Enric I. Canela
Llegeixo una entrevista amb Enrique Fernández Redondo, vicerector d’Ordenació Acadèmica de la Universitat Camilo José Cela. Explica coses de la universitat privada, de les beques, etc. i li pregunten:
Què opina d’aquest Espai Europeu que s’acosta?
I respon:
A la llarga no crec que a moltes universitats privades els afavoreixi. L’Espai Europeu té una trampa i és que fa gairebé inevitable que es creïn universitats de primera i de segona de forma molt més nítida que en l’actualitat. I això ho ha de marcar les diferents qualitats en els estudis de tercer cicle. Així que ens podrem trobar amb unes 25 universitats, entre les quals també hi haurà alguna privada, sense dubte, amb cursos de doctorat, postdoctorat i màster meravellosos, i altres 50 amb estudis de grau i poca cosa més. A què hem d’aspirar totes? A estar en el nucli dur i de prestigi de la Universitat espanyola. Però a pesar de totes aquestes dubtes jo crec que Bolonya portarà un model més flexible, obert i adaptat al mercat, i amb una decidida aposta pel professional.
No puc estar més d’acord, una de les coses que ens cauran a sobre és una clara distinció de qualitat entre unes i altres universitat, justament en el postgrau i el doctorat. I evidentment l’aposta ha de ser reorganitzar el govern de les universitats per agilitar el seu funcionament i adaptació ales demandes socials i aconseguir ordenar els seus recursos humans. Malauradament no veig accions, que necessàriament han d’impulsar els governs, en aquetes línies. El tots cafè serà un malbaratament de recursos.