¿No es muy triste que los profesores no se sientan con fuerza como para ejercer un derecho, tanto propio como del resto de alumnos que no quieren huelga? Aquí fallan los rectorados y decanatos.
Un ejemplo. El rectorado de la UAB ha optado por no personarse en el caso de agresiones en la ocupación del curso pasado. El mensaje es claro: desde el rectorado se deja tirado a un trabajador y se deja que los alumnos sigan haciendo lo que les dé la gana.
No pido que entren ‘los grises’ en la universidad. Simplemente, que se respete la libertad de cada cual.
Benvolguts Jordi, Joan i professor,
No faré cap valoració d’intencions. Simplement el que he vist amb els meus ulls.
A Biologia i a Farmàcia s’han bloquejat les portes i s’ha fet guàrdia a les portes. Les portes del bar de Biologia les han omplert de silicona.
I entre la gent que hi havia, dirigents, hi havia d’importació.
Això és la llibertat d’expressió, etc.
Sempre diré el mateix, si es vol fer vaga, opinaré a favor o en contra de les raons, però la coacció no l’accepto.
I ara no és que ho hagi llegit.
Aleatorio,
Els que s’omplen la boca de democràcia no hi creuen. Senzill. El professorat és gent normal, del carrer, que com qualsevol ciutadà actua. Hi ha qui té més por que altres.
Enric,
Et felicito perquè els comentaris que ha inspirat el teu text son profundament enriquidors per a poder fer-se una idea general del conflicte.
No diré res més, perquè crec que seria la tercera vegada que diria la meva opinió al respecte, i tampoc crec que sigui tan important.
Felicitats, tan sols.
Ana,
Moltes gràcies. Intento dir el que passa. També la meva opinió, i si no estic d’acord ho discuteixo. Suposo que és la forma democràtica de fer les coses.
Crec que suposes bé.
Ana,
A veure si algun dia la gent es respecta més.
Enric, aletori, professor i companyia,
De la gent organitzada i participant de les institucions universitaries per les mil vies que hi ha, existeix una clara majoria en contra de bolonya, i que a més considera que després de la trajectoria del rectorat de no informació és convenient una ocupació pacífica i puntual per a informar als alumnes del que ells creuen és el principi d’una reforma del sistema educatiu que emmascara elitització i mercantilització.
Els òrgans de decisió de les universitats no paritaris, ni tan sols entre professorat (i per tant de democràcia qüestionable), aquests òrgans estan acostumats a imposar la seva norma respecte la informació, així t’informen sobre els serveis que ofereix certa facultat i no informen de la reforma o dels canvis i motius que té la reforma anomenada pla de bolonya. Això és inqüestionable veient aules plenes diferents dies a diferents hores de gent escoltant, llegint, qüestionant i aprenent sobre bolonya i la seva legislació.
Per mal que faci a alguns, s’està fent una feina que les autoritats académiques no han fet fins al moment, ni tan sols amb el seu propi biaix informatiu. Ara els ha passat la oportunitat.
Respecte de la persona que diu que vol que es respectin els drets i les llibertats, però no vol que entrin els grisos a la universitat, i no ofereix propostes de negociació del conflicte amb els estudiants, efectivament vol que entrin els grisos a la universitat.
Miralvent,
Sempre és d’agrair que hi hagi gent que em forci a saber. Em sembla molt bé si un grup vol que se li informi, per suplir les deficiències dels rectorats, governs, etc. es faci així. De cap manera que es forci a la gent.
Els òrgans de govern no han de ser de cap manera paritaris i si així es vol hi ha unes eleccions a les Cortes Generales o al Parlament per fer valer el programa polític. Ni a la Xina de Mao això és així, menys a Europa. Una cosa és la democràcia i l’altra l’assemblearisme, però això és una altra guerra que es guanya a les eleccions.
S’ha informat a qui ha volgut escoltar. Jo mateix estic cansat de defensar alguns aspectes de la reforma i de criticar uns altres. No em caracteritzo per no criticar el que no m’agrada.
S’ha de ser bastant passota per no saber avui que és la reforma de Bolonya.
I aquesta “feina” que s’està fent “d’educació del poble” és, democràticament, qüestionable.
