Enric I. Canela
La premsa parla avui dels preus dels postgraus oficials a partir d’unes dades que diu que ha elaborat la Secretaria d’Estat d’Universitats (1 i 2). La veritat és que no he vist cap taula al web com no sigui que els hi ha passat en mà i no l’han fet pública.
Les dades són espanyoles, però si ens concentrem a casa nostra veiem que el preu del màster oscil·la entre 960,60 euros i 1,792,20 euros depenent del grau d’experimentalitat. Aquests són els preus públics resultants de multiplicar el preu del crèdit per 60 crèdits. A més cal sumar les taxes fixes de matriculació comunes a tots els postgraus.
La particularitat és que pràcticament no paga cap estudiant que provingui de la llicenciatura perquè aquests màsters només són útils si un vol fer la tesi doctoral. Si hi ha algú que en acabat la llicenciatura fa el màster i no vol fer la tesi s’equivoca. Si que hauria d’haver estudiants que estiguin ja al mercat de treball. Especialitzar-se abans de saber que faràs és un error.
Dic que pràcticament no paga ningú perquè els estudiants que es dediquen a la tesi estan o becats o amb algú tipus de relació que els permet l’exempció del preu públic.
Post scriptum: després d’escriure això he rebut informació de la taula on apareixen les dades: Taula excel: Precios Públicos. Series históricas. Mirant amb detal he pogut observar que les dades de la premsa no són massa treballades. De fet tots els màsters tenen uns preus màxims similars als de Catalunya, tret d’un sol màster a la Universitat de València que té un preu de 50,21 euros/crèdit, concretament de Biotecnologia d ela Reproducció Humana Assistida, la resta com a màxim 29,87 euros el crèdit. Certament la premsa a vegades dóna la informació molt esbiaixada.
Jo conec estudiants que volen fer postgrau perquè creuen que amb un grau no en tenen prou. Ara que els postgraus s’han dividit en postgrau per a després fer tesina (2n curs d’investigació -antic mestratge-) o per només especialitzar-se (antic màster de complement de formació). És important doncs sortir ben format. I els graus engeguen molts dubtes sobre les atribucions professionals, etc.
Joan,
Crec que no hi ha gaire dubtes. L’altre dia vaig escriure sobre el decret. Un decret del novembre. Les titulacions amb atribucions estan ben definides i les que no en tenien queden igual. Queen dubtes menors. Si hi ha algun cas especial m’ho preguntes i l’identifiquem.
Pocs estudiants estan fent ara el grau i als de llicneciatura no els afecta. Jo recomano als meus estudiants que no facin màster si no volen fer tesi, que vagin a treballar i que sàpiguen primer que faran. pagar per a res…
Dues coses:
1) No sé si és per venir d’on vinc, però quan els estudiants diuen que “no tenen prou” amb graus, no entenc que ho diguin pel nivell de les seves possibles futures atribucions professionals, que és el que regula el RD que menciona.
Ho diuen perquè creuen que hi haurà una davallada dels nivells de coneixements. Això no és únicament atribuible a l’EEES, crec que hi te molt més a dir el fortament decreixent nivell de la secundària (des que hi ha l’ESO i el Batx., el primer curs de carrera cada cop s’assembla més a COU… i de vegades COU era més difícil!) o la cada cop més gran manca de cultura de l’esforç.
Però si, juntament amb la reforma Bolonyesa, s’incorporen criteris als ensenyaments (cara contractes programa, reconeixement docent del professorat, no-tancament-del grau, o el que sigui) d’efectivitat de l’alumnat, o ens centrem més en les dites competències que en els coneixements en sí, i els nostres alumnes no es posen veritablement les piles (i per això els hi calen les condicions adients), certament serà un nou motiu per baixar els nivells.
D’altra banda, venim de títols amb una troncalitat molt gran, i amb la implantació de l’EEES feta s’augmentarà l’autonomia universitaria pel que fa als continguts dels seus títols. Per tant, el nivell de continguts dels títols (com moltes altres coses) podran dependre i variar significativament entre universitats, o si no, com a mínim, molt més que fins ara.
Per tant, a la llarga, títols universitaris amb el mateix nom però diferent cognom (la Universitat) tindran valors diferents, prestigis diferents, i conseqüentment, si els employers hi posen un mínim d’atenció, graus d’inserció laboral diferents. I no només pel que fa als postgraus, això també podrà afectar els graus.
Això no és conegut per la societat, ni per l’alumnat d’entrada, i pot conduir a decisions errònies. I si la universitat “bona” en el que hom vol estudiar no és a la cantonada de casa sinó a n-cents quilòmetres, sense la informació ni les facilitats de finançar l’estada lluny de casa, es crearan desigualtats d’oportunitats clarament injustes.
2) Quan vostè diu que “pràcticament no paga ningú perquè els estudiants que es dediquen a la tesi estan o becats o amb algú tipus de relació que els permet l’exempció del preu públic.”, m’agradaria que fos cert sense el “pràcticament”, però lamentablement la situació no és precisament aquesta. Hi ha un nombre significatiu d’estudiants que comencen el màster i no segueixen amb la tesi perquè no aconsegueixen cap tipus de finançament; d’altres no aconsegueixen finançament fins l’any post-màster, i per tant no els cobreix; i finalment n’hi ha que tenen beques que no els cobreixen els estudis, i ho han de pagar amb l’assignació de la beca.
