Enric I. Canela
ABC feia una entrevista al rector electe de la UB, Dídac Ramírez. M’han agradat bastant les respostes. La reprodueixo:
–Pren les regnes de la Universitat de Barcelona en una conjuntura complicada a causa de la crisi i a ho ajustat del calendari d’adaptació a Bolonya. Quina serà la primera consigna que donarà al seu equip?
-Encara no he pres possessió del càrrec, però la primera consigna que ja he donat al meu equip és que faci un diagnòstic de la situació i em proposi cinc accions d’actuació immediata. Hem de veure el que funciona i el que no. El que funciona, no hem de tocar i el que no tocar-ho si tenim clar que amb el canvi sortirem guanyant. Insisteixo, encara que la meva candidatura és una candidatura de canvi, aquest ha de ser tranquil perquè tots els canvis realment importants es fan sense presses. Una altra consigna que li he donat al meu equip és que ha de guiar-se per criteris d’austeritat.
-A aquest escenari d’ajustaments s’afegeix un condicionant de pes que és el dèficit de 100 milions que arrossega el centro. Com expert en Economia Financera, coneix alguna fórmula matemàtica per resoldre?
-En el fons és senzill. El dèficit es produeix perquè es gasta més que s’ingressa i la forma de reduir és la mateixa que vostè utilitzaria a casa seva. En el cas de la UB es tracta de racionalitzar la despesa, augmentar els ingressos privats i millorar la subvenció pública.
-Va dir que la universitat gasta uns 20 milions d’euros més que ingressa. És que funciona en base a unes subvencions que no li arriben o que realment gasta per sobre de les seves possibilitats?
-Sens dubte la gestió ha de millorar, encara que hi ha una part important d’aquest dèficit que té a veure amb l’infrafinançament públic. No disposo de dades per dir quina part té més pes, però podríem dir que hi ha de tot un poc.
-La cosa no pinta bé en quant a què millori l’ajuda pública no creu?
-Sóc optimista respecte a això. Espero i confio que l’Administració tindrà cura dels pressupostos d’Universitats i no els retallarà. Sap que són determinants. Això no vol dir que no haguem abans resoldre els comptes de casa. Quan aquest centre demani més recursos ho farà amb els seus comptes ordenats.
– ¿Es podria aplicar Bolonya sense pressupostos?
-Sens dubte és un pla que està condicionat a l’assignació de recursos, encara que, insisteixo, tinc esperances de que l’ajuda al Pla es mantingui.
-Llavors, creu que no hi ha infrafinançament?
-Sí que hi ha. Hi ha dèficit de recursos sobretot per a la recerca. La subvenció pública no la té prou en compte.
-És una setmana de revoltes estudiantils contra Bolonya, protesten amb coneixement de causa?
-Sens dubte no s’ha explicat bé i això s’ha de fer, encara que tampoc s’ha escoltat massa als estudiants. Jo, com a rector, em comprometo a fer-ho. És possible que amb totes les dades segueixin oposant-se. S’ha d’atendre les seves reivindicacions i, en cas que tinguin raó, donar-los-la.
-Durant les seves intervencions com a candidat vostè es referia a la necessitat de canvis estructurals profunds en el centre. En quina direcció aniran?
-L ‘objectiu d’aquest canvi és que la universitat s’obri a la societat. És un canvi cultural que hem de treballar des de tots els nivells acadèmics. Som la primera universitat espanyola i catalana. Hem d’aconseguir que tant la societat com la pròpia comunitat universitària se n’enorgulleixi.
– Com fer-ho?
-Doncs millorant el màrqueting d’aquesta activitat. És important que els investigadors tinguin mentalitat de difusió i tots els avenços transcendeixin. Al seu torn, si la universitat es veu reflectida en la premsa no només pel dèficit i les protestes sinó per la seva excel·lència; això motiva. La UB ha de ser notícia pel «bon joc» que fa.
Resum:
1. Disminuir costos. Augmentar el finançament privat. Demanar diners públics, que les Administracions ja els han dit que no tindran (això ell no ho diu).