Per cert, la policia, autonòmica, està per defensar els drets de les minories quan aquests són conculcats per la força. I això és el que està passant.
Miralvent:
Gracias por compartir tu punto de vista. Lo comento a continuación:
1) ¿Por qué un alumno de 5º de Historia tiene más derecho a decidir cómo ha de ser la universidad que un electricista sin hijos y sin estudios universitarios? Ese electricista, vía impuestos, paga el mantenimiento de la universidad y, en cada elección, da su voto a quienes cree que mejor lo van a hacer. Los partidos políticos, avalados por los votos de los ciudadanos, han optado por un modelo de universidad. ¿Qué fuerza moral tienes tú para imponerte sobre lo votado en el Parlamento?
2) ¿Se puede saber qué tiene de malo Bolonia? Bolonia no tiene que ver con aumento de tasas. Salvo error po mi parte, quien fija las tasas es la Generalitat. No Bolonia. Bolonia no tiene que ver con que las empresas entren a saco en la universidad. ¿De dónde sale esa idea? Que entren o se queden fuera, nada tiene que ver con Bolonia. Bolonia no tiene que ver con la deuda de la UB, de la UAB ni de cualquier otra universidad. Los responsables son los rectorados, por gastar de más, y la Generalitat, por pagar de menos. Es imposible llegar a acuerdos con gente que pone responsabilidades donde no corresponden.
3) Ofrecer información a los estudiantes no tiene absolutamente nada que ver con ocupar una facultad. ¿Acaso algún decanato ha negado a un grupo de estudiantes un aula o el salón de actos para dar cuantas charlas quisieran? Agradecería que se hiciera más clara la conexión lógica y necesaria entre ocupación e información.
4) ¿Desde cuándo el rectorado es el único responsable de informar? ¿No debería corresponder esta misión, en gran medida, a los representantes de estudiantes?
5) Las vías de negociación son claustro, junta de centro, consejo de departamento, elecciones autonómicas, elecciones nacionales, elecciones europeas, cartas al director, manifestaciones, huelgas (que significa que tú puedes no ir a clase y yo, si quiero, puedo ir)… Hay un amplio abanico. Es cuestión de ser creativo, hasta encontrar un modo de defender los propios intereses sin negar los derechos a nadie.
No confonem la declaració de Sorbona, de Bolonya i de Lisboa; amb la aplicació a l’estat espanyol. Tenen punts en comú, però també moltes divergències. La LOU, la LOMLOU, els REIALS DECRETS (de preus, de graus, de postgraus) són el problema real. També els reglaments de la universitat, així com la política de personal de la UAB basada en la precarietat laboral de les figures para laborals de la LOU (poques universitats han escollit el professor ajudant per suplir bacants). Des de fa temps que la cosa va malament, però es veu que els “moderats” són aquells que no canvien les coses quan cal.
És veritat, tinc una posició ambigua i canviant segons passa el temps en aquesta ocupació, també és cert que depèn de cada aula la decisió s’ha pres democràticament o s’ha aprofitat un recés de classe per ocupar-la.
