Enric I. Canela
Seguim parlant del tema estrella a les universitats aquestes setmanes. El procés de Bolonya. Encara que segueixen apareixen comentaris i notícies les coses estan més assossegades.
Com és habitual l’article, breu, d’Especial Bolonya: UAB: novetats deganats, ocupacions. Aporta dades sobre les eleccions dels representants al claustre de la UAB. Cal mirar-se-les bé perquè destaca l’èxit de les candidatures e l’Assemblea. Cert: guanyen a tot arreu on la participació és baixa (tret d’Econòmiques), però on la participació és alta, justament a Polítiques i Sociologia on hi ha batalla anti-bolonya, treuen 1 sobre 4. La conclusió és que a la gent l’interessa ben poc tot plegat. Una mala notícia encara que globalment l’Assemblea guanyi. Per exemple a Medicina treuen 9 delegats de 9. Van votar 57 estudiants de 2.023. El tema de la representació dels estudiants hauria de ser seriosament revisat.
Bolonya: entre la modernitat i el mercantilisme. Els mateixos arguments, respostes i contraarguments de sempre. Què si més car, que si no, que mercantilisme, que burocràcia, etc. Res de nou.
A favor i en contra de Bolonya. Dos articles: Un a favor de Francesc Michavila, catedràtic de la Universitat Politècnica de Madrid. Ell ho titula La història no s’atura. L’altre en contra de Carlos Fernández Liria, catedràtic de metafísica de la Universitat Complutense de Madrid, que titula com L’estafa de Bolonya. Allò de sempre: El procés de Bolonya i la seva “revolució pedagògica” no és més que la tapadora del que es va decidir a l’OMC en el marc de l’Acord General del Comerç de Serveis (GATS): una reconversió de la Universitat que desvia els diners públics de la educació superior cap a l’empresa privada. La recepta és simple: el finançament públic de la docència i la recerca es condiciona a la prèvia obtenció de finançament privat. També hi diu: Al mateix temps, es sotmet la Universitat a una avaluació permanent de la seva qualitat, per mitjà d’agències (ANECA, etc) que mesuren la seva adequació al que s’anomena “demandes socials” (que no són òbviament més que demandes empresarials, ja que és absurd pensar que la Universitat va aconseguir finançament extern mitjançant col·lectes parroquials). Jo dec viure en un altre planeta perquè no he vist a l’ANECA fer res d’això i mira que en soc patró. Realment aquesta pel·lícula me l’ha perdut.
Bolonya, altra vegada Bolonya. Un excel·lent article que desacredita les demandes absurdes i posa les coses al seu lloc demanant alhora que les coses es facin bé.
Tota la veritat sobre Bolonya. Res de l’altre món. Reiteratiu respecte al que ja s’ha publicat.
Burocràcia bolonyesa. Article de César Nombela. El resum diu: Transcorreguts gairebé nou anys des de la Declaració de Bolonya, a punt de vèncer (el 2010) el termini per estructurar les ensenyaments universitaris en períodes i continguts homologables en un espai europeu, si alguna cosa destaca d’aquest procés a Espanya és la confusió. Una lloa al govern espanyol.
Bolonya com a metonímia. Un article que acaba: El problema de Bolonya és aquest, l’aplicació. I el pressupost. I determinats interessos gremials que van influir, per exemple, en aquesta distribució, que “ens deixa, com a país, en una situació relativament aïllada”.
Hi ha alternativa a l’EEES? És l’autarquia franquista que descriu amb cert perfum apocalíptic el conseller Huguet? Saben els estudiants en lluita plantejar una lectura diferent de conceptes tan evidents i necessaris com els que inclou la declaració? Fins on arribarà l’enfrontament? Tindran els estudiants, algun dia, suficient força per parlar seriosament d’un referèndum? On ens portaria una situació com aquesta? Bolonya és irreversible, es miri com es miri. En aquesta metonímia, el repte és dotar de sentit un contingut que faci honor a la història del continent. Més enllà, per descomptat, del plat de pasta. No sembla que deixi massa bé al Govern. Tampoc a la universitat.
Ahir a Sobretot, no us oblideu de Bolonya vaig comentar Professors davant Bolonya, primer acte: la visió positiva. Avui ha aparegut Professores davant Bolonya, segon acte: la visió negativa. Opina el ja citat abans Carlos Fernández Liria, catedràtic de metafísica de la Universitat Complutense de Madrid. Ja he dit abans, aquesta pel·lícula no l’he vist. Igual només l’han projectat a Madrid.
