Enric I. Canela
Llegia que el secretari d’Estat de Recerca, Carlos Martínez Alonso, va manifestar l’altre dia al Senat, davant les preguntes d’Adolfo Abejón, senador del PP encarregat d’aquests temes, que, tot i la contenció dels import global de recursos dedicats a R+D provocat per la conjuntura econòmica, les inversions realitzades en l’anterior legislatura permetran assolir el 2% del PIB en 2010.
Martínez Alonso va assenyalar també que la distribució dels pressupostos en el seu ministeri només respon al desig d’incrementar la competitivitat de la recerca espanyola i de donar servei als ciutadans i les empreses en matèria d’innovació. A més, va defensar el sistema de treball de la ministra Cristina Garmendia, posant com a exemple la projecció internacional aconseguida amb la presència d’Espanya en el Consorci Mundial de la Lluita contra el Càncer, un fòrum en què participem per primera vegada i en el que durant cinc anys podrem compartir bones pràctiques amb altres països en la lluita contra els 50 tipus de tumors més habituals.
La veritat és que una cosa no treu l’altre. El pressupost que es dedica no és l’adequat, és baix. No sé si s’arribarà o no, però cal córrer més si és vol ser on toca. Això no vol dir que la feina de Cristina Garmendia no sigui l’adequada, crec que és excel·lent i cal agrair-li que tal com estan les coses estigui treballant de la manera que ho fa. També és una desgràcia això. Una vegada que s’intenten fer les coses bé, amb idees, no hi ha diners.