Sabeu que passa? Que porto més d’un any dedicant-me frenèticament intentant que la facultat sigui un lloc de pau i que els estudiants es mobilitzin. Que he aconseguit? Perdre el temps quan podria estar mirant pel meu futur més que pel de tots. Evidentment no m’agraden algunes actituds de la Assemblea. Per alguna cosa vaig sortir-ne fa dues setmanes. Tampoc recolzo la ocupació de part de les aules, ni l’assetjament que hi va haver en una. Ahir gràcies a mi i uns companys van poder fer classe a la seva aula una classe de tardes. Gràcies a mi, la meva classe va parlar amb el Portaveu de la ocupació per intentar arribar a un acord perquè volien fer classe a la seva classe i no als Seminaris (zona habilitada per qui vol fer classes). Gràcies a mi, el primer dia de classe va tornar el llum a la aula de la meva classe. Gràcies a mi i a molts d’altres, la cosa va estar més calmada que en la anterior punkerrada (la tancada de l’any passat – allò si que no va portar enlloc sinó a la autodestrucció del moviment anti-Bolonya a la facultat -). Fins i tot, si no fos per mi 2 persones de la PEF – plataforma anti-assemblea – no estarien ara a la PEF (evidentment no era la meva intenció que anessin a la PEF). Les vaig començar a fer-se interessar pel tema. Jo vaig criticar que es treiéssin els cartells de la PEF. Tampoc saps en quina situació més delicada estic jo (pregunta-li als meus amics de la PEF). Tampoc saps que molts dels “moderats anti-ocupació” són els que no volen merder i els hi és igual bolonya com si et foten una pallissa al sortir de classe. Jo intento calmar els ànims, intentar arribar a una solució mixta, informar a la gent que està mobilitzada pel Pla de Bolonya (he fet una xerrada en una aula), defensar els drets col·lectius i la llibertat. Però no puc estar en tot. Has de pensar que els “mobilitzats” són aquests, els de la ocupació. Pocs més. Estic content que estudiants manifestin (el que sigui) la seva oposició a la acció. El que vull és això que la gent agafi consciència i lluiti pels seus drets. Fins i tot, em vaig desvincular de la ocupació en un comunicat al deganat perquè em pensava que s’usaria la violència. També has de pensar que molts fan la ocupació (gent de 1r il·lusionada) amb molt bones intencions. Com també n’hi ha que només volen agiprop i el seu benefici personal. O gent cremada que veien que no li fan cas, intenta fer una mesura de pressió a veure si algú/na de la institució ens fa cas pel tema del pla de bolonya. Has de tenir un anàlisi més complexe de la situació perquè sinó et perds, i criminalitzes, marginés, i pots arribar a considerar enemic dels teus drets aquell qui sense adonar-se’n potser te’ls està vulnerant però amb la intenció de que altres no ho facin. No sé si m’explico.
El dret a no fer vaga és relatiu perquè estem parlant de la universitat, on no es contempla el fet de fer vaga, ni està legislat. Si fos una vaga de Nissan, amb majoria de treballadors a favor de la vaga; no em sabria gens de greu que el teu preciós “dret individual a no fer vaga” per un dia ens el saltéssim entre tots els treballadors perquè si un 10% fes com tu la empresa no té tants problemes i per tant, la vaga no funciona del tot bé. És cert que fins al final s’ha d’intentar convèncer, i en algunes ocasions val més deixar que qui no vulgui fer vaga que no la faci. Però en ocasions on es juga el sosteniment d’una família (la excusa del subsidi d’atur no em val, és una forma de consolidar el poder de la patronal en ocasions com aquestes) com a Nissan qui no fa vaga t’està prenent el pèl i té poca solidaritat i pocs valors humans. A vegades drets individuals, llibertat i drets col·lectius (com a suma d’individuals o com a nacionals) no poden anar de la mà. Per desgràcia meva i de tots i totes, no siguem tant hippies, i reconeixem-ho. I ho diu una persona que busca un molt molt ambient a la facultat. Evidentment això no és comparable amb la vaga estudiantil. Només volia deixar clar que amb la excusa del dret a no fer vaga s’amaga un interès explotador, i per tant, en contra de la llibertat.
Respeto tu libertad, hasta que deja de interesarme respetar tu libertad. Ese es el argumento, ¿verdad?
Bones, contesto a aquest comentari i al final afageixo una opinió més:
Miralvent:
Gracias por compartir tu punto de vista. Lo comento a continuación:
1) ¿Por qué un alumno de 5º de Historia tiene más derecho a decidir cómo ha de ser la universidad que un electricista sin hijos y sin estudios universitarios? Ese electricista, vía impuestos, paga el mantenimiento de la universidad y, en cada elección, da su voto a quienes cree que mejor lo van a hacer. Los partidos políticos, avalados por los votos de los ciudadanos, han optado por un modelo de universidad. ¿Qué fuerza moral tienes tú para imponerte sobre lo votado en el Parlamento?
Em sembla molt sensat el que dius, però sàpigues que el teu argument cobnclueix amb que no hi ha d’haver eleccions a la universitat i que aquesta ha de ser gestionada pel govern de torn. Jo opino diferent, ni considero que les eleccions al govern (generalitat, estat…) siguin representatives, ni crec que la universitat hagi de ser exclusivament governada des de fora. En el repartiment de pesos de les eleccions universitaries, el 51% de vots són dels professors numeraris, mentre que l’altra minoria (la que no decideix!) és a repartir entre la resta de professorat, els becaris, els estudianst i els sempre desatesos treballadors de la universitat. No em sembla un just repartiment, xq els funcionaris (els que ho tenen tot guanyat i no es juguen més que prestigi, són, a la pràctica, els que governen la universitat). En el teu exemple, l’electricista seria membre del PAS, i crec que la seva representació no arriba al 10%.
