Enric I. Canela
A primers de mes vaig publicar Estadístiques d’R+D de l’Estat espanyol i la Unió Europea. Ahir llegia un article d’ABC R+D+i, canvi del model que explica que malgrat l’esforç fet per explicar la necessitat d’invertir més i millor en R+D+i, especialment per COTEC, l’Estat espanyol es troba només a l’1,27% del PIB en despesa en aquesta matèria i a sobre les empreses només hi contribueixen amb un 45%&, mentre que l’ideal seria les dues terceres parts.
Augmentar els recursos que es dediquen a R+D+i és imprescindible per un sistema econòmic sòlid.
Un nou impuls innovador és un article sobre el mateix tema que diu que per millorar les coses en primer lloc cal dur a terme una reforma de la universitat que potenciï la recerca, fonamentalment orientada al mercat. La universitat pot ser un bon fòrum per aprofitar el potencial investigador, però cal que el que passa en els seus laboratoris no estigui en una ona diferent al que passa a les empreses o el que demanen els mercats. En ocasions aquesta doble via suposa una pèrdua de recursos i oportunitats que aquest país no es pot permetre.
No hi estic d’acord, així no. La recerca ha de ser de tot tipus. Quan la recerca és forta i de prestigi, s’estableixen contractes i hi ha transferència. La universitat no és una sucursal barata de l’empresa, les coses han d’estar equilibrades, però hi ha un ordre per fer les coses. Si es potencia encara més la recerca pública, les coses milloraran en totes les línies.