Enric I. Canela
Aquests dies el món sobre el que escric en aquest bloc es mou poc, és habitual en èpoques de vacances polítiques, més que no a les no docents a les universitats. Publico menys no a causa d’un relaxament personal sinó per la manca de material.
De tant en tant parlo de política, quan no m’hi puc estar, m’agrada dir el que penso, però em sembla que mai no havia parlat de política internacional tot i que la segueixo amb assiduïtat.
Avui jo no en parlaré directament, però si faré dues recomanacions enllaçades. La primera és que no podeu deixar de visitar una vegada, després decidireu, nouscatalans.cat espai d’integració. Cal ser conscient que el futur de Catalunya està lligat a com s’arrelin aquests conciutadans que procedeixen d’altres contrades i que avui són a casa nostra, que ja és la seva.
La segona recomanació és que llegiu el dolorós article de Fatimah Zamzam, Gazza, des de Badalona. És una estudiant, catalana, d’últim curs de dret i especialitzada en dret internacional. Les seves reflexions, molt curtes, haurien de ser també part de les nostres i el seu dolor compartit. I preguntar-nos, nosaltres podem ajudar a la pau?
Enric,
Gràcies pels enllaços. Cal recordar que és, precissament en moments com aquestos, en que tot allò en què creiem té més valor que mai. Aquesta és la nostra petita aportació a la pau en el món. Pensem en la mirada de la amiga de la Fatimah: diu que és trista, però precissament aquesta tristesa per la situació actual és un veritable raig d’esperança en el món foll en què vivim.
Anna,
la teva sensibilitat t’honora. L’article de Fatimah és emocionant.
Sento impotència i escriure això és un granet de sorra en la immensitat del desert.