2) ¿Se puede saber qué tiene de malo Bolonia? Bolonia no tiene que ver con aumento de tasas. Salvo error po mi parte, quien fija las tasas es la Generalitat. No Bolonia. Bolonia no tiene que ver con que las empresas entren a saco en la universidad. ¿De dónde sale esa idea? Que entren o se queden fuera, nada tiene que ver con Bolonia. Bolonia no tiene que ver con la deuda de la UB, de la UAB ni de cualquier otra universidad. Los responsables son los rectorados, por gastar de más, y la Generalitat, por pagar de menos. Es imposible llegar a acuerdos con gente que pone responsabilidades donde no corresponden.
Hi ha molt a dir sobre les parts fosques de bolonya. No és el lloc, ni el post per a fer-ho. El que crec que ha de quedar clar és que si cap dels arguments negatus que has donat (pujada de taxes, dèficit, empreses…) té relació amb bolonya, llavors no lluitem contra bolonya, lluitem contra el que provoca tot això. Bolonya no són més de tres! fulls mal escrits, però venen del tractat de lisboa i de l’acord general de comerç i serveis. És ací on hi ha el problema. Pot ser que bolonya hagi estat el fil mediàtic per on iniciar la protesta, però mica en mica anem trasvassant la responsabilitat a altres àmbits.
3) Ofrecer información a los estudiantes no tiene absolutamente nada que ver con ocupar una facultad. ¿Acaso algún decanato ha negado a un grupo de estudiantes un aula o el salón de actos para dar cuantas charlas quisieran? Agradecería que se hiciera más clara la conexión lógica y necesaria entre ocupación e información.
-Ho comento al final-
4) ¿Desde cuándo el rectorado es el único responsable de informar? ¿No debería corresponder esta misión, en gran medida, a los representantes de estudiantes?
Jo cerc en la importància de les institucions i per això apel·lo a la r3sponsabilitat socials dels òrgans de govern de la universitat. Són ELLS qui prenen decisions sobre les nostres vides com a estudiants o treballadors de la universitat, i en conseqüència són ELLS qui han d’informar i justificar el seu comportament.
Pel que fa a la feina dels sindicats, et puc assegurar que, amb més o menys fortuna, els sindicats d’estudiants porten anys treballant amb el tema, traient documents i tractant de fer difusió. Ho han de fer després de calsse i abans d’entrar a treballar si treballesn, durant el seu temps lliure, xq els estudiants no poden dedicar part de la seva jornada a la difusió, com si que ho poden i han de fer els vicerrectors, degans o caps de depatament. No pots apel·lar a la responsabilitat informativa dels sindicats i assemblees, perquè fa molt de temps que hi dediquen esforç. I reconec que no sempre amb les millrs maneres o gràcia, però la feina hi és de sobres.
5) Las vías de negociación son claustro, junta de centro, consejo de departamento, elecciones autonómicas, elecciones nacionales, elecciones europeas, cartas al director, manifestaciones, huelgas (que significa que tú puedes no ir a clase y yo, si quiero, puedo ir)… Hay un amplio abanico. Es cuestión de ser creativo, hasta encontrar un modo de defender los propios intereses sin negar los derechos a nadie.
Contesto a aquest comentari, al tercer i a l’enric:
Claustre, junta de centre, consell de departament, cartes al director, manifestacions i vagues (et cito a dalt) s’han portat a terme des de fa molt de temps, i sempre parlant de bolonya. Et puc donar fe que a la UAB aquests òrgans han estat utilitzats pels estudiants, en la seva totalitat des de fa més d’un any. Pel que fa a eleccions autonòmiques i generals o europees, com que es fan un cop cada 4 anys, no hi hem pogut dir la nostra encara.
