Enric I. Canela
Podia haver estat d’una altra manera, però els fets s’han precipitat. Crec que els estudiants radicals no buscaven cap diàleg. El diàleg podia haver atemptat contra els interessos dels pocs que volen mantenir l’actual estat de les coses més enllà de qualsevol reivindicació anti-Bolonya. Els objectius són uns altres, la desestabilització del sistema. El procés de Bolonya requereix reflexió, segur, diners, també, però no és això. Tenim tres articles de la premsa que ens ho expliquen prou bé. Cada vegada més gent no sospitosa de combregar amb les idees de Bolonya s’allunya d’aquesta minoria antisocial.
1) La UAB decideix no esperar i expulsa de sorpresa els sis estudiants contraris al pla de Bolonya
Contra pronòstic. Els sis alumnes que van ser expulsats dimecres de la UAB per actes violents no podran tornar a classe el mes de gener. La possibilitat que acabessin el curs es va esfumar ahir després que el secretari general de la UAB, Rafael Grasa; i el vicerector d’estudiants, Joan Carbonell, van comunicar la decisió d’executar les sancions de manera immediata.
Fonts de la universitat van assegurar que s’havia demostrat que els estudiants «no tenien cap intenció de dialogar». Al migdia no es van presentar a una reunió amb la comissionada per a Universitats, Blanca Palmada, que havien exigit el dia abans. La decisió de la UAB va arribar després que una quarantena d’alumnes va deixar la seva empremta de pintura vermella als vidres de l’entrada del rectorat. Després, els alumnes van abandonar l’ocupació que havien començat dilluns al rectorat i, segons un comunicat, es van afegir a la tancada que des del dia 20 de novembre hi ha a l’edifici històric de la UB; des d’on s’ha fet una crida perquè hi participin els pròxims dies entitats de tots els moviments socials. La Coordinadora d’Assemblees d’Estudiants va qualificar ahir al vespre d’«un atac gravíssim» la decisió de la UAB, i un dels alumnes expulsats, Guifré Bombilà, va dir sentir-se «víctima d’un xantatge» i que «seguiria endavant en la defensa de la universitat pública». La portaveu del sindicat de mestres USTEC-STEs, Rosa Cañadell, i la professora de la UPF Maria Dolors Obiols van donar suport ahir als alumnes expedientats, i van qualificar de «gravíssima» una decisió de la UAB que segurament va agafar de sorpresa ahir a la rectora electa, Ana Ripoll, que en una entrevista que publicarà dilluns El Punt va dir: «En el moment que prengui possessió mirarem amb el meu equip com es fan efectives aquestes expulsions». La comissionada, Blanca Palmada, tampoc deuria esperar una resolució tan ràpida, ja que dijous a la nit va emetre un comunicat en què assegurava que els expedients era «un tema obert». Tant Palmada com el rector, Lluís Ferrer, van parlar ahir per via telefònica. El comunicat de la Coordinadora d’Assemblees d’Estudiants (CAE) demana al conseller d’Universitats, Josep Huguet, que es retracti per haver defensat les expulsions, i assenyala que les assemblees de facultat «s’han vist excloses de la taula nacional per a la universitat pública» que es constituirà el mes de gener entre rectors, govern i alumnes.
2) La UAB executa de forma immediata les sis expulsions
Als talls de carreteres de dijous passat i l’ocupació durant unes hores de la seu del comissionat d’Universitats, a la Via Laietana, els estudiants tancats a l’Autònoma van sumar ahir un nou episodi d’incivisme en la desocupació que van fer del rectorat per traslladar-se a l’edifici històric de la UB, on van anunciar la seva intenció de mantenir la tancada durant les vacances de Nadal.
Abans de marxar, els estudiants tancats a l’Autònoma van deixar les parets i el terra plens de pintades de mans vermelles i amb missatges al·lusius a l’encara rector i a membres de l’equip de govern, on es podia llegir, per exemple, “Rectorat dictatorial” i “Ferrer culpable”.
Segons va informar un portaveu de la UAB, la intenció inicial del rector de no aplicar les sancions de forma immediata pretenia mantenir obertes les “vies del diàleg” amb els estudiants afectats, uns canals que la universitat va donar ahir per tancats.
El tomb radical de les protestes es va iniciar al mateix temps que la comissionada d’Universitats, Blanca Palmada, i els rectors anunciaven la creació d’una taula de negociació per debatre l’aplicació del pla de Bolonya.
