Enric I. Canela
Las crítiques pel Pla Bolonya són positives
El secretari d’Estat d’Universitats, Màrius Rubiralta, va visitar Badajoz per presentar al Consell de Govern de la Universitat d’Extremadura l’Estratègia d’Universitat 2015. Respon a una sèrie de qüestions:
Visita Badajoz per presentar l’Estratègia Universitat 2015, quines són les novetats?
Bàsicament es tracta d’una aposta del Govern, liderada pel Ministeri de Ciència i Innovació, per impulsar un major compromís del sistema universitari espanyol amb els reptes socials i els canvis econòmics de la nostra societat. Es tracta d’un gran pacte social per l’educació superior, entre l’Administració General de l’Estat, administracions autonòmiques, universitats, agents socials i econòmics i la societat en general, per afrontar els reptes de la globalització en l’horitzó de 2015.
Quins són els objectius fixats?
Aconseguir millors universitats amb un sistema formatiu i unes activitats de recerca i transferència de coneixement de qualitat, i competitives en el panorama europeu i internacional.
Quins són els seus eixos principals?
Jo situaria al cap el programa Campus d’Excel·lència Internacional, que tracta de promoure l’agregació d’institucions que comparteixen un mateix campus, elaborin un projecte estratègic comú amb la finalitat de crear un entorn acadèmic, científic, emprenedor i innovador dirigit a obtenir una alta visibilitat internacional.
Hi ha cap pla específic per la Universitat d’Extremadura, en aquest sentit?
El Ministeri ha subscrit un conveni amb aquesta comunitat autònoma per al finançament de projectes de millora del campus universitari de la UEX, que preveu la concessió d’un préstec per un import de 3,5 milions d’euros.
Abans d’arribar a 2015, el 2010 Espanya entrarà a formar part de l’Espai Europeu d’Educació Superior, Extremadura té els deures fets en aquest àmbit?
Aquesta regió té el model perfecte per desenvolupar tots els canvis necessaris. Hi ha una coincidència i una sintonia important amb les línies estratègiques generals.
Vostè està ara a l’altre costat de la taula de negociació, ja que fa poc era el rector de la Universitat de Barcelona, com veu el Pla Bolonya des d’aquesta doble perspectiva?
Bolonya és la construcció d’Europa i, en l’entorn en el que ens ha tocat viure en un moment de globalització general, que tinguem una Europa forta beneficia els interessos dels espanyols. Per primera vegada hi ha una vocació clara que l’educació superior i el coneixement siguin un dels eixos fonamentals de la construcció europea. Per això necessitem un llenguatge comú, una mètrica comú i una forma de llegir els currículums dels graduats dels diferents països en el mateix nivell. Les complicacions sorgeixen perquè l’aplicació de Bolonya a cada país té les seves particularitats i comporta complicacions. Però el procés està molt avançat. Hi ha presentades per verificar unes 800 titulacions, de manera que estem a l’equador del procés. Moltes de les preocupacions que coneixem i compartim no està localitzades en l’àmbit de Bolonya, sinó en el paper que ha de jugar la universitat pública a l’entorn del segle XXI, que per a nosaltres ha de ser d’obertura, sense cap paràmetre de limitació.
Quan vostè era rector no li veia cap punt feble a Bolonya?
Jo veig punts dèbils en altres qüestions. Tinc clar, per exemple, que el model de finançament és un tema pendent, però això no és Bolonya; l’autonomia universitària és una cosa que hem de discutir, però tampoc és Bolonya; sabem que hi ha preocupació pel que fa a les beques, però tampoc és Bolonya … En aquesta línia estem treballant: un servei d’educació superior universitària responsable a transformar el coneixement en respostes socials i econòmiques.
Per què creu llavors que hi ha inquietud en l’àmbit estudiantil?
La universitat és un termòmetre del que passa en la societat. Crec que és molt bo que hi hagi preocupació pel futur de la pròpia societat. Valoro positivament qualsevol tipus de valoració i de crítiques sobre si el que estem fent és el positiu.