Si tens al cap la idea que els estudiants i treballadrs de la universitat volem canviar una cosa que no ens pertoca, ja que respón a una lògica estatal o nacional, i que per tant si la generalitat ho ha decidit així, així ha de ser, et faig saber que quan hi ha un problema que mereix la defensa de la ciutadania sempre apareix des del primer sector afectat pel mateix. El mecanisme de estem contra bolonya, esperarem tre, o dos anys a que arribin les eleccions per dir-ho, a part d’irracional és impossible, perqe a la butlleta mai et pregunten pel sistema educatiu, sinó per la suposada ideologia.
Finalment,(i perdó per allargar-me) m’agradaria que sapiguéssiu que a ningú li agrada ocupar la fascultat i passar-se una setmana sense anar a casa ni tenir un espai propi i adequat. Sempre hi ha gent que no té ofici ni benefici i acaben donant fama a tota la resta, pero ocupar és un esforç que sempre es vol evitar. De fet, des de fa un parell d’anys que a la UAb s’està treballant, i una ocupació d’una setmana com la que estem patint ara encara no s’havia fet. En la meva opinió els estudiants senten tenir una informació valuos i que els ha costat molt d’aconseguir. ELs òrgans de govern negen la paraula quan hom es vol sortir de la norma (ni que sigui proposant un punt més a l’ordre del dia, o una reunió extraordinaria o UN REFERÊNDUM NO VINCULANT) i la lògica dels òrgans de govern, com he exposat abans, no afavoreix precisament als col·lectius més afectats per el probelma. Ni a la universitat, ni enlloc, per això cal sortir al carrer o prendre les aules.
Ocupar causa dolor als alumnes que no ho tenien pensat i que no tenen una postura clara i prefereixen fer classe. És cert i és una pena. Pe`ro, en la meva opinió la situació és prou escandalosa que és necessari fer un pas d’aquest tipus, costós i dolorós per tots i totes.
Des de la crítica sempre es defensa el dret individual a anar a calsse, i nosaltres defensem el dret col·lectiu a estar informats i que se’ns consulti sobre el nsotre futur, el dels de dins la universitat i el dels que vindràn. I al cap i a la fi, si feu un esforç de comprensió, s’ha incidit al dret d’anar a classe UNA SETMANA per a tractar de garantir el dret a informar a un col·lectiu amplíssim.
Salut i gràcies per llegir la parrafada.
M’agrada un munt parlar de democràcia i de coaccions a tots aquells que es van CALLAR MISERABLEMENT (o fins i tot APLAUDIR) quan van apallissar al pati de lletres a estudiants reunits en horari lectiu, en un espai obert i amb les mans alçades.
M’agrada molt la vostra interpretació de la violència, de la democràcia i de la llibertat d’expressió. Sou vosaltres els venuts dels que parlava L’enric fa uns dies en referència a la generació del 68?
Comunicat de CGT sobre l’ocupació
http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article2391
http://www.youtube.com/watch?v=YNcls6i7fs4
http://especialbolonya.wordpress.com/respostes-fets-4maig/
I afegeixo, recolçant a Miralvent:
El Degà de polítiques no ha volgut participar en un debat obert sobre bolonya
El Rector, tres quarts del mateix
I l’aleatori que tant en sap, perquè no t’has passat pels seminaris a il·lustra-nos? S’agraeix qualsevol esforç per donar informació (no adoctrinar i dir el que tots volen sentir). Ja n’hi ha prou de demagògia, molts de vosaltres esteu aplicant ordres de d’alt sense parar-vos dos minuts a pensar cap a on anem, no és el cas de l’Enric afortundament-.
Si algú ha explicat als estudiants el que passa han estat els estudiants, amb prou feines, i deprés de molta reflexió i debat col·lectiu, una pràctica que sembla que s’ha oblidat a molts dels òrgans que citeu amb tanta pompositat.
El moviment es demostra caminant, senyors i senyores i la democràcia i els drets per a tothom.
Actualment hi ha 31 persones amenaçades d’expulsió amb un decret franquista i ningú diu res.
La UAB s’ha fet enrera en el procés penal perque és ridícul reclamar danys materials sense factures! sí, sense factures.
