Enric I. Canela
Tinc moltes notícies acumulades sobre el procés de Bolonya, però les deixo perquè avui destaca per sobre de totes que el rector en funcions de la UAB, Lluís Ferrer, ha fet públic aquest dimecres al migdia la resolució dels expedients oberts contra 28 dels seus alumnes per fets que van tenir lloc els passats mes d’abril i de març. Sis dels estudiants que van participar en agressions a persones seran expulsats de la UAB, quatre d’ells un any, un dos anys i un tres anys. Els altres 22 rebran una sanció en forma d’amonestació pública. Ho recullen:
- Sis dels estudiants expedientats per la UAB seran expulsats
- La UAB expulsa 6 estudiants pels aldarulls contra el pla Bolonya i en sanciona 22
- L’Autònoma de Barcelona expulsa sis estudiants pels aldarulls de la passada primavera
- La UAB expulsa 6 estudiants i n’amonesta 22 més
Les reaccions:
Els estudiants de la UAB avisen del seu malestar i asseguren que emprendrà accions: El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ha anunciat que el càstig de la universitat suposen enterrar qualsevol possible intent d’entesa i diàleg entre els estudiants i les autoritats universitàries.
Elliot reprodueix una seqüència interessant i no dóna cap opinió: Assalt al deganat, La Facultat de Lletres, tancada i Comunicat en relació als expedients.
Especial Bolonya escriu: El rector de la UAB fa públiques les sancions dels expedients on exposa també una seqüència dels fets i a més diu que el Comitè Contra Bolonya ha fet públic un comunicat i els estudiants expedientats estan estudiant la situació exacta en companyia del seu advocat. També diu que els processos penals continuen endavant.
Huguet anuncia la creació d’una mesa entre estudiants, universitats i Generalitat per abordar el repte que suposa per a la universitat pública la declaració de Bolonya i els canvis estructurals que introdueix.
Huguet ha assegurat que en cap cas es donarà marxa enrere en els canvis que implica Bolonya, i va destacar l’esforç que estan fent les universitats catalanes en aquest sentit.
A més, ha expressat el seu ple suport a la decisió del Rectorat de la UAB d’expulsar a sis estudiants davant els disturbis provocats per les protestes contra Bolonya.
El conseller també s’ha compromès a fer tot el possible per tal que, després del parèntesi nadalenc, el retorn a les classes es faci amb normalitat.
Huguet va fer aquestes declaracions al Parlament, després d’una interpel·lació del diputat de CiU Antoni Castellà, qui ha defensat fer servir efectius policials si les universitats ho demanen davant els disturbis que causen les agrupacions d’estudiants anti-Bolonya . Ha afegit que el mínim que es pot demanar és que, després de la Nadal, hagi normalitat a les universitats.
Opino que la situació és força greu. Justament aquest mig dia hi hagut una espècies de reunió – assemblea entre professorat de Biologia i estudiants d’aquella facultat. La reunió l’he trobat constructiva i amb més punts de coincidència que de discrepància. Lògicament estem en llocs diferents i tenim edats diferents, però en la majoria dels problemes que planteja Bolonya hi coincidim: Probable manca de recursos i d’infraestructures suficients, sense això les coses no aniran bé, i la fe en tenir-ne és escassa. També la manca de beques, esperem que vinguin. Indefinicions, No en altres aspectes com mercantilització, etc. Amb tot penso que ha estat molt profitosa.
Malauradament, quan ens han informat de la resolució de la UAB, sense valorar raons, hem vist alguns que això seria un seriós inconvenient per normalitzar la situació universitària. Tinc el pressentiment que la sanció és correcta, però alhora dubto que políticament sigui la millor mesura. Potser haver esperat que la nova rectora prengués possessió, que es fes un reconeixement de culpa, disculpes i pacte de normalitat. No ho sé, parlo sense haver reflexionat prou. No van firmar la pau l’IRA i el govern de sa majestat? No comparo la diferència és abismal. El difícil equilibri entre la justícia i el bé comú.
Esperem quines són les opinions, les valoracions, etc. Ho seguiré amb atenció.
Ok,
Tenim 50 estudiants ferits per manifestar-se a un espai públic. I no s’investiga RES, tot i la gravetat de les acusacions fetes pel Secretari General, Rafael Grasa.
Ok. Tenim una Junta Permanent en contenciós admnistratiu per vulneració de drets polítics fonamentals (no convocar estudiants electes l ‘òrgan) i no passa res, la Degana segueix endavant amb la película amb ple suport del Rectorat.
