Un final de mes immergit en el procés de Bolonya

Enric I. Canela

Les crítiques al Procés de Bolonya, o millor a l’adaptació de l’Estat espanyol al que diu la Declaració de Bolonya i als compromisos subscrits, són de dos tipus. Una la que protagonitzen un conjunt minoritari d’estudiants, capaços de fer molt soroll, però minoritari, una crítica que es basa en arguments que difícilment poden fer seus la majoria de la comunitat universitària i de la societat en general. Es basen en coses com la privatització, l’ocupació de la universitat per les empreses, els increments de les matrícules, la supeditació de la universitat a l’Organització Mundial del Comerç i altres coses similars.

L’altre tipus de crítiques provenen de l’anàlisi més racional. Els problemes que genera la reforma de la universitat espanyola, posats de manifest en ser abordada com a conseqüència de la signatura de la Declaració de Bolonya. La reforma era necessària, es queda curta, aquest és el problema. I si s’abordés en la línia que cal, per fer competitiva la universitat, maleïda paraula, competitiva, però em refereixo a eficaç, que aporti a la societat el que li correspon, les protestes serien més fortes encara. Competitiva vol dir atractiva davant de la d’altres països, no parlem de rendibilitat econòmica sinó social. Que deixi de ser un aparcament de nois i noies que surten de la secundària sinó un lloc on s’aprèn. I s’aprèn gratis per tornar el que es rep a la societat, no? O és que l’objectiu és formar-se a costa dels impostos per anar-se’n a viure sota una palmera a una illa, si existeix, deserta? Aquests són els problemes, dotar-nos d’una universitat útil. Alguns no han entès que el segle XVII es va acabar fa temps.

Recullo alguns comentaris que m’han semblat interessants, segur que me’n deixo, però per a un diumenge ja està bé.

L’editorial del diari El País Errors sobre Bolonya afirma que aquest procés paga les conseqüències de les reformes universitàries pendents. Desenvolupa la introducció, adequadíssima: Alguna cosa s’ha fet malament quan la construcció de l’Espai Europeu d’Educació Superior, conegut com a Procés de Bolonya, ha suscitat interpretacions tan allunyades de la realitat com que suposa la privatització, mercantilització i degradació dels estudis universitaris. Aquesta és la idea, equivocada, que ha mogut les protestes estudiantils de les últimes setmanes. Benvinguda sigui una mobilització que tingui com a propòsit defensar la universitat pública, amb tants problemes com enfronta des de sempre. Però és evident que, en aquest cas, la desinformació ha portat a atribuir al Procés de Bolonya propòsits que no en té.

Des de fora, Bolonya on Uxío Labarta es pregunta per què, a més, el govern espanyol ho ha fet tan malament i per què administracions i universitats han informat de forma tan deficient.

Bolonya, medecina o verí del diari El Periódico en un dels punts d’aquest article diu: La parsimònia i els errors comesos per l’últim Govern del Partit Popular i els executius socialistes que l’han seguit a l’hora de preparar l’adaptació de la universitat espanyola a les directrius del mercat comú de l’ensenyament superior han contribuït a alimentar la cerimònia de la confusió. Ara és tard i els conflictes s’acumulen en la recta final del procés que donarà pas, l’any 2010, a la universitat europea.

Pla Bolonya: El futur laboral d’Europa o la universitat en mans dels empresaris? Una pregunta al titular. Fa 20 preguntes que respon. En un dels punts diu que un dels arguments dels seus detractors és: Es critica també que les carreres que s’imparteixin a les universitats estaran a partir d’ara basades en criteris de pura rendibilitat, establerts per l’Agencia de Evaluación Nacional de Calidad y Acreditación (ANECA), cosa que comportarà la marginació de les carreres menys tècniques o “pràctiques”. Fals. L’ANECA no introdueix cap d’aquests criteris. Els estableix el govern espanyol en un Decret i no marginen res. L’article està ben elaborat i explica les coses prou bé.

El vent que tot s’ho emporta escriu El Pla Bolonya. Josep M. Vila reflexiona i acaba Després de tot això alguna cosa he entès, sobretot que hi ha manca d’informació, poc debat i massa demagògia.

Augmenten les pressions per tal que els alumnes tancats en les Universitats catalanes surtin immediatament. Hi diu, entre altres coses: El problema actual és que no tots els alumnes recolzen l’aturada de les classes. De fet, no són pocs els que han protestat contra els manifestants titllat de “violents”. En el mateix sentit, els acusen d’amenaçar a professors, bidells i alumnes, i fins i tot van prendre fotografies als docents que pretenien impartir la seva assignatura.

Contra Bolonya és una ponderada valoració que justifica la protesta dels estudiants amb les errades de les administracions i en discursos erronis.