I el treballador ha possat una denúncia i té dret a fer-ho. I si la UAB li vol donar un cop de mà que miri les condicions laborals dels treballadors subcontractats de seguretat (aquest senyor per exemple) i les equipari a les condicions dels que té en plantilla.
I els estudiants aplaudiran que la UAB lluiti per les condicions dels seus treballadors. No ho dubteu ni un segon.
Aleatorio, la llibertat existeix perquè és llibertat condicionada, sinó no existiria ni la llibertat ni la opressió.
Amics tots,
Crec que es bona la discussió. He estat en una conferència i fins ara no he pogut llegir els vostres comentaris. No per res, però crec que tots teniu una ica de raó.
Jo crec que s’ha informat malament: governs, rectorats i els representants dels estudiants que ni han participat on calia ni han sabut informar. Òbviament parlo del que conec que no és tot.
Bolonya no és el que ha fet l’Estat espanyol. Sha fet malament, però les empreses no han intervingut per a res. Podeu estar ben segurs.
S’ha utilitzat la coacció contra els que no estan d’acord. I això no està bé.
I Joan, ets una persona honrada i lluites defensant el que creus i dient el que penses, sense coaccionar a ningú. Això é sbo. Podem no coincidir ara, però estic segur que si parléssim arribaríem a estar d’acord en pràcticament tot.
Tots està bé mentre es respecti la llibertat dels altres.
Si fos per mi, cap tipus de coacció, pressió pscicològica, imposició, insults ni prepotència. Però no depèn de mi.
Joan,
Ja saps que estic convençut de la teva honradesa dem ocràtica. Ni calia que m’ho diguessis. Tant de bo tothom actués com tu.
Los hay que no se enteran o no se quieren enterar.
Es posible criticar las actuación de los Mozos y, al mismo tiempo, criticar la ocupación de la facultad de Letras. Son dos hechos independientes y, por tanto, la opinión sobre uno no ha de condicionar la evaluación del otro.
Los Mozos cargaron son razón y de un modo indiscriminado. El rector de la UAB ha actuado como si no hubiera pasado nada, de un modo cobarde e indigno. El responsable último de esta carga es Saura, no Ferrer.
Los que ocuparon tomaron como propio un lo que es un espacio público. Por mí, que los expedienten. Es lo que tiene el jugar a milicianos, que a veces la jugada te sale cara.
El reglamento no es franquista. El reglamente fue redactado durante el franquismo y los diferentes gobiernos de la democracia lo han considerado adecuado.
Imagina que te venden una casa vacía, en la que queda una lámpara. Durante un mes, si la lámpara queda ahí, podrás considerar que esa lámpara era de los antiguos inquilinos. Si la lámpara sigue ahí al cabo de treinta años, creo que ya se puede decir que esa lámpara es tuya, porque así lo has decidido al no cambiarla.
Yo he estado en algunas charlas informativas sobre Bolonia. Algunas las han montado estudiantes, otras decanatos, otras desde el rectorado… La mayor parte de ellas, con aulas casi vacías. Creo que decir que no se ha hecho esfuerzos por informar es, sencillamente, mentir.
¿Por qué no cargáis contra los representantes de estudiantes que no han informado? La AEP, el SEPC y similares no han hecho nada, absolutamente nada, excepto caldear el ambiente una vez al año y, después, dejar morir el tema.
—-
El profesorado funcionario puede tomar decisiones sobre el funcionamiento de la universidad, sobre cómo aplicar las reglas de un juego que les vienen marcadas desde fuera. Por donde han de ir los tiros es algo que no deciden ni catedráticos ni titulares. Esa responsabilidad, hoy por hoy, corresponde a los políticos, que son quienes representan al último pastor del Pirineo, quien paga y no disfruta, al menos directamente, de la universidad.
No todo lo que viene de los políticos ha de ser aceptado tal cual, ni mucho menos. Entiendo el interés en cambiar las leyes y la presión para conseguirlo. Pero, por favor, no liemos las cosas más de la cuenta. Los problemas de la universidad española son básicamente dos: 1) poco dinero; 2) escasa motivación para la mejora. En lo del poco dinero imagino que estaremos todos de acuerdo. Respecto a la baja motivación para la mejora, veamos: ¿qué razón tiene un titular para publicar más o dar mejores clases si no se juega nada?; ¿qué estímulo tiene un departamente para contratar a los mejores profesores en lugar de a los amigos de quienes ya están dentros, si su financiación va a seguir siendo básicamente la misma?; ¿qué motivación tiene una facultad para mejorar la compatibilidad entre trabajo de sus alumnos y docencia si eso son muchos problemas sin beneficio?