I és prou cert que la nostra _apreciació_, des de facultats de ciències, ens diu que “gairebé tothom que fa el doctorat te beca”. Però si anem cap a altres àrees del coneixement la situació canvia significativament.
Aprofito per comentar, també, que tots els contractats per l’UB per un mínim de temps (crec que són 2 anys) tenen excempció de preus de matrícula, excepte de quan es tracta de la tutoria/tutela de la tesi doctoral. No són masses diners, són molt equiparables – crec que inferiors – a les despeses de tramitació d’expedient (uns 62 euros, això sí que puja molt per sobre de l’IPC), però mai li he trobat el sentit a l’excepció.
Alumne,
Crec que tens raó pràcticament en tot el que dius. De fet la baixada de coneixements s’atribueix a la rebaixa de crèdits. A molts llocs fan carreres de cinc anys, aquí no. A més hi ha 30 crèdits que són de lliure elecció i normalment no serveixen de gaire. Jo veig una millora de bivell en els plans que hem preparat. Clar dependrà de com ho fem, que exigim i quina preparació portaran els estudiants. Si la dedicació és de 1.500 hores/any, segur que millorarà el nivell. El cert és que hi haurà universitats de diferent categoria i això si que no hi ha qui ho pari.
Pel que fa als màsters, tens raó, però és que els que han fet una llicenciatura i fan un màsters per no fer la tesi estan perdent el temps. Aquí té culpa el professorat, s’ha d’explicar molt clar. Algun cas tenim. Volen fer la tesi sense expedient suficient. Això s’hauria de veure a l’estiu, si hi ha finançament o no per la seva tesi, en cas contrari ser molt clar. Al meu departament ho intentem. I això hauria de ser a totes les àrees. Jo, amb tot, crec que un cop el ministeri clarifiqui tot això, hi haurà més beques de màster (ara n’hi ha). Això dels 62 euros no ho sabia, miraré de què va.
Que jo sàpiga, les úniques beques de màster que hi ha són les beques generals per ingressos anuals familiars i la reinterpretació dels primers anys dels habituals ajuts predoctorals (FPU, FPI, FI, APIF, etc.). El primer any de màsters, a més, va haver unes beques específiques del ministeri, però es van eliminar l’any següent.
És més, el programa de la Generalitat, les FI, ha passat del 0+4 al 2+2, al 1+3, i fa un parell d’anys ha arribat a l'”1,3″. M’explico: desvincula de certa manera (no totalment, això sí) els ajuts de l’any de màster dels contractes de 3 anys per a fer el doctorat. Aquest darrer any, la majoria d’ajuts que s’han donat són contractes de 3 anys, i la minoria són les beques per a fer el màster. D’aquesta manera, la Generalitat s’estalvia pagar estudis de màster. I pel que sempre he sentit de l’entorn de l’AGAUR i la DGR, les beques a l’etapa de màster acabaran desapareixent.
Quant a la previsió de finançament, suposo que depen molt dels recursos dels departaments. Quan hi ha expedients de 2 coma certes coses, i es preten assolir una FI/FPU, la possibilitat de conèixer l’estat de la qüestió a l’estiu d’acabar la llicenciatura és força difícil.
Aquest any, les FPI (que acaben de sortir), si ho he entés bé, plantegen la possibilitat de demanar-les sense tenir el títol de llicenciat, sempre que quan surti la resolució a la web del ministeri (cap al juliol) es compleixin tots els requisits. A veure com canvien la resta, amb aquest model…
D’altra banda, estic molt d’acord amb què hi ha massa estudiants que fan els màsters sense prou coneixement de causa. I si ens mirem el mapa de màsters de l’UB, potser hi ha llocs on només el seu nombre ja enganya.
Perdó, on deia 0+4, volia dir 4+0 (n+m: n anys de beca seguits de m anys de contracte).
Alumne,
Estàs perfectament informat. Les úniques beques que hi ha són les que dius. Caldria sumar les associades a projecte que no es donen per expedient. La política de la Generalitat, per manca de recursos, és més restrictiva que la que té, i pretén millorar, el ministeri.
El que si succeeix és que la majoria d’estudiants que fan el màster amb garantia de fer el doctorat, acaben no pagant. El problema el tenen els que es matriculen per “fer alguna cosa més”. Cosa que considero del tot inútil ja que un àster de les característiques dels que, en general, es programen no ajuda en el currículum dedicat a trobar feina. Només és passar un any més abans d’enfrontar-se al mercat.
Segurament el que caldria és que, com estar previst, la convocatòria de beques per fer màster objectiu tesi sortís molt abans per tal d’evitar aquest llarg temps d’incertesa que, segons com, podria acabar amb una pèrdua de temps.
Gràcies per aquests comentari que m’ajuda a clarificar coses i a tenir present d’altres per a comentaris o articles posteriors.