La universitat a debat és un article de Manuel Castells a La Vanguardia que està accessible a Reggio’s Weblog. M’ha semblat una excel·lent reflexió. El tema més controvertit és, sens dubte, l’afirmació: Seria aconsellable augmentar el preu de les matrícules per a que la part més important del pressupost de les universitats depengui de l’aportació dels seus estudiants i es vegin obligades a competir per atreure estudiants oferint millor qualitat i servei. L’Estat ha de donar beques a tots els estudiants que les necessitin. Preus públics baixos per a tots és una política regressiva, com demostren els estudis internacionals, perquè si els fills de bona família paguen el mateix que els de famílies modestes vol dir que els nostres impostos subvencionen als més rics. Equitat és que paguin tots més i que la majoria rebi beques segons l’ingrés familiar. El segon: L’elecció de rectors per estudiants i personal introdueix un element polític i demagògic que desestabilitza la institució universitària. Però la seva participació en les deliberacions dels òrgans de govern universitari és clau per garantir la pluralitat i la democràcia a la institució. Saber combinar l’autogovern dels professors, la direcció dels administradors i la representació d’estudiants i treballadors és la fórmula guanyadora per una universitat capaç d’adaptar-se a un món en continu canvi tecnològic i social. Però si la universitat no té capacitat econòmica i política per decidir el seu destí, els problemes s’enquisten, la frustració augmenta, les empreses s’allunyen, els estats ordenen i els estudiants, en justa correspondència, ocupen els llocs on buscaven guia i troben tedi. Sobre el primer punt m’he manifestat amb claredat a Les beques necessàries per a l’aplicació del Pla de Bolonya. El preu alt pot ser adequat si els ajust suficients. Respecte al segon no puc estar més d’acord.

Bolonya i les humanitats és un article d’opinió de José Carlos Rovira, catedràtic de Literatura Hispanoamericana de la Universitat d’Alacant. M’amoïna aquesta afirmació: En relació a un camp com les Humanitats, les protestes d’aquests dies són reals a l’hora de considerar que la reforma universitària en curs a nivell europeu pot no tenir els resultats positius que pretenia en el seu origen, i pot determinar greus problemes per a aquest tipus de coneixements. La determinació que el mercat realitza del catàleg d’estudis sembla que és una realitat i només es podrà corregir, en relació a aquells sabers que al mercat li semblen inútils, amb una política real d’afavoriment dels mateixos, al marge de la seva “utilitat” immediata, perquè sabem que el concepte de “utilitat” que alguns mantenen no comparteix el valor històric que aquest tipus de coneixements ha creat per la humanitat, com sabers que, per això mateix, continuen sent essencials per a l’individu. Jo no ho veig clar, però gent més entesa escriu en aquesta línia. Si hi ha un problema no és culpa del pla de Bolonya, ho serà de com les universitat l’afronten.

Bolonya i una altra oportunitat perduda. Una reflexió comuna a moltes universitats i que no té res a veure amb el Pla de Bolonya: Com molts altres col·legues de la Universitat de Múrcia, he assistit entre enfadada, desencantada i frustrada a la instrumentació del Procés de Bolonya en la nostra màxima casa d’estudis. El que havia de ser el recolzament per a que la Universitat es situés al capdavant en el procés de creixement i desenvolupament que la Regió està concloent en l’enèsima reforma dels plans d’estudi en què l’únic que sembla preocupar és, com ja deia Larra , Què hi ha d’allò meu? Qui no ha estat capaç de reformar la universitat per tal que aquestes coses no passin? A les privades no es donen. Culpa de qui?

A Qui representen? És una article de Mercè Beltran a La Vanguardia que qüestiona la representació dels que es mobilitzen contra Bolonya i diu que no són més de l’1% dels estudiants universitaris.

L’ensenyament a la universitat: no tot ve de Bolonya és una article del company de la UB Abel Mariné torna a ser un intent d’explicar el que és i el que no és el procés de Bolonya. Tampoc no s’estalvia la crítica a la preparació i actitud de molts estudiants.

Els antibolonyos és una article d’opinió, crític amb els que es queien del procés i que afirma, després de recordar que la universitat espanyola està a la cua d’Europa (segons el darrer informe de la UE), diu que els professors que es queixen tenen por de perdre la seva còmoda situació.

Especial Bolonya escrivia: Solidaritat de la campanya ‘que la crisi la paguin els rics” amb les ocupacions contra el pla Bolonya convidava a la manifestació d’ahir dissabte a 2/4 de sis a Plaça Universitat i exposa el comunicat on relaciona les transformacions que deriven del Pla de Bolonya. Francament no hi coincideixo gens amb les argumentacions.

