Enric I. Canela
Un estudiant danès de Ciències Polítiques i Filologia Hispànica durant els seus anys d’estudiant, va percebre mensualment del seu govern al voltant de 630 euros, un ajut que li ha permès emancipar-se i pagar-se la carrera. Com a contrapartida, la seva dedicació als estudis universitaris ha estat gairebé total: del seu pas per la facultat recorda un ensenyament molt pràctic, amb un fort protagonisme del treball individual, traduccions en grup, ponències i presentacions i un llarg etcètera de mètodes d’aprenentatge participatiu. O sigui, el viu retrat del model d’educació secundària i d’estudiant (cobrant és clar!) ‘a temps complet’ que pretén assolir el pla Bolonya de reforma universitària.
És el model que vinc defensant fa temps, sense això la reforma serà una broma o no existirà ni la més mínima ombra d’equitat social de la que fan bandera els governs català i espanyol. D’això s’haurien d’ocupar els estudiants que tant es queixen i no de bajanades com la mercantització i altres coses etèries.
La mercantilització és un tema important per qualsevol estudiant politizat.
Joan,
Clar que és important, però no existeix. Aquest si és el nostre debat. Jo estic en contra de qualsevol mercantilitzaió, més enllà de les lògiques prestacions de serveis al teixit productiu, de la universitat. Mai no acceptaré que els serveis de docència de grau, màster oficial i doctorat és converteixin en una mercadèria. Així com que la recerca bàsica deixi el seu lloc principal a una recerca destinada a l’empresa i no generadora de coneixement (també ha d’existir recerca orientada, traslacional i aplicada, però no gratuïta). El que passa és que la pretesa mercantilització no existeix. I alguna cosa sé d’universitat. Tinc prou coneixement per dins i per fora, massa temps en càrrecs i gestió, participació a la Generalitat i al Ministeri, per a què m’entabanin. ja spas que n’estic força informat. Si veiés el risc ho diria, com dic que cal lluitar per beques equivalents al salari mínim inerprofessional.
Una vegada més estic d’acord amb tu al 100%. De tota manera, crec que aquest model és ara com ara utòpic a Catalunya i Espanya: ni la realitat social ni l’econòmica que tenim es pot compara a la de Dinamarca, i dubto que el nostre estat pogués pagar un sou a tots els estudiants.
Anna,
Si que és possible, no calien ni els diners que Zapatero va llençar retoirnant 400 euros per contribuent.
Politiques socials? haha