Enric I. Canela
Mantenir els llaços amb els nostres compatriotes al l’estranger és una de les millors formes de fer país, interessar-se, saber que fan. Gaudir una estona de la seva companyia.
Cal doncs alegrar-se de la trobada que va organitzar el dia 27 proppassat l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) al Palau de la Generalitat.
Van assistir més de 70 investigadors 42 estan desenvolupant la seva activitat a EUA, 10 al Regne Unit, 9 a França, 3 als Països Baixos, 2 a Alemanya, 2 a Suïssa i 2 a Espanya, i 1 a Luxemburg.
La trobada va servir per a què el director general de Recerca, Ramon Moreno, presentés la situació de la recerca a Catalunya així com les seves oportunitats i objectius futurs. A més per fer també la taula rodona Els recursos humans dins el sistema de ciència i tecnologia a Catalunya, que va moderar el director executiu de l’AGAUR, Estanislau Fons. A la taula rodona van participar el president de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i rector de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Joan Moreso; el director de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), Jaume Bertranpetit; el director de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) Lluís Torner, i la investigadora del Departament de Biologia de la Universitat de Stanford, Josefa González. A la trobada, també hi van assistir responsables de les universitats i centres de recerca de Catalunya. No soc responsable de res, però m’hagués agradat haver estat.
Felicitem-nos una vegada més per les coses ben fetes i que cal mantenir. Aquesta és una copa de cava (imagino que hi era) ben gastada fins i tot en temps de crisi.
Gràcies, Enric, per la referència.
I tens raó: potser per edicions futures haurem de pensar en obrir la trobada a altra gent interessada, a banda dels qui dirigeixen centres o formen part d’equips rectorals. Buscarem la manera de compatibilitzar-ho amb l’aforament de l’auditori, que és limitat.
Salutacions, i bon any.
Estanislau Fons
Director executiu
AGAUR
Estanis,
Gràcies als que us amoïneu per fer coses malgrat la migradesa de recursos i les dificultats. Per desgràcia no sempre és així.