Jordi Oriola escrivia Accés a la universitat. Oriola diu sobre el Pla de Bolonya: i al mateix temps també hi ha elements molt perillosos per a la democràcia. Sobretot que les carreres tindran un primer cicle genèric de 3-4 anys, i una especialització imprescindible per ser valorat laboralment que es farà en màsters privats que costaran molts diners. El govern argumenta que hi haurà un sistema de beques, però no serà per a tothom, i segur que molta gent en quedarà fora. Quina barbaritat, d’on ho haurà tret? La democràcia en perill! I qui diu que els màsters costaran molts diners? Menys que els que es fan ara. L’únic canvi és la substitució d’una inutilitat que és el CAP. I espero que tingui beques.

Deixem de parlar només de Bolonya és un article del rector de la Universitat de La Rioja. Fa una anàlisi objectiva i diu que el canvi és bo, però que algunes crítiques plantejades pels contraris al procés poden ser adequades, a causa d’aspectes no lligats al procés en si mateix. Diu el rector: … tantes altres qüestions que no només tenen a veure amb la creació de l’Espai Europeu d’Educació Superior, sinó que tenen a veure també amb l’exercici de competències en l’àmbit universitari, amb el model d’Estat i, sobretot, amb el sistema de finançament de les universitats, qüestions aquestes que estan plantejades amb independència i, fins i tot, amb anterioritat al mal anomenat procés de Bolonya. Com ja he dit sovint.

El procés de Bolonya i els estudiants fa referència, entre altres coses, a l’article de José Luís Pardo, sobre el que vaig escriure a Veritats i mentides del procés de Bolonya. Lúcidament diu l’article. S’infereix, doncs, que l’aplicació de Bolonya és una necessitat urgent; la solució als nostres problemes. Una reforma amb implicacions acadèmiques i socials tan profundes requereix una reflexió detinguda que transcendeixi l’àmbit universitari i no una campanya d’imatge que eludir el debat. Més sobre el mateix, s’ha fet tot sense informació suficient.

La universitat davant el canvi és un article de reflexió d’una professora de la Universitat de Granada. M’agrada el que diu al final: El nou Espai Europeu d’Educació Superior serà el que des de les Universitats vulguem dissenyar si la normativa ens els permet, però sobretot, si les velles cultures deixen pas als nous temps i el centro de gravetat el situem en l’Estudiant i en la millora de la seva formació. Millor no ho pot dir. El que vulguem nosaltres. Informació i feina ben feta.

I fa una estona Especial Bolonya escriu Mites i contramites: El discurs legitimador de l’EEES fa aigües fa referència a una pàgina de la UPF que intenta explicar Bolonya i desmuntar el discurs dels que s’hi oposen. En el bloc s’intenta respondre als arguments. No entro en aquesta discussió perquè ho he explicat massa vegades i no tinc ganes de repetir-me, però no hi estic en absolut d’acord en els arguments que s’exposen al bloc. Elliot Fernández ho recull també. Aquest discurs ja està perdut, els debats van per una altra banda. Ja sabeu que de tot plegat defenso les beques i alguna relectura d’alguns punts. No soc fanàtic, però hi ha cada argumentació…

Per últim he llegit, per sobre, La autonomia universitària i els seus enemics d’Antoni Domènech, catedràtic de Filosofia de las Ciències Socials i Morals en la Facultat de Ciències Econòmiques de la UB. Es tracta del text de una xerrada que va fer per als estudiants en vaga de la seva Facultat el proppassat 27 de novembre. Ben bé no sé on volia anar a parar, però jo soc de ciències i m’agraden els discursos més directes. Sembla que Harvard no és un bon model perquè especula en els mercats. Què hi farem! Jo opino diferent però per això estem en una democràcia.

I en pla descriptiu, sense ser exhaustiu, impossible, podem llegir algunes notícies descriptives del procés:

• Els ‘antibolonya’ tallen les vies del tren a Barcelona
• La universitat no es resigna davant Bolonya
• El govern corregirà´ el malentès que existeix sobre el Pla Bolonya
• Els estudiants planegen noves mobilitzacions
• El govern revisarà amb els rectors l’aplicació de Bolonya
• Garmendia convoca a tots els rectors per parlar del ‘procés de Bolonya’
• Més ocupacions a la UAB per debatre sobre Bolonya
• La UAB proposa expulsar a 28 alumnes per actes violents
• La autònoma de Barcelona proposa expulsar a 28 alumnes antibolonya
• La UAB proposa la expulsió de 28 alumnes que van ocupar el rectorat
• Huguet alerta del retorn a la universitat franquista
• Huguet respon als estudiants i diu que el procés de Bolonya és «irreversible»
• El nou rector de la UB obre la via del diàleg
• Ramírez assumeix el rectorat de la UB entre protestes pel pla de Bolonya
• El govern revisarà amb els rectors l’aplicació de Bolonya
• El Govern diu que l’alternativa a Bolonya és el retorn al franquisme
• Garmendia es veurà amb els rectors després de set dies de tancament
• Bolonya: els rectors es reuniran dijous

Ja veieu que hi havia material. Veurem com segueix la cosa la setmana vinent.