Enric I. Canela
Expansión publicava les tasques pendents per un any de transició. Entre elles:
Una d’elles és la construcció de l’Espai Europeu d’Educació Superior, el famós Procés de Bolonya, que haurà d’estar acabat el pròxim curs 2010-2011. Els estudiants estan disposats a donar la batalla (secundat per bona part del professorat), i ja han anunciat la seva decisió de continuar amb els tancaments i mobilitzacions iniciades a la tardor. Per la seva banda, des del Ministeri de Ciència i Tecnologia, encapçalat per Cristina Garmendia, manifesten la seva voluntat d’aclarir tots els dubtes que afecten la reforma universitària, però adverteixen que no es canviarà el guió previst. Si cada part segueix ferm en la seva posició, cal esperar una primavera calenta.
La conjuntura econòmica ha servit d’esperó als que des de fa anys vénen reclamant una major inversió en R+D+i. Per impulsar aquest canvi cal modernitzar l’actual llei de ciència, que es remunta a 1986. Amb aquesta intenció, l’equip de Garmendia ja ha esbossat la que serà la nova Llei de Ciència i Tecnologia i que espera presentar al Congrés abans del mes de juny. L’objectiu de la ministra és ambiciós: situar a Espanya el 2015 entre els deu països més avançat en educació universitària, ciència, tecnologia i innovació.
Està bé que Expansión destaqui entre molt poques notícies aquestes dues. Simplement assenyalar que el que he marcat en negreta relatiu al professorat que dóna suport als estudiants és, si més no, imaginatiu.