Enric I. Canela
Com no podia ser altrament i seguirà així uns dies el procés de Bolonya preocupa i surt a la premsa.
Podem llegir Pla Bolonya: un any de mobilitzacions. I trobem els reculls de notícies d’Especial Bolonya recull moltes cites a Ocupacions a la UAB: la Facultat de Polítiques dóna el relleu a la Facultat de Lletres i Ocupació rectorat UB: novetats en premsa
També trobem reiteradament:
Els universitaris amenacen d’estendre les ocupacions
Els estudiants segueixen el seu tancament a la UB i volen estendre’l dilluns
Els estudiants tancats al rectorat de la UB diuen que d’allà no els mouran
Que ens parlen de la situació dels tancaments. La conclusió és que s’està demanant als rectors i al Comissionat per a Universitats i Recerca coses sobre les que, malauradament no tenen ni la més mínima competència legal. Les competències estan a Madrid i el procés prou avançat com per a què es toqui gaire. Només podem avançar en beques, garanties i simplificacions.
També trobem Pla Bolonya: a favor o en contra. Un conjunt d’opinions a 3cat24.cat, que continua i en el que es pot opinar.
M’ha interessat especialment el que Elliot publica Manifest “La reforma neoliberal de la universitat espanyola: els Acords de Bolonya com a pretext”. És un document signat per deu persones, algunes identificats com a professors de diferents centres universitaris. Haig de dir que moltes de les coses que diu em semblen del tot assenyades. Me n’adono que, com m’han dit en algun comentari, Bolonya es viu de forma molt diferents en un àmbit com el meu que en disciplines humanístiques. Res no ha variat excessivament en els plantejaments que hem fet dels plans d’estudi sinó és per bé. És la meva opinió, però estic percebent que no passa el mateix en altres àmbits. Certament la desinformació és gran. El problema no és Bolonya, com diuen, a vegades, és la forma amb què s’ha procedit aquí, tard i malament. Jo crec que no és un problema de mercantilització o privatització, estic molt més a prop del que diuen en molts punts el signants del manifest. Jo personalment estic prescindint de tota la història pedagògica i també trobo absurdes moltes de les coses que s’han de fer per “verificar” els plans d’estudi. Crec més en l’autonomia universitària. Segueixo defensant l’homologació a Europa, però si pot ser al Regne Unit no a Bulgària, Xipre, Armènia i Rússia, amb respecte a aquest països que a hores d’ara no són el meu referent.
També he llegit un dur escrit de l’ABC , en alguns aspectes similar al manifest abans citat, sobre la reforma universitària: Què lluny està Bolonya!. En un punt escriu:
El que passa és que se li està carregant el mort a Bolonya de tot, se la vol posar com a coartada del que es vol fer.
Acaba:
La gent, que ho percep, i comença a patir a aquest poder omnímode l’anomena Bolonya, però no hem d’enganyar. Bolonya no era això, està sent si de cas el pretext, la coartada pseudohumanista o pseudo intel·lectual per a una concentració de poder universitari en mans d’uns quants d’una magnitud desconeguda en la nostra història, fins i tot en la més negra etapa d’ella. Bolonya és el nom del qual s’ha dotat aquest nou poder que regeix les destinacions universitaris i que actua per sobre dels rectors, i encara per sobre de les autonomies i per suposat per damunt de claustres, de professors i alumnes. Està més enllà, molt lluny. I dicta la partitura amb la música que tots els òrgans democràtics de la Universitat es limiten a anar ballant. M’agradaria almenys saber qui és aquest músic, veure el seu rostre.
Jo defenso menys assemblearisme i més rigor en el govern i gestió universitària, però haig de dir que s’ha passat a un centralisme molt allunyat de l’autonomia que, per exemple, gaudeixen les universitats britàniques que són les que inspiren l’objectiu del procés de Bolonya. Per què no s’ha legislat en aquesta línia? L’avaluació a posteriori em sembla molt bé, és el que cal fer, però a priori?
Finalment, llegeixo a El govern culpa al PP de les crítiques al pla Bolonya per no explicar-lo que el secretari d’Estat d’Universitat, Màrius Rubiralta, referint-se als conflictes que ara apareixen relatius ala reforma de Bolonya, va dir que ara es discuteix el que no es va discutir en el seu moment, el 2003. Aleshores va faltar explicació i ara no hi ha marxa enrere. Va ser en aquell moment, amb el Partit Popular al govern, quan es va aprovar el primer decret per a la implantació de l’espai europeu d’educació superior, que va establir el nou sistema de crèdits i de qualificacions. L’Executiu socialista ha estat responsable del desenvolupament de l’estructura de les titulacions de grau i postgrau. El secretari d’Estat considera que tots els col·lectius socials, inclosos els que s’estan manifestant, busquen la millora de la universitat pública, però va assegurar que cal ordenar la discussió i respectar l’activitat normal de les universitats i la convivència.
Jo crec que el secretari d’Estat d’Universitat només té part de raó, però no pot dir més del que diu. És cert que els decrets es van aprovar amb el govern del PP, però el govern del PSOE, al 2005, crec, els va modificar. Cal dir que el desgavell de la implantació dels màsters abans del grau va ser cosa del govern del PSOE. Després va haver canvi de ministra i van elaborar el nou que girava de dalt a baix el que havia fet el PP. En cap moment, ni el govern del PP ni el del PSOE van fer cap esforç per discutir i explicar res. Ell i jo ho sabem bé. El que no té cap culpa és el govern actual del PSOE que s’ho ha trobat i ho ha de defensar. Ara han de ballar amb aquest problema que no han generat i amb poc marge de maniobra.
El govern espanyol es va equivocar. El PP quan a la LOU del 2002 pràcticament no prestava cap atenció al procés de convergència europea i amb la seva posterior improvisació, posteriorment el dl PSOE incapaç de reaccionar correctament, amb més por als rectors i als col·lectius de pressió que a les necessitats reals. Els governs autonòmics, el català també, més ocupats amb estar a favor o en contra políticament que ha informar. Només recordo les accions d’Andreu Mas-Colell, al 2003, sempre lúcid, dient que tal com s’enfocava era una barbaritat. Després Catalunya va entrar en una cursa desesperada per implantar els màsters en lloc d’esperar. Tampoc no es va informar als estudiants de secundària que eren els que rebrien els resultats del que s’estava fent. I a les universitats ens vam passar hores discutint conceptes abstrusos. Definit “competència horitzontal”, “competència transversal”, veient com introduíem la sostenibilitat, la igualtat de gènere i altres coses així en la formació. Ja m’explicareu que té a veure la igualtat de gènere amb la Bioquímica. Seminaris formatius sobre eines i no sé que més, però sense tocar el moll de l’os de la reforma. Dit això, no és el primer cop que ho faig, estic content del que hem fet al meu centre, sense consultar a La Caixa o a El Corte Inglés. Útil per als futurs titulats i espero que es pugui aplicar a estudiants que tinguin una beca per dedicar-s’hi. Sense això…
Cal aplicar la reforma, però els problemes reals, els que no tenen res a veure amb Bolonya s’han de resoldre.