3) Uns 30 estudiants llancen ous i pintura contra el deganat de Lletres de la UAB
Uns 30 estudiants van llançar ous, pintura i altres objectes i van intentar abatre ahir la porta del deganat de Lletres de laUAB. Els treballadors que hi eren van haver de traslladar-se a un altre espai.
Segons va informar el deganat en un comunicat, els estudiants van proferir crits i insults a la degana i al seu equip. Quatre d’ells portaven la cara coberta amb una màscara.
Es tracta de la tercera vegada que assalten “violentament” aquest edifici. L’estat en què va quedar l’accés al deganat i la situació de risc van forçar l’equip a reunir-se en altres dependències del campus de la resta del dia.
El deganat va lamentar profundament aquest nou acte violent, que va interpretar-se com un atac a tota la comunitat universitària.
En un comunicat, els estudiants van fer una crida a la mobilització a tota la comunitat universitària i a la societat, ja que l’única línia vermella que s’ha traspassat ha estat la de la repressió, persecució i criminalització del moviment estudiantil, ja sigui amb els Mossos d’Esquadra, amb els expedients, imputacions o expulsions, en resposta a les declaracions de l’actual rector Lluís Ferrer després de conèixer que sis estudiants expedientat seran expulsats.
- La UAB executa les expulsions d’estudiants (La UAB decideix expulsar amb caràcter immediat sis dels estudiants expedientats
- La UAB executa les expulsions per la violència de les protestes
L’acció més lògica és la decisió de traslladar-se a la UB, així han deixat el campus de Bellaterra per traslladar els seus sacs de dormir a la Universitat de Barcelona, probablement més còmoda per passar les festes de Nadal. Com que tenen un conflicte a la UAB, doncs anem a la UB. Podien haver anat a tancar-se al Palau de la Generalitat.
Unes quantes notícies sobre les lluites contra el procés de Bolonya i els expedients les teniu aquí:
Facultat, dolça llar. És un retrat de les jornades de debat a la Facultat de Lletres de la UAB.
- I qui es preocupa de tots els agredits a la UAB?
- El rector de la UAB adverteix que les sancions són les més benèvoles possibles
- Dures sancions per la revolta ‘anti-Bolonya’
- Els estudiants expulsats de la UAB volen portar el cas als tribunals
- Grups anti-Bolonya col·lapsen Barcelona per les expulsions de l’Autònoma
- Centenars d’universitaris protesten per Barcelona i la seva corona pels expulsats de la UAB i el Pla
- Els estudiants desocupen el Comissionat d’Universitats
- Els estudiants abandonen la seu del Comissionat d’Universitats
- Els estudiants desallotgen el Comissionat i tallen la Via Laietana de Barcelona
- Les respostes a l’expulsió d’estudiants de la UAB no es fa esperar
- Talls de trànsit contra Bolonya
- La protesta contra Bolonya augmenta i pren els carrers a Barcelona
- Els universitaris desocupen el rectorat de la UAB i s’uneixen a les protestes organitzades a la UB
- La UAB anuncia l’expulsió immediata dels sis estudiants expedientats
- Grups anti-Bolonya es tanquen durant sis hores a Universitats
- I Especial Bolonya escriu: La solidaritat estudiantil creua l’Atlàntic: ocupació a New York
Esperem que en algun moment s’acabi imposant la raó i el diàleg i deetrminades minories quedin aïllades.
Aquestes minories de les que parles, són les que han pressionat per iniciar un diàleg sobre la orientació de la universitat pública. Per molt que estiguem en contra dels seus mètodes, hem de reconèixer que ells han estat més eficaços en la seva forma de dur les protestes, des de que controlen el moviment estudiantil (maig 2008) que quan d’altres imposàvem la raó. Hauríem de reflexionar doncs, si els representants polítics que tenim, no haurien de ser més oberts als consensos socials; i així no permetre que un discurs al qual molts estudiants i forces professors hi estem d’acord, ens hagi dut a aquest clima de tensió, repressió i agressivitat imperdonable.
Joan,
Tothom hauria de ser més obert al diàleg. Déu me’n gurdi de defensar el galdós paper dels que estan a l’altra banda.
Saps que només crítico les accions que trenquen la convivència. No puc acceptar els pots de pintura , el llençament d’ous o les violacions de les llibertats dels altres.
No puc fer-hi més.
I mai no m’ha fer por debatre en qualsevol fòrum els pros i contres d’una determinada acció. Sovint m’han convençut les raons dels altres.
Si. Si. Evidentment no et critico la teva opinió; sinó la opinió dels altres.
Joan,
Ja ho sé.