2. Quan se li diu com es finançarà el projecte, referent als diners públics, només diu que té “esperança” en les administracions. És a dir, que no hi comptem.
3. Se li torna a preguntar, i torna a sortir per la tangent. Res, que capital privat o res.
4. Queda molt bé dir que si els estudiants tenen raó s’els hi donarà. Altra cosa és que siguem prou idiotes com per creure-nos-ho. És com dir que ZP reconeixerà que la Guàrdia Civil encara empra la tortura en molts interrogatoris. No ho farà, però sap que és així.
5. La solució a tot: El màrqueting. És a dir, venem el producte estrella de l’any, ara un grau, ara un postgrau, vine a la nostra universitat que és la millor, i anem fent diners…
Conclusió:
La Universitat ha deixat de ser un dret universal i una inversió de l’estat per passar a ser una peça més en el sector serveis. Fer diners i exportar productes.
Doncs apa, que els estudiants no tenien raó, no…
Salut!
Jordi,
Són unes declaracions prudents, les que toquen. El Govern ha de resoldre el problema econòmic per una raó, és impossible fer-ho sense el Govern.
Jo crec que de capital privat res. Ni que hoi vulgui, perquè no hi és, simplement per això, deixant de banda qualsevol ideologia.
Jo no crec que canviï res respcte als temes de Bolonya, més diàleg, més hores d’expliació, però això seguirà.
El màrqueting fa anys que s’està fent servir, ara s’incrementarà. Sobren places, més ofera que demanda. Un fet interessant. Els estdiants demaneu que no es tanquin carreres encara que hi hagi 5 alumnes, el Govern paga per estuidiants matriculats, les universitats volen omplir. Com és resol?
Dius que la universitat ha deixat de ser un dret universal i una inversió de l’estat per passar a ser una peça més en el sector serveis. Fer diners i exportar productes.
Jo penso que res no canvia. No hi veig diferència. De fer diners res de res, pregunta a les universitats. Que més voldríem que tenir diners.
Ara l’educació és un servei, del sector serveis, ho ha estat sempre. Igual que la salut. Totes dues coses són drets universals. L’educació obligatoria, la universitat no, no tindria sentit.
No cal que fem política ficció, mirem les dades que tenim. Cada dia són més les inversions d’empreses privades a la universitat pública, o els títols que es donen a escoles privades en comptes de públiques (te’n podria explicar més d’un a la UdG). I a veure, les empreses no es mamen el dit.
Em sembla molt bé que pensis que això de capital privat “res de res”, però al mateix temps em sembla poc realista i potser poc honest i tot per part teva. Crec que tots sabem que no “és impossible fer-ho sense el Govern”. És possible, si ho financia el capital privat. I potser no totes les carreres tindran empreses que els vagin al darrere, aquestes ja les mantindrà l’estat si li interessa, però a moltíssimes altres, sí. I aquí és on està el negoci.
Mica en mica ho veurem… Però ja hi ha casos, i n’estic segur que en coneixes més d’un si estàs a la universitat. Convenis amb bancs, empreses, etc. No és nou. Simplement s’incrementarà i s’intentarà universalitzar fins on es pugui.
Menys despesa per l’estat, més circulació de capital privat. És la ideologia dels que governen Europa (i desgraciadament dels que governen al nostre país).
Salut!
Jordi,
Amb tota sinceritat. No conec aquests titols oficials que es donen a les escoles privades. M’agradaria que me’ls diguessis perquè no en tinc ni idea.
No em sembla adequat que em diguis que és poc honest que expressi la meva opinió, convençuda, de la impossibilitat de fer-ho sense el Govern. He estat vuit anys vicerector d’Economia de la UB i ho sé molt bé, clar que fa anys.
No conec ni un sol títol oficial a la Ub que tingui alguna empresa darrere, ni un. Em sembla que algú t’ha inflat el cap. Si tens un cas ho miro i el publico amb lletres ben dstacades.
Conec convenis rudículs amb el bancs que en res repercuteixen a la docència. Com et deia en un altre comentari, si vols agafem el pressupost de la UB, el que tinc, crec que el del 2007 el tinc complet i liquidat, si vol el darrer informe de la sindicatura de comptes, allà està tot i el discutim. res de res.
