Enric I. Canela
Es veu que la supressió, probablement temporal, dels programes Consolider i Cenit ha amoïnat als investigadors espanyols que treballen fora de l’Estat. Pensen que és una notícia molt dolenta i es pregunten que passarà amb el investigadors joves si això passa amb els grups líders (els que reben aquests ajuts).
Alguns d’aquests investigadors voldrien tornar però o no troben la situació econòmica adequada o no se’n refien.
El joves investigadors no veuen clar tornar amb l’endogàmia a les universitats, l’escassa estabilitat laboral, la poca valoració social de llur tasca i uns mitjans per treballar molt retallats. Creuen que tenen més possibilitats de progressar si es queden on són.
Cal dir que una de les coses més importants és l’estabilitat. Un dels grans problemes de la ciència espanyola és que s’han fet coses però ara apareixen, ara desapareixen. No hi ha confiança. La veritat és que ara que l’equip sembla sòlid i amb idees, amb qualitat humana, aquestes retallades, crisi o no crisi, són com un gerro d’aigua freda. Això és exactament el que no s’ha de fer.