Enric I. Canela
Per una banda sembla que l’ANECA no els podria verificar a temps perquè no s’han constituït les comissions. Podria ser un problema, però crec que si es constitueix la comissió específica en breu i es posen a treballar no hi hauria problema.
M’amoïna més el segon aspecte. Diu La Vanguardia: El Comissionat d’Universitats vol que Educació financi el cost dels docents de secundària que, com professorat associat, participaran la formació de l’alumnat del màster. Educació té assumit que haurà de finançar les pràctiques tutoritzades en instituts, però no està convençuda que hagi de fer-se càrrec del finançament del professor associat, i més en moments de pressupostos ajustats. Universitats sosté que no té recursos per a finançar el màster, i les universitats no estan disposades a ofertes si no hi ha diners sobre la taula.
És ben curiós, aquesta és exactament la mateixa discussió que teníem fa uns deu anys quan s’havia d’implantar a Catalunya el Curs de Qualificació Pedagògica. Recordo les reunions que vam mantenir aleshores l’actual president de l’AQU, Joaquim Prats, la secretària del CIC d’aleshores. Irene Rigau i jo. Després amb el departament d’Ensenyament. Qui pagava? Vam arribar a un compromís, però no massa satisfactori.
La solució és avaluar els costos totals del Màster, els estudiants no haurien de pagar per crèdit més del que costa un crèdit de grau. És tracta d’un màster obligatori per exercir la professió, no una millora extra i voluntària de la formació, i per tant no s’ha de carregar als estudiants. La diferència l’hauria de pagar el Govern català. Que no m’expliquin històries. El Govern n’és un i hi hauria d’haver una partida específica per al tema. No és tan important l’educació? S’ho creuen? Fets i no paraules.