Enric I. Canela
Ara fa un any, el 27 de novembre de 2007 escrivia a Notícies de la premsa d’Universitats, Recerca i TIC del 22 de novembre: Avui he llegit a El País una columna de Jordi Llovet dirigida als estudiants. Jordi Llovet escriu molt bé, però la veritat és que no comparteixo res del que diu en aquesta columna. Diu que la reforma de Bolonya conduirà a uns plans mercantilistes d’unificació, de caràcter netament neoliberal, situats a les antípodes de tota concepció econòmicament desinteressada, civil, democràtica i sàvia de l’ensenyament del llegat cultural europeu… Bé, màxim respecte, però…
Avui he llegit a El País Bolonya i els estudiants de Jordi Llovet. Càrrega a Bolonya els mals de l’educació. Res té veure el Pla de Bolonya amb la condició amb la que surten avui els titulats universitaris de Lletres. Les raons les hem de buscar més lluny. No passa igual a les bones universitats britàniques que si apliquen Bolonya (de sempre). Els mals estan en el model tradicional espanyol i no en el Pla de Bolonya.
Què cal tenir alguns valors fa molts anys perduts? Si, però no és Bolonya.