Ok. Tenim una “tancada patronal” de la facultat per part del deganat de lletres i aixó, després de fer-se un referèndum entre les parts en litigi no es respecta. (estudiants pro ocupació i antiocupació, conjuntament decideixen les condicions de la consulta, les respostes i quin resultat s’acceptarà, amb una participació molt per sobre de les eleccions a rector que tenia la urna just al costat i que va comptar amb interventors de totes dues bandes)
Ok. Tenim un part de lesions que parla d’ibuprofé i a casa (seguretat UAB). Tenim prop d’un centenar de parts mèdics d’estudiants agredits a instal·lacions universitàries per la policía sota ordres dels demòcrates.
Ok. tenim un informe de danys materials fet dos messos deprés sense cap factura sobre els fets que imputen els expedientats.
Ok. Es vol amonestar públicament a estudiants que van demanar explicacions al Consell de Govern sobre la càrrega dels Mossos d’Esquadra.
Ok. Tenim una univeristat que incompleix reiteradament el reglament de claustre referent a cnvocatòria i a enviament d’actes del consell de govern. És a dir, des de novembre de 2007 el Claustre de la UAB no es reuneix, tot i que amb caràcter ordinari s’ha de reunir dos cops per curs.
Ok. Tenim un rector en funcions que no s’ha assegut a parlar amb estudiants fins obrir els expedients disciplinaris. Que no ha negociat absolutament fins que no s’ha trencat la normalitat docent i que, tot i haver renovat el Claustre al novembre de 2008, encara no ho convoca i informa amb caràcter urgent a un consell de govern en funcions.
I aquesta gent parla de democràcia, de justícia?
Enric, si tu dones el benefici del dubte a gent que ha mentit reiteradament tot i ser càrrec públic (negació de ferits del 4 de març, per citar un exemple de tants que n’hi ha) què els queda als repressaliats polítics de la UAB? Se’ls acusa d’antisistema i molts són bons estudiants, membres d’organs de govern i fins i tot interlocutors amb el rectorat, el síndic de greuges i qui calgui… sisplau, una mica de sentit comú d’una vegada!Sense justícia no hi ha pau.
Crec que m’expressat clarament. Qualsevol acció que vulneri, més per la força, determinades normes de convivència és punible. Jo no tinc a les meves mans cap prova i no puc emetre cap judici que vagi més enllà dels supòsits.
Les informacions verbals de companys d’allà indiquen que va haver violència. Hi ha culpables. Altra cosa és el sentit de l’oportunitat. Igualment no puc opinar amb coneixement de causa sobre com s’ha fet l’expedient i les seves garanties juridiques.
Dos comentaris:
– “Esperar que la nova rectora prengués possessió”, voldria dir passar-li el mort a la nova Rectora;
– “que es fes un reconeixement de culpa”, correcte, però no ho volem malgrat que s’ha intentat resoldre-ho per aquesta via.
Aclariment,
Perdò, al comentari anterior a on hi diu “volem” hauria de dir “volen” en referencia als expedientats.
Jordi,
El tema de “passar el mort” ho deia si hi havia acord en demanar disculpes i acabr de pactar “normalitzar” la situació. I per normalitzar no vull dir deixar de demanar o reivindicar. Vull dir deixar que cadascú faci el que li sembli com passa a la UB on els estudiants mantenen una proposta però a banda d’alguns incidents, que qualifico de menors, el primer dia, s’estan comportant correctament. Si ñes no és el que jo he pogut veure.
Les declaracions verbals dels “companys de la UAB” es contrasten amb les gravacions dels ferits de març, que no són pas declaracions.
El que dic és que ja n’hi ha prou d’analitzar el tema en clau d’ordre públic perque com han subscrit més de 200 docents i treballadors de la UAB es tracta d’un procés al qual a cadascu li pertoca una quota de responsabilitat equivalent al seu poder de decisió i possició dins la universitat i el seu govern.
Enric, l’equidistància i el vot de confiança a la institució sense tenir totes les dades, havent-hi força indicis de que el seu comportament no ha estat ajustat als mínims democràtics que diuen defensar els membres de l’Equip de Govern és una injustícia palmària.
Ja podries donar un vot de confiança als estudiants que s’han estat jugant el tipo durant messos davant la policía i davant la sordera de la institució als mecanismes institucionals accionats pels mateixos estudiants que, sense més sortida, han hagut de prendre mesures extraordinàries.
Sense justícia no hi ha pau, ho hi ha justícia, no hi haura pau. És senzill. I a ningú lo agrada sentir ni viure aquesta situació al campus, ni molt menys als estudiants que han dessallotjat les facultats amb els expedients a punt de tancar-se pel be la convivència!! Davant el conflicte alimentat pels deganats no ha hagut més remei que recapitular i fer un gest de bona voluntat que ha estat premiat amb l’ensanyament i el cinisme als que ja ens tenem tristement acostumats el PSC and cía. I a sobre en nom de la democràcia.