Les úniques coses que hi ha hagut, ara no sé com està, és el pagament d’alguns ajuts, en forma de matrícules gratuïtes per alguns grups per màsters fets a través de l’antiga Les Heures, ara IL3. Posaré un exemple inventat: per exemple si surt una nova llei d’auditoria, l’agrupació d’auditors finança un curs per posar al dia el sector. Això és no oficial i es paga a cost.
Res més.
Convenis amb la banca per ajudar a IL3 si. A canvi de què? A canvi de fer la matrícula per aquest banc i coses així. La xocolata del lloro.
Insisteixo, amb molt de gust podeu veure aquestes xifres. Si alguna cosa va caracteritzar la meva gestió va ser la d’explicar sempre els comptes amb absoluta transparència.
Dilluns et busco les dades i te les envio.
Deia poc honest perquè sembla poc creïble. Encara que tu no t’hi trobessis mai (a part de la “xocolata del lloro” de vincular la universitat a un banc..), qualsevol persona en els òrgans de govern de les universitats ho reconeix a porta tancada. En públic, evidentment, no poden.
Salut!
Jodri,
Espero les dades. Sempre m’agrada haver vist les dades quan dic alguna cosa.
La “xocolata del lloro”: Al 2008, els ingressos de la UB procedents de la Generalitat són pràcticament 250 milions d’euros, els acadèmics (de les matrícules diverses) 50 milions, 40 milions de recerca pública., prestació de serveis 5 milions (publicacions, anàlisis, etc.) i tots els convenis (dels que el bancs i caixes són una part) 2,3 milions. No comento els ingressos de capital per pagar obres, etc. Els convenis amb els bancs deuen ser aproximadament el 0,3% dels ingressos de la UB garantits que són 370 milions d’euros. S’esperava un dèficit de 20 milions.
La totalitat dels convenis representen el 0,6%. La nomina són 256 milions d’euros.
Com veus no estem gaire venuts al capital privat.
No sé la UdG, però per raons òbvies ho dubto.
No sé que és el que et fa dir que cada dia són més les inversions d’empreses privades a la univesitat. Això és la universitat.
Com que no vull amagar res, la UB participa en el Parc Científic de Barcelona que paga la Generalitat, el Ministeri de Ciència i Innovació, el santander, la Caixa Catalunya poc aquests dos, i la UB zero. Per cert, per manca de diners, encara que presideix el rector, no mana la UB. Passa igual amb l’Idibaps o l’Idibell, consortcis de recerca.
El problema és que l’administració no dóna diners suficients i et pren les coses.
De privat res.
Espero que les dades et siguin útils per entendre el problema. Totes te les puc imprimir, però no puc donar-te accés pequè és intranet.
Si algun dels càrrecs de la UdG que a porta tancada em va explicar unes quantes vergonyes es digna a respondre’m el correu electrònic que els he enviat, demanant-los les dades concretes, te les faré arribar.
“De privat res”
Em fa ràbia dir “ja ho veurem…”, perquè ho veurem, i no servirà de res, llavors, dir “veieu, com us ho dèiem…”. Ja s’haurà fet.
Salut!
Jordi,
No dubto que t’ho digués, però el que et ben asseguro és que les dades que t’he donat d ela UB són aquestes (aproximadament), auditades i passades per la sindicatura any rere any (les del 2008 encara no, òbviament).
I dubto que la UdG, que malaurdament té pitjor entorn, estigui en aquest cas. Molta gent parla sense saber les dades ecopnòmiques, incclosos alguns vircerectors.
No hi ha res significant privat, res de res.
Subratllo el “significant” i el “de moment”, que t’has deixat. Perquè et recordo que encara no sabem com es pagarà Bolonya…
Salut!
Jordi,
No ho sabem. Ningú ha comptat quan costarà. Bé, jo vaig fer càlculs a Madrid en el seu dia, amb diferents escenaris. El problema és que ningú volia assumir cap escenari i la cosa va quear penjada. Jo tinc tots els càlculs fets per a tot l’Estat. 80 MB d’Exel, però no em van fer cas. Què hi farem.