Enric I. Canela
Tot i ser Nadal el món no s’atura i jo aprofito una estoneta per recollir algunes coses interessants que he llegit sobre aquest calze que ens toca beure, que és el Pla de Bolonya i la seva implantació.
Entre les coses destacades que vaig llegir ahir està l’article de Quim Bosch. Fa una reflexió, va viure de manera directa un dels episodis de tota aquesta absurda guerra. Comenta: Treballo al Comissionat per a Universitats i Recerca i vaig ser testimoni directe de l’ocupació que unes desenes d’estudiants van fer de l’edifici el proppassat dijous. La impressió que em van fer va ser més propera a una festa que a una reivindicació.
La festa continua amb uns quants que han decidit tancar-se a la UB, però no volia parlar d’això sinó de la reflexió, que comparteixo, de Quim Bosch. Llegiu i veieu el que pensa una persona no directament implicada, ell no té massa a veure amb l’àmbit “universitats”, està en l’àmbit “recerca”.
També he llegit una entrevista feta a Josep Maria Martí, director de l’Observatori de la Ràdio a Catalunya. Parla de diferents coses, extrec algunes preguntes:
El nivell dels estudiants ha pujat o baixat?
És un problema que té a veure amb l’educació en general i el context cultural. També hi ha problemes que són estructurals i inherents en el propi sistema universitari com posar com element definidor perquè un pugui escollir una carrera una nota de tall. Penso que hi ha carreres que a més requereixen unes determinades habilitats i predisposicions. A la facultat arriba gent amb unes notes altíssimes i amb una predisposició zero cap el que és l’ofici. Sóc partidari de que la nota de tall no sigui l’únic element definitori.
Aquest model seria com els estudis d’INEF on cal superar unes proves físiques?
Exacte, un estudiant de periodisme als disset anys ha d’haver llegit algun diari i tenir cert gust per la cultura i el coneixement. No podem tenir alumnes que són metges marejats al veure sang.
Aleshores vostè vol “apropar” la distància que separa el primer curs d’universitat amb el batxillerat.
A la vegada que cal compassar el nivell d’exigència universitari amb el nivell d’exigència social i evitar que l’estudiant es trobi en un ambient postuniversitari hostil. I no em refereixo a nivell d’empreses, ho dic a nivell global de societat a vegades molt diferent al que es mostra durant la carrera.
Pla de Bolonya, com a director de departament què en pensa?
Ha passat com el concurs de l’FM. No ens han avisat a les prèvies i ens hem trobat amb les conseqüències. Vam donar per suposat que faríem Bolonya sense haver discutit què comportaria en cas d’implementar-ho. És normal que els estudiants es queixin perquè ningú els ho ha explicat, hi ha hagut un enorme problema de comunicació. A més és un problema que afecta a professors, universitats. Cal un consens social entre tots els actors implicats.
Ja té raó, ja. Però em sembla que el model espanyol no va per aquí.
En certs ámbits podria estar bé, però no em puc imaginar unes proves per entrar en carreres tècniques com la informàtica o les telecomunicacions. Que s’hi demanaria? conèixer un llenguatge de programació que possiblement estgui obsolet quan arribis a la universitat? o uns coneixements físics o matemàtics més extensos?
També m’agradaria recalcar que l’assistència a les biblioteques i sales d’estudi segueix creixent dia a dia per sobre de les matriculacions universitàries.
Albert,
ÉS senzill, ara pot entrar a fer química un estudiant que no sàpiga física, química o matemàtiques. Cal ponderar les coses. Hi ha eines imprescindibles. Ara es demana una nota global, no coneixements necessaris.
Això tan sols és possible si la carrera en qüestió no ha cobert tota la seva demanda. Teoricament per a fer química necessites haver superat el batxillerat cientifico-tècnic o bio-sanitari que t’obliga ha haver fet matemàtiques i física el primer i química i biologia més física o matemàtiques.
Si Albert,
Però una cosa és aprovar i l’altra saber. Tots els que van a les PAUS i han fet aquestes assignatures no les aproven i passen. I l’examen de PAU en general és de baix nivell.
Sento dir-te Enric que la teva frase “Tots els que van a les PAUS i han fet aquestes assignatures no les aproven i passen” és mentida, una cosa es que el nivell sigui baix i els resultats de les PAUS tècniques també, però no tothom les suspen i qui les suspen pot quedar-se fora si la nota mitjana és baixa. Per altra banda crec que falla més la educació secundària que la universitària, i no pas un problema de requeriments de les universitats.
Albert,
No. Molta gent passa suspenent aquestes assignatures. Aprovben la mitjana de les PAus. A més, recorda que es poden superar les PAu amb un 4 sempre que la nota de l’escola sigui un 6. No dic tothom, o no ho volia dir.
I si, la universitat no té res a veure, és la secundària. D’això ens queixem.