Els estudiants que ocupen la UB envien una carta al professorat i al PAS. El Punt publica: Els estudiants que ocupen l’edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB) des del 20 de novembre passat han enviat una carta a tot el professorat i al personal d’administració i serveis (PAS) en què expressen les seves reivindicacions i els conviden a participar en el debat sobre la millora de la universitat. En la carta, de cinc punts, l’assemblea d’estudiants planteja la necessitat de posar fi a la «precarietat» que afecta becaris i professors associats i equiparar els preus dels nous graus i màsters adaptats al procés de Bolonya a les actuals taxes. Els estudiants també qüestionen l’existència de les agències de qualitat alhora que critiquen l’excés de «burocratització» amb què es troba el PAS. D’altra banda, ahir es va estendre el mapa de tancades i un grup d’alumnes va ocupar els estudis de psicologia de la UAB i de biologia a la UB. L’assemblea d’estudiants de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) va qualificar ahir d’«antidemocràtic» el rector i president de torn de les universitats públiques, Josep Joan Moreso, per la «seva negativa al diàleg» i va expressar el seu suport a les mobilitzacions i a l’estudiant de la UB que ahir va ser jutjat pels aldarulls del 20-N. La fiscalia va demanar 90 euros de multa. El correu electrònic que hem rebut és el següent:
Benvolguts i benvolgudes,
DIJOUS, 4 DE DESEMBRE A LES 20 hores A L’EDIFICI HISTÒRIC DE LA UB CONVOQUEM AL CONJUNT DE LA COMUNITAT UNIVERSITÀRIA PER OBRIR UN DIÀLEG I DEBAT EN RELACIÓ AL MODEL D’UNIVERSITAT PÚBLICA QUE NECESSITEM
Aquest és el comunitat que hem dissenyat com a punt de partida:
Des de l’Assemblea d’Estudiants que estem ocupant l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona volem exposar un seguit de reflexions amb l’objectiu de conèixer quin és el posicionament del professorat i del PAS, dos dels pilars bàsics de la comunitat universitària.
En aquests moments ens trobem en un punt d’inflexió que dóna l’oportunitat de posar de manifest les vostres propostes, reflexions i suggeriments en relació a la reestructuració de la Universitat Pública, que ens afecta a tots i totes. L’estudiantat pensem que és necessari posar en circulació i visibilitzar els diferents discursos; doncs ara és el moment de fer públic el nostre malestar davant d’aquesta situació. Volem recalcar que les reclamacions són per tota la comunitat universitària: professorat, estudiantat i personal d’administració i serveis. Per això exigim:
- Acabar amb la situació de precarietat tant dels becaris i professors associats com de les subcontractacions temporals que afecten el personal d’administració i serveis.
- Reduir els preus de matrícula dels possibles graus i màsters i equiparar-los a les taxes existents de diplomatura i llicenciatura respectivament.
- Canviar la lògica d’interdisciplinarieat i discontinuïtat que s’està produint en l’estructura de grau – màster i buscar l’aprofundiment i l’especialització en els estudis. L’experiència de l’estudiantat del màster corrobora aquesta afirmació.
- Qüestionar la necessitat de l’existència d’agències de qualitat, tant externes com internes i els criteris d’avaluació que apliquen en relació als continguts, matèries i formes d’avaluació i control dels professors i professores (PAT i el PDP).
- Fer una interpretació realista de les avaluacions, que permeti tant als estudiants com als professors potenciar l’aprofundiment en els conceptes i les matèries, i no en la quantitat de càrrega lectiva.
- Reduir les tasques que comporten una sobrecàrrega laboral derivades de l’excés de burocratització del PAS. Per tant, demanem la reducció de protocols innecessaris en els controls de matriculació i d’expedients, i escoltar l’experiència i les propostes d’economitzar la burocràcia del personal que duu de primera mà l’administració dels centres.
També posem de manifest que està augmentant les adhesions de diversos estaments i facultats, alguns en col·lectiu i d’altres a títol individual. Per això pensem que és necessari unir els nostres esforços per afrontar els reptes implícits en aquest moment.
Atentament,
Comissió de comunicació
Em semblen punts interessants per debatre. Després de llegir el text es pot veure que no té massa a veure amb el Pla de Bolonya, si amb el futur de la universitat. Amb tot em pregunto qui ha comés el delicte de cedir les adreces de correu electrònic de tot el personal de la UB. Crec que el rector hauria d’obrir una investigació.
Gabilondo aposta per garantir la normalitat acadèmica a les universitats catalanes. Ángel Gabilondo, ha anunciat que el Consell d’Universitats de demà prendrà mesures per garantir la normalitat acadèmica en els campus catalans en els que alguns nuclis d’estudiants s’han atrinxerat per protestar pel Procés de Bolonya. Gabilondo ha fet aquest anunci en un acte en què s’ha presentat “El llibre blanc de la Universitat de Catalunya”. Ha dit que en el Consell d’Universitats hi haurà una enorme solidaritat amb els rectors i rectores que no ho estan passant bé pel conflicte dels anti-Bolonya, a més de establir les vies adequades per tal que aquest debat sigui intens i profund. Gabilondo ha dit també que es demanarà al Govern que adopti les mesures pertinents per garantir alguns aspectes decisius per a la igualtat d’oportunitats. Per la seva banda, el president de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), Josep Joan Moreso, ha aclarit que aquest Consell d’Universitats no s’havia convocat per l’assumpte dels tancaments a Catalunya, sinó que únicament s’havia afegit un punt més en l’ordre del dia.
Els rectors demanen que es garanteixi la normalitat acadèmica dels campus. A més Màrius Rubiralta ha admès febleses en la implantació de l’EEES que han de solucionar-se amb o sense protestes al carrer.
Sort que només queden un parell de setmanes fins les vacances de Nadal…
David,
Llàstima que el pont caigui malament.