Enric I. Canela
El País publica Nubarrones sobre La Moncloa. Un article que parla dels principals problemes que té en cartera el govern espanyol per al 2009. N’extrec:
Educació: Revolta contra Bolonya
L’any 2009 continuaran les creixents protestes estudiantils contra el procés de Bolonya, que pretén homologar els títols i fomentar la mobilitat entre les universitats de tot Europa. L’any 2010 ha d’estar completament implantat el nou model. Els estudiants, convençuts que el procés posarà la Universitat al servei de les empreses – cosa que comportaria matrícules més cares i la desaparició de les carreres que no siguin rendibles – han aconseguit espantar rectors i Govern amb alguns brots violents.
Evidentment els estudiants no tenen raó, però el problema el té el govern per no haver sabut fer les coses quan tocava, fa ja molts mesos.
Hola Enric,
Sembla que ets una mica genèric definint la postura dels estudiants. En quins aspectes no tenim raó els estudiants? Suposo que aquí tenim dos factors, la qüestió de fons i la metodologia de protesta. En l’últim está clar que encara ens queda moltíssim que millorar. En quant a la implantació de l’EEES a l’estat espanyol si que crec que s’hauria de millorar en bastants aspectes.
Per cert, l’article parla de la millora en la mobilitat entre universitats però és un tema que no acabo de entendre amb Bolonya. ActualmentSi els plans d’estudis seran diferents entre les universitats, qui garanteix la convalidació de crèdits quan t’acolleixes al programa de mobilitat? es convalidaran encara que no tinguin a res a veure amb el pla d’estudis de la universitat original o nomès podras anar a universitats amb plans d’estudi similars? seria possible que demanant un canvi d’expedient a una universitat estrangera et convalidesin més que crèdits que en una nacional?
Se que són moltes qüestions, però he buscat una mica i encara no hi he trobat una resposta.
Gràcies
Albert,
M’he pronunciat tan sovint que no em volia repetir. No volia ser genèric.
En la metodologia de la protesta, estic en contra de tot allò que coaccioni als altres, en la resta no.
Jo crec que Bolonya és un encert ple d’errors espanyols, però el “rotllo” de la privatització és una bajanada. A més calen beques.
Les protestes que fan, les que fan més soroll, són absurdes i equivocades perquè no fan les demandes adequades.
El tema de la convalidació implicarà dir si tens continguts, no assignatures similars. la veritat és que no hi ha protocols, però si el pla d’estudis és completament diferent no podràs tenir el títol d’aquella universitat fins que no facis el que ells consideren el seu titol. Cada universitat pot tenir les seves espcialitats.
Enric,
M’agrada la teva frase: Bolonya és un encert ple d’errors espanyols. És exacta. Ahir vam ser a la presentació del llibre d’en Toni Strubell i a la sortida em vaig quedar parlant amb els estudiants de la UdG, que diu que es tornaran a tancar després de Nadal. Ja no sé què dir-los, són gent trempada, hem de treballar junts pel català, però la qüestió de Bolonya ens separa. Em preocupa la fractura generacional: no parlem el mateix llenguatge, no els coneixem ni els reconeixem. Els vaig dir que parlessin amb els de Medicina, que ja són dins de Bolonya, i no protesten.
en fi…
Meius,
Als de Medicina no els ha canviat res. Maquillatge. El problema és que ni els mateixos que volen implantar Bolonya saben les conseqüències. Jo en sé més que la majoria i he vist com els mateixos degans i vicerectors no saben explicar les coses.
Un dels temes mé simportants és el que vaig comentar fa uns dies en relació al decret de novembre de transposició d’una directiva europea que equipara professions regulades. La gent no sap ni de què va.
Alguns temes no els ha resolt bé el govern espanyol i altres no s’han explicat.
Especialment greu és el de les beques.
Les protestes per Bolonya poden venir en molts sentits. Tampoc no puc parlar dels alumnes que comenteu de Medicina però sí conec la implantació de la metodologia docent de Bolonya a la informàtica de la UAB. Encara s’hi està fent la enginyeria de 5 anys i no pas el grau, però les assignatures ja s’imparteixen segons el model de seminaris (que em sembla que Bolonya no t’hi obliga però sembla que alguns la vulguin limitar-la a això). Aquestes mesures han portat al descens de suspensos en moltes assignatures i opinions diverses. La gran majoria de gent està contenta amb aquest pla, vas fent feina setmanalment i desprès no t’has d’evaluar pràcticament de res i si has nat tirant aproves. Però hi ha sectors crítics que venen de gent que amb el pla antic s’han tret la carrera (i amb un bon expedient), aquests es queixen de la mancança d’eines per l’evaluació individual dels coneixements de cada estudiant i de la facilitat que dóna Bolonya per a fer “trampes” i treure’t moltes assignatures mitjançant el treball en grup. Si a la llarga, suposant un increment notable de preus (impediment de treballar i estudiar,…), acabaran estudiants rics i becats amb aquests sistema, està pensat per a que els fills dels rics rebin una educació envoltats de gent intel·ligent per a enriquir-ne la seva formació?
Albert,
Coincideixo totalment amb el que dius. Jo segueixo aquest model, però amb treball individual. Tinc dubtes de si avaluo bé o no. Trampes no. El que passa que es poden fer bons treballs i no saber massa.
Jo el tema dels preus no el veig problema. No hi haurà increments notables. De fet, sense Bolonya, moltes universitats demanaven augments de preus perquè els governs no donen prou diners. Aquest és un tema que se suma però que no és Bolonya. Cal tractar-lo bé i els governs s’equivoquen.
L’altre gran tema són les beques. Cal modificar el sistema de dalt a baix. Jo estic en aquesta batalla i espero que ens en sortirem. Sense aixòp no hi haurà justícia social, tant que s’omplen la boca…
Les universitats sempre demanen més diners i em sembla una postura lógica en temps de prosperitat. El que ningú parla és de la restricció del gast, i en una època de crisi hauria de ser clau. Tots sabem que aquest, com a qualsevol institució pública, és excessiu i ens porta a l’endeutament. El campus de Bellaterra està ple d’edificis en consrucció i d’obres, moltes no se saben ni que fan i d’altres es fan malament. Un exemple: Es van deixar de fer el bar quan es van fer les facultats de ETSE i veterinària, per a fer-ne es van haver de fer obres als edificis amb el cost extra que comporta. Si els recursos que rep la universitat pública són de tots hauriem d’intentar aprofitar-los millor (el primer pas que deuriem fer els estudiants és deixar de pintar les parets que també comporten un cost per a la universitat).
Albert,
Tens raó. El problema a vegades és que els diners són insuficient per l’obra aprovada, aleshores es deixen coses m al fetes i després el manteniment o la reforma costa més. Tampoc et donen prou diners per fer estalvi energètic. Parets de paper de fumar i un cost de climatització més gran, etc.
La manca de cura tembé és un aproblema.
Amb tot són dues coses, el pressupost d’inversions i la dspesa corrent. Cada cosa convé tractar-la de forma separada i analuitzar els costos. Retre comptes a la societat, que paga.