Enric I. Canela
Com que les notícies repetides sobre el procés de Bolonya, que no aporten res de nou, segueixen proliferant, em limitaré a posar només les novetats i els comentaris que em semblin interessants o que cregui aporten alguna cosa nova.
Com a reportatge val la pensa destacar les dues pàgines de La Vanguardia que inclouen: Bolonya no és tot això, Un pols estudiantil que pot enquistar-se, Arguments enfrontats i Carta oberta (Lluís Ferrer, rector de la UAB). La primera part és un brillant article de Mercè Beltran, que centra perfectament les qüestions a debatre: el què és i no és Bolonya i les errades de l’administració espanyola. Potser si el lema fos Bolonya si, però així no! Ens entendríem tots una mica més. Obriríem un espai de debat moolt més enriquidor.
Una notícia que no deixa de tenir el seu interès és Tibantor entre universitats i rectors per les tancades. És curiosa perquè explica que la comissionada per a Universitats i Recerca volia un comunicat més tou i conciliador que el que van emetre els rectors. Diu també que aquest vespre es podria fer una altre de més suau. No és un problema de canviar de comunicats. Els rectors han dit que aquí no es parla de res fins que no s’acabin les tancades i, al meu parer, això s’ha de mantenir. Després es pot parlar del que es vulgui. Cal fer-ho en els llocs adequats però no així. Ningú no ha vulnerat cap dret fonamental ni ha atemptat contra la democràcia per tant, a estudiar i a fer les coses com toca.
I El Mundo hi toca quan diu: Els lemes de les manifestacions reflecteixen el desconeixement de les EEES… i segueix … encara que hi ha que si han estudiat, molt bé, el procés de Bolonya.
Entre les notícies amb una certa novetat destaco:
- El rector de la UB ratifica la decisió de no dialogar amb els estudiants mentre duri la tancada
- Els estudiants de la UB prenen també la facultat de Mundet
- Desenes d’estudiants ocupen la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB
Albert Traver del SEPC m’ha enllaçat en un article anterior a les adhesions al Manifest de suport a les mobilitzacions estudiantils per una universitat pública i de qualitat. Agraït.
Endavant, la Federació Socialista d’Alliberament Nacional, dóna suport a la lluita contra el procés de Bolonya a Comunicat de suport a les mobilitzacions estudiantils en contra del procés de Bolonya. Per centrar-vos, comença dient: Les organitzacions Endavant (OSAN), Cajei i Maulets volem fer públic el nostre suport als i a les estudiants mobilitzats a favor de la universitat pública i en contra del procés de Bolonya.
Entre les cartes als diaris que no he citat està la del doctor en Història Xavier Gil Roman: No al pla de Bolonya en la que es lamenta que tan pocs estudiants s’hagin tancat a la UB i a la UAB.
La notícia supurant ideologia la teniu a Més facultats ocupades a Barcelona i València i noves mostres de suport.
A La Vanguardia Màrius Carol escriu: Rebel·lió a les aules. Diu A Bolonya el que és Bolonya i a Madrid el que és Madrid. Certament, s’està sembrant molta confusió.
Per la seva banda Marçal Sintes a l’AVUI escriu Minoria revoltada on diu: Al meu entendre el que els mou, més aviat és una mena de descontentament inconcret, així com les gens menystenible fam d’experiències de sensacions. Especialment si són experiències revestides d’un halo antisistema.
Injustificadament El Mundo escriu un editorial que diu: L’endogàmia universitària refusa Bolonya en el que parla del professorat que s’oposa a Bolonya. Cert que uns quant s’hi oposen, però són tan pocs… El Mundo a la que pot…
Una opinió, des de la UdG, l’aporta Narcís Sastre a “Universitat unida, alegre i combativa”, sempre encertat en les seves apreciacions.
I Alfons Nonell el del magnífic bloc Selenocisteïna escriu A propòsit de Bolonya. Hi diu: Aquests dies a les facultats i edificis on hi ha tancades s’han programat tot d’actes “alternatius”, taules rodones, conferències,… hi ha quelcom que tota aquesta gent no ha après: si una cosa té la universitat, és que és un espai d’intercanvi, de cultura i de coneixement. No cal embrutar les facultats per fer-hi conferències! Genial, no?
També en un to entre divertit i crític Ricard Ripoll escriu La UAB i la salsa bolonyesa.
I l’últim que he llegit és Democràcia a la bolonyesa. Un article de David Rodríguez que amb la claredat que sempre fa servir, esplica una anècdota que il·lustra els mètodes dels salvapàtries. Encara que tinguessin raó els vaguistes, així no guanyaran gaire adeptes.
Molts articles i comentaris. Mentre el curs avança inexorablement i uns quant estudiants, uns voluntàriament i altres forçats pels primers, perdran les seves classes i qui sap si el curs. Segur que ho podran posar al currículum quan vagin a buscar feina. Ai las! Se m’ha anat el pensament per la banda mercantilista i privatitzada del meu cervell!
Benvolgut Enric
Axó es com un gra de pus no es va curar en el seu moment, no se l’hi va donar ni la importància, ni la cura necessària, ara podem tenir una sepsis generalitzada, i lo pitjor es que no pot haver-hi marxa enrere.
No s’ha fet be jo ja ho vaig dir a l’anterior legislatura i ara a l’actual Ministeri almenys aquest si sembla que ho ha de tenir mes clar però solucions bones i ràpides no n’hi han, s’ha manipulat i es continua manipulant als estudiants i no sols des de la política també des de la universitat. No ho tenim fàcil sols una informació correcta i una bona presa de decisions encara que siguin traumàtiques ens poden fer arribar a bon port. Espero que lo calgui amputar, que amb una bona cirurgia n’hi hagi prou
Núria,
Ja ho saps que vam lluitar contra el que va fer aquell ministeri, i ara es paguen les conseqüències. I el Govern català es va quedar ben descansat amb la informació.
Jo m’he fet un far d’informar, però com és lògic no arribo gaire lluny.
Company, dius:
“Potser si el lema fos Bolonya si, però així no! Ens entendríem tots una mica més. Obriríem un espai de debat moolt més enriquidor.”
Els estudiants, des dels principis de les mobilitzacions ara fa uns quants anys, sempre hem dit que homologació dels títols europeus, sí, però no d’aquesta manera.
El debat, si no s’ha tingut, és perquè simplement no han volgut els que ho maneguen tot, és a dir els polítics. I els rectors i companyia, en comptes d’exigir transparència, participació i rigor, han donat carta blanca enlluernats per declaracions i bones frases.
Doncs bé, ara estan patint les conseqüències de la seva mala -i premeditada- gestió.
Salut!
Jordi,
Crec que només tens raó en part. La participació dels estudiants no ha estat massa encertada quan se’ls ha demanat.
Òbviament no puc parlar de totes les universitats ni de tot els centres, però d’alguns si.