Enric I. Canela
Màrius Rubiralta, secretari d’Estat d’Universitats, deia ahir a la Universitat d’Oviedo que si es realitza correctament, l’Espai Europeu, l’Estatut del Personal Docent i Investigador i el disseny de la formació permanent l’Espai Europeu d’Educació Superior és una gran oportunitat.
Va instar el professorat a prendre les regnes del canvi, va censura l’actitud dels alumnes i va alliberar el professorat de responsabilitats al procés europeu. Va dir que si alguna Universitat ha de tancar no serà per Bolonya, serà pel mercat. No li posem a Bolonya més problemes dels que té. Bolonya només permet que les persones amb una titulació puguin circular lliurement i que, al llarg de la vida, se li reconeguin les capacitacions que ha anat adquirint en els diferents treballs. Aquest és el procés inicial de Bolonya, però aquí se l’ha volgut incorporar el finançament, la governança, la transferència, l’estatut, la internacionalització … I això és Estratègia 2015, no Bolonya.
En aquest mateix àmbit de confusió va situar als estudiants, que veuen en l’horitzó algunes amenaces de canvis socials, de globalització del mercat, de la crisi, i ho han identificat amb Bolonya, quan llurs preocupacions haurien d’anar en una direcció menys, entre cometes, de reivindicació clàssica, i més de treball.
I quan les més importants universitats espanyoles estan vivint tancaments i manifestacions estudiantils, Rubiralta no va ser gens condescendent amb ells. Va dir que estem parlant d’un Estatut de l’Estudiant per tal que la seva veu es col·loqui en el centre de gravetat de les polítiques dels propers mesos, i això es fa millor amb una veu constructiva que amb una protesta assembleària on, al cap d’un temps, ningú sap exactament què s’està reivindicant. I va insistir en què la Universitat és diàleg i debat, i té els marcs suficients com per no crear un altre, folklòric, en uns tancaments en els que no se sap molt bé qui controla a qui. Va afegir que ningú està dient que la col·laboració amb l’entramat social posi a la Universitat en mans de l’empresa. Cal fugir d’aquesta por a la dependència.
Ja va bé que des del ministeri, els alts càrrecs parlin o força d’aquesta situació. Sense condescendència. També, però cal assumir els problemes que la gestió dolenta d’anys anterior ha generat.