Enric I. Canela
Joan Olóriz publicava a El Punt La declaració de Bolonya, un article d’opinió. Joan Olóriz és portaveu d’ICV-EUiA a Girona. L’article el comenta molt adequadament Miquel Duran a De Girona a Bolonya.
Com no potser altrament, Duran i jo tenim opinions molts semblants pel que fa a aquests temes. Som professors universitaris, els dos tenim experiència de gestió universitària i, a més, hem fet la mateixa carrera. No és garantia de res, però…
Amb això vull dir que coincideixo bàsicament en tot el que diu al seu article.
Oloritz diu que Bolonya genera problemes i apunta:
Pels estudiants, el que ara eren quatre anys i entre 800 i 1.000 euros a l’any, ara seran cinc anys (tres de grau més dos de màster). Els màsters tot i que siguin a preu públic (16% del cost real) no s’assegura que siguin assequibles (alguns màsters que ja existeixen doblen o tripliquen el cost d’un any de llicenciatura). El nou enfocament dels graus comportarà una devaluació de les carreres i aquells alumnes que no puguin accedir al màster tindran una formació devaluada respecte a la llicenciatura. El baix nivell d’anglès amb que la majoria de l’alumnat accedeix a la universitat qüestiona les possibilitats de mobilitat real i aquest dependrà de l’accés a formació de qualitat en idiomes que ara no s’ofereix des del sistema públic. No serà possible la compatibilització de vida laboral i estudis. Els estudiants amb menys possibilitats econòmiques sortiran perjudicats.
La reducció de les classes a seminaris amb pocs alumnes necessita de la contractació de nou professorat. Les universitats, estan cobrint aquestes vacants amb becaris de doctorat i figures professionals precàries. La manca de transparència fa que creixi la preocupació sobre el paper de les empreses col·laboradores en la determinació dels continguts. A canvi de què? Si la investigació la financen les empreses, qui decidirà quines coses s’investiguen? Els plans d’estudi continuaran sent decidits per la universitat? El fet d’incentivar la competència entre universitats significa acabar amb el mapa homogeni actual i pot agreujar els desequilibris territorials.
Crec que Olóriz ha fet un article oportunista sense saber gaire del tema. Mescla el procés de Bolonya amb la situació actual de la universitat per portar l’aigua al seu molí i això es diu demagògia. Com que Duran ja n’ha parlat m’estalvio comentaris però no em puc estar d’agafar la frase: Els plans d’estudi continuaran sent decidits per la universitat? Aquest home s’ha begut l’enteniment. I qui es pensa que els decidirà?.