Escriu als estudiants, truca, als comunicats de premsa hi ha telèfons, contrasta!!
Estudiant,
Jo no he vist res. L’únic que si sé és el que m’ha dit un professor, molt amic, i que no té res a veure amb els centres de conflicte, que va ser testimoni. D’ell no en dubto.
Però és que jo estic en contra de mobilitzacions contra la polícia. No és un problema de confiança, és un problema de concepte del que és la democràcia. No estem a la dictadura, et puc ben assegurar que era una altra cosa, ja no en quedaria ni un de tancat i no per culpa dels rectors. Hem anat d’un extrem a l’altre.
Crec amb el debat acadèmic no en l’ocupació d’aules i en impedir que es donin classes. Crec que això ha de ser sancionat. El que passa és que potser és imprudent no pactar una sortida pacífica i deixar les sancions. Pere això dic que l’oportunitat no ha estat una virtut.
Jo tb creia amb el debat acadèmic enric, saps que el dia abans de tancar-se a lletres i de la inoportuna decisió de portar la policia es va denegar el dret a exposar els motius de la vaga del dia 6 de març al consell de govern. Jo tb creia en el debat académic, però aquest hi és només quan interessa a uns, i els fets ho demostren.
Miarlavent,
Nosaltres, a la UB, hem intentat el debat, cal preguntar-se per què no ha funcionat? Estaven els teòrics representants disposats al diàleg? Ho dubto, des de la meva posició, és clar.
Després de totes les manifestacions públiques denunciant els errors que estava fent el govern espanyol que vam fer uns quants, fins i tot amb interpel·lacions al congrés dels duputats cap estudiant va dir res. Ens vam quedar sols. Quant tot està fet i és irreversible es munta una batalla. Quina lògica té? Nosaltres, incloc als rectors, vam denunciar això, el de la UAB també. Va ser molt dur contra el govern. Quan la llei està feta tenm el problema. Aleshores el rector és còmplice. Jo soc testimoni i protagonista d’aquests fets. Els rectors catalans estaven totalment en contra i van després els estudiants i es llencen contra ells. Absolutament erroni i injust.
Ens estem esbatussant entre nosaltres, estudiants i professors, quan aquesta és una situació que a tots plegats ens ha vingut imposada des d’Espanya, per la abominable adaptació que s’ha fet a l’Estat de les directrius de Bolonya. S’ha imposat un mal criteri acadèmic (el seu) de 4+1 en l’estructura grau+màster i s’ha imposat un mal criteri econòmic (el seu) en no dotar a les Administracions implicades dels recursos econòmics necessaris (implantació, recursos humans, beques…).
No és contra les nostres universitats que cal protestar, o si de cas el que se’ls pot retreure és la passivitat davant el fet que des de Madrid se’ls rifin (per no dir una altra cosa més gruixuda) contínuament.
Les universitats i els universitaris catalans hem de ser pioners i portar la iniciativa davant una situació que no és privativa del món universitari, sinó que la està patint la societat catalana en general. Nosaltres, a Catalunya, faríem les coses d’una altra manera, però ens hem d’amotllar a les decisions espanyoles, siguin bones o (com és el cas) dolentes. Prou.
Què cal fer?: Insubmissió de les universitats amb el recolzament del Govern (o sense), fer les coses ben fetes, aplicar el disseny que a Catalunya ja s’havia consensuat de 3+2 i dotar-nos dels recursos que calen per afrontar la reforma amb garanties. D’on hem de treure els recursos?: deixem de pagar a Espanya.
Si ens limitem a escridassar-nos entre nosaltres d’aquí a deu/vint anys podrem constatar que no hem avançat gens en la millora de l’educació superior i de la recerca. Si us plau, no esperem.
Albert,
Justament aquest és el meu pensament a això em referia en el darrer comentari.
Les universitats són autònomes, les paga la comunitat autònoma i l’Esta diu que hem de fer.
O sigui Ves a sopar a l’hora que vulguis però el restaurant que no baixi de 400 euros per menú. Molt bé.
El que passa que els càrrecs públics no poden deixar de complir la llei, són els únics responsables. És dir-li a un rector, tu fes això i si tens un procés judicial, tranquil que tens la meva solidaritat.
Les coses s’han de fer abans. Només cal repssar les hemeroteques per veure quina posició tenien. No vaig veure aleshores cap moviment.
Ho sé, Enric, tens tota la raó. Però algun dia algú haurà de fer el primer pas…
En tot cas, ara es tractaria de que els estudiants adrecessin les seves queixes cap allà on realment s’ha generat la situació.
Albert,
A veure si surt alguna cosa positiva i ningú no pren mal.