Enric I. Canela
Ahir La Vanguardia publicava l’article Salsa Bolonyesa de Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política de la UPF. Com el seu títol indica, l’article tracta de les reformes que deriven del procés de Bolonya.
Les reflexions de Requejo són totalment adequades, parla, breument, de les bondats del procés Bolonya, però en realitat l’article està destinat a parlar dels riscs d’aquesta reforma. Hi ha un risc que deriva realment de la reforma que s’està començant a aplicar, el de la durada dels màsters i la particular aplicació que ha fet el govern espanyol en decantar-se per un model de quatre anys de grau, cosa que porta, pràcticament sempre, a màsters d’un any de durada. No és de Bolonya, és de l’Estat espanyol, però podem acceptar la clara relació.
No estic, tanmateix, d’acord amb que la resta de riscs derivin de Bolonya. Certament podem caure on Requejo diu i fer les coses malament, però en tot cas, els perills que ell anuncia deriven de com fem les universitats les coses i no del procés de Bolonya. Aquí quan diu: un altre risc de la reforma bolonyesa està associat a què els estudis es destinin bàsicament a oferir coneixements per al desenvolupament professional dels estudiants. Naturalment que és un risc, però és un risc que només depèn dels que fem els plans d’estudi i no té res a veure amb la declaració de Bolonya ni amb el que diu el decret que l’aplica a l’Estat espanyol. Ens podem trobar que amb el mateix marc, unes universitats caiguin en el que diu Requejo i unes altres no. Són els “perills” de la tan demanada autonomia universitària.
M’agrada molt l’anàlisi que fa Requejo, però jo crec que s’hauria de llegir i valorar en el si de les universitats i no posant en qüestió la reforma. La contrapartida són les directrius generals donades pel govern espanyol i sortosament oblidades. I ni així. És aquí on la universitat té la completa llibertat per supeditar-se a le demandes el mercat, si les fa, a curt termini, o decidir donar una formació integral i universitària com crec jo que ha de ser. Si us plau, que la defensa dels principis universitaris no sigui un atac a l’autonomia.