Bolonia… tonterías en comparación con los problemas de fondo.
Aleatorio,
Totalment d’acord amb el que dius. Amb un matís respecte al final. Jo tinc l’incentiu de fer les coses el millor que sé i procurar que els estudiants aprenguin i estiguin contents, motivar, etc. Altra cosa és si ho sé fer. I no em jugo res, cobraré el mateix, però em paguen per a això.
Perdón. Aclaro: incentivo más allá del pundonor personal.
Aleatorio,
Si, econòmic no.
Que l’AEP no informa? Aleatorio, passe’t les hores que em passo jo a la setmana (més de 8 i no exagero) i els meus companys de sindicat. Si us plau, no difamis. Caldejar l’ambient? Precisament la estratègia de l’AEP és sumar esforços i lluites entre tota la comunitat educativa, fins i tot a vegades defensant drets dels professors per intentar lligar ponts amb tots i totes a la universitat. I sempre en calma.
Au, Aleatori, davant els teus despropòsits i manca de respecte cap als estudiants que veuen peligrar la seva continuitat a la universitat (Jugar a milicians)… insisteixo, que a qui van ferir els Mossos va ser a estudiants
Això si, com que el reglament és tan democràctic (m’agrada molt l’exemple del llum, quina alçada pedagògica!), sembla que el van derogar per als treballadors (PDI i PAS) i que els mateixos estatuts de la UAB preveien desenvolupar una nova normativa… ja sap, de vegades encara que el llum faci la seva feina pot ser emet radiacions contaminants “no desitjades” ¿no desitjades?…
No puc fer res més que recomanar´-te (i a tots també) el següent link:
http://bdebolonya.blogspot.com/2008/11/uab-films-presenta_17.html
Au, Aleatori, davant els teus despropòsits i manca de respecte cap als estudiants que veuen peligrar la seva continuitat a la universitat (Jugar a milicians)… insisteixo, que a qui van ferir els Mossos va ser a estudiants A FORA DE LA FACULTAT.
Sobre el tema de les reunions informatives… em fa molta més gràcia, convido als presents a llegir el FAQ del Rector de fa… quants anys, aleatori???
http://www.uab.es/Document/FAQBolonia-definitiu,0.pdf
Els nostres enemics no són els estudiants organitzats.. ., em sap greu.
Això si, com que el reglament és tan democràctic (m’agrada molt l’exemple del llum, quina alçada pedagògica!), sembla que el van derogar per als treballadors (PDI i PAS) i que els mateixos estatuts de la UAB preveien desenvolupar una nova normativa… ja sap, de vegades encara que el llum faci la seva feina pot ser emet radiacions contaminants “no desitjades” ¿no desitjades?…hum…
No puc fer res més que recomanar´-te (i a tots també) el següent link:
http://bdebolonya.blogspot.com/2008/11/uab-films-presenta_17.html
Joan,
L’AEP si informa, com ho ha fet FNEC, Estudiants en Acció. Hi ha algunes associacions i, especialment persones que si informen. Tu n’ets exemple.
El problema és que globalment les associacions no estan ben implantades i molts representants passen olímpicament. Parlo de la meva antiga experiència, no tot és el mateix. I ara del que veig al meu centre.
Aleatori,
Jo no he viscut a l’UAB i no conec els seus reglaments, però de la UB puc dir que hi ha de tot, però sempre han participat els estudiants.
Aleatori ha faltat greument al respecte. És la única mostra de pèrdua de les formes en aquest bloc. Quedi clar qui surt de mare i qui no. Jo no penso participar més en la discussió amb aleatori.
salut
Miralvent,
Jo procuro deixar que tothom s’expressi liurament. Sé que les posicions a vegades són viscerals, d’unes i altres parts. De vegades jo mateix no em sé estar. Suposo que ens toca les emocions.
Jo crec que hi ha un punt en el que les coses fallen, quan s’impedeix a altres fer el que volen.