Enric I. Canela
Avui he pogut llegir a Rebelión una Entrevista a Esther Vivas, una jove militant implicada en el llançament de Izquierda Anticapitalista de cara a les properes eleccions europees. La titulen: “La derrota política i ideològica de les classes dominants obre un espaio per a les propostes anticapitalistes.”
Comenta en un parell de llocs alguna cosa del Procés de Bolonya. Llegiu l’entrevista i no traieu els comentaris de context. Està clar que això no té res a veure amb fer millor les coses, és a dir a millorar la implantació de l’Espai Europeu d’educació Superior. És tracta d’una cosa totalment diferent i per sort, residual a Europa.
No entenc el que dius. Opina sobre el Procés de Bolonya des del seu punt de vista. Bé ni això. Només diu que vol la paralització perquè clar el seu programa és anti capitalista. Jo ho trobo normal. Potser et fan por els anti capitalistes. Però no entenc perquè poses aquest post per esmentar un fragment tan curt de la entrevista en el que només cita el procés de Bolonya com a procés dut a terme per la dreta. Jo amb això, jo i molts amics socialdemòcrates, també hi estem d’acord. No entenc doncs, perquè cal esmentar-ho. Si no és per exposar que això és residual. Evidentment que és minoritari (residual és una paraula amb connotacions negatives i IA té molts bones intencions).
Joan,
Només em refereixo a ells, és clar. Em sembla que en cap moment, com hauràs anat veien, faig un únic calaix.
No em fan cap por els anticapitalistes, minoritari i residual.
Fixa’t que dic que es llegeixi el conjunt i que no es tregui de context per evitar males interpretacions.
La majoria dels que estan en aquesta lluita no tenen res a veure amb ells, però si comparteixen ideòlegs del PDI.
En tot cas si aquest comentari meu pot ser mal interpretat: disculpes.
Benvolgut Enric.
Gràcies pel document. Estic plenament d’acord amb la teva valoració. Una cosa és una cosa (Bolònia) i una altra és un pamflet en castellà de l’anomenada Izquierda Anticapitalita que ara ha descobert l’ou de Colom.
De tota manera, des dels anys de la transició, que no llegia un document en castellà similar. (sense comptar les revisions històriques documentals). Em sona més a l’esquerra que el PTE, i que el PORE, és a dir, el PCE(i). Nomes falta el tema de violència front “la repressió”.
Ara els anys 70, ningú es volia desfressar de “socialdemòcrata” quan publicaven aquests pamflets. La socialdemocràcia és una altra cosa, ben diferent, ara i fa 30 anys, i no hi ha hagut, ni abans ni ara, cap socialdemòcrata (demòcrata, pluralista, i partidari de la socialdemocràcia) que defensi aquestes antigualles bàrbares, en la concepcio i en la redacció.
Ara nomes en faltaria que la Izquierda Anticapitalita revolucionaria es digues també, com afegitó, Socialdemòcrata. (sense accent greu, ja que son castellans). Aleshores si que arriba la fi de la història, i als països escandinaus se suiciden 15 milions de persones. La socialdemocràcia no es això, benvolgut precedent. Res de Res. Ni una frase.
Cordialment,
Andreu
Nome no, disculpes de res home. Jo el que volia dir és que no entenc perquè li dones tanta importància a dues frases i més d’una secció antiga d’Izquierda Unida, com ho és Espacio Alternativo, ara dit Izquierda Anticapitalista.
Joan,
Més que importància, és que em recorda a èpoques anterior, anaven forts aquests, principi d ela democràcia. El mateix discurs. Alguns dels ideòlegs són els mateixos. Coses de l’edat.
Andreu,
Els ideòlegs de tot això no són castellans, alguns els tenim ben a prop i a la universitat. A mi em recorden ap PCEr. Com li comentava al Joan, he penjat això perquè m’ha fet riure.
Parlen de Bolonya com podien parlar del tercer embaràs de la princesa espanyola. Tant és. estan ben pirats. Kaosenlared es diuen.
OK, Enric.
Encara que no hi sóc, a dins, ja m’imagino les “perles” que teniu per algunes unis.
I t’ens raó, potser sí que s’assembla més el text als infumables del pce(r). Sigui el que sigui, pirats i antidiluvians.
Merci
Cordialment,
Andreu
Andreu,
En algunes facultats hi ha PDI d’aquesta època, també PAS i estudiants. De fet a la universitat es poden manifestar lliurament. A una empresa estarien calladets. En general no molesten però aprofiten qualsevol oportunitat per embolicar-se.