Enric I. Canela
El rector de la UB, Dídac Ramírez ha concedit una entrevista a El País. La publico sense comentaris perquè hi estic d’acord.
La seva universitat té alumnes tancats des de fa dues setmanes. Fins quan creu que poden durar els tancaments?
Confio que puguin acabar durant aquesta setmana o a principis de l’altra.
Per què ho diu?
Ho dic per la voluntat de diàleg que existeix per part de la comissionada d’Universitats, de les universitats i dels propis estudiants. I també perquè espero que les propostes que fem siguin ben vistes per tots. I confio que els que estan ara ocupant la universitat entenguin que per aquest camí no van poder aconseguir molt més.
No pensa, per tant, desallotjar els estudiants?
Si no hi ha una situació de violència, no penso desallotjar.
Els estudiants demanen un referèndum vinculant sobre el procés de Bolonya, un debat sobre el futur de la universitat i la retirada d’expedients a alumnes de la UAB. Són assumibles aquestes peticions?
El referèndum no és assumible de la manera que ho plantegen. Pot ser vinculant per als estudiants i els seus representants. Això ja ho contemplem en l’estatut de la nostra universitat. Però no pot ser-ho per al professorat i per al personal d’administració i serveis. Tanmateix, no crec que aquesta sigui una condició irrenunciable per als estudiants.
I són assumibles el debat sobre la Universitat i la retirada d’expedients?
Estem oberts a aquest debat perquè crec que pot arribar a ser beneficiós per a tots. Quant als expedients, no depenen de la nostra universitat. En això només podem col·laborar a buscar una solució, però he de manifestar que els actes que van donar lloc a aquests expedients són punibles i no haurien de produir en un context universitari.
Com explica que els estudiants diguin que Bolonya privatitzar la Universitat? No sembla que sigui així. Què opina?
Bolonya no privatitza la Universitat. Els estudiants diuen que hi ha un risc. I no són els únics que ho han percebut, no tant de privatització com de mercantilització.
Risc que s’ofereixen només els estudis que demana el mercat?
Que s’orienti o se subordini l’activitat de la Universitat als requeriments de l’economia.
Això és tan dolent?
No és dolent, sempre que parteix d’un esperit de cooperació. La Universitat no pot donar l’esquena a les necessitats de les empreses perquè finalment redunda en benefici dels propis estudiants. El que no pot fer la Universitat és subordinar la seva activitat a aquestes necessitats.
Hi ha d’haver estudis que la Universitat ofereixi encara que al mercat no li interessen?
Efectivament. Els estudiants d’avui són una generació preparada a la qual no se li pot negar la satisfacció de les seves curiositats, encara que no sempre les estructures socials o econòmiques hagin pogut adequar per aprofitar les noves competències i habilitats.
Assumeix l’autocrítica? Per exemple, que hi ha hagut falta d’informació sobre el que és el procés de Bolonya i que això ha derivat en confusió. Els estudiants parlen de privatització i que els màsters són dolents.
És evident que no hi ha hagut informació suficient. A les proves em remeto, encara que hi haurà qui digui que ha informat molt. Per a mi, la manca d’informació és un fet objectiu.
I què faran ara?
El ministeri, la Generalitat i les universitats han assumit que hi ha d’haver més informació. Estem disposats a això.
La UB té 20 milions de pèrdues o dèficit previstos aquest any. És assumible? Què farà?
No ho és. Les últimes dades apunten una xifra una mica millor: uns 15 o 16 milions de dèficit aquest any, però hem d’esperar a la liquidació de l’exercici.
Què pensa fer per reduir aquest dèficit?
Racionalitzar la despesa i augmentar els ingressos privats i també els públics, o sigui, la subvenció.
Com pensa augmentar els ingressos privats?
A través de la col·laboració amb el sector privat perquè financin despeses de la universitat, tant despeses corrents com d’inversió. Pot haver-hi, per exemple, una entitat que financi una càtedra. Hi ha universitats, com la de Nova York, que és pública, que estan ingressant un milió de dòlars al dia per la via privada. Però allà tenen una cultura del mecenatge que aquí no tenim. Les empreses han de comprendre que han de donar a la Universitat sense esperar rebre un servei immediat.
Estímuls fiscals tampoc?
Estímuls fiscals, sí. Però hem de convèncer al Govern i als partits que aquests estímuls fiscals es donin. El model nord-americà s’ha de tenir en compte en aquest sentit. I això no té res a veure amb la privatització ni amb la mercantilització de la Universitat.
Si les empreses paguen despeses, entrarà diners privat a la Universitat.
Les empreses poden finançar, però qui va a administrar? A mi ningú em va obligar ni a interferir en la gestió.