Enric I. Canela
Ahir de forma sorprenent es va fer públic per la premsa una informació que portava tres mesos al web de Ministeri de Ciència i Innovació (Precios Públicos. Series históricas). tant és així que jo buscant no trobava la novetat.
Es tracta dels preus dels màsters oficials. Podreu veure com ho vaig publicar jo al meu article El cost dels màsters a Catalunya i us adonareu que inicialment jo anava ben despistat.
Avui el tema torna a aparèixer. Público posa un titular que diu Un màster públic pot assolir els 5.600 euros. L’article fa un repàs d’algunes diferències, però diu: El més car se imparteix a la Comunitat Valenciana. Costa 5.640 euros i tracta de la biotecnologia de la reproducció humana assistida. Cal dir primer que quan un mira el decret de la Comunitat Valenciana on s’imparteix veu que costa 3.012 euros (com es pot calcular multiplicant 50,21 euros/crèdit per 60 crèdits a la pàgina 8 del diari oficial de la Comunitat Valenciana i també es pot veure com la resta dels màsters tenen un preu per sota dels 1.800 euros). Després, ja es pot veure pel títol, s’observa que és un màster altament especialitzat i que en cap cas està pensat per a la continuïtat formativa dels graduats sinó per gent ja professional en el tema. També es pot veure que el cost es deu a on i com s’ha de fer aquest màster.
Més encertat ADN, que no deu haver mirat la font i s’ha limitat a copiar la notícia d’ahir sense valorar-la massa, diu Entre 832 i 3.012 € per cursar un màster.
El tema dels màsters està generant una polèmica interessada i penso que alguna premsa té algun interès especial en embolicar la troca i animar als alumnes anti-bolonya amb falsos arguments. No entro a valorar els preus públics dels màsters, però el que cal comparar és quan costa un grau i el màster de continuïtat. Després treure’s de sobre aquesta absurda idea que cal fer un màster necessàriament. Els màsters no estan pensats per a la continuïtat directa del grau, hi ha de tres classes: professionalitzadors (cas dels mestres), per fer la tesi i per adquirir formació necessària després d’estar al món laboral. Els preus per als dos primers han de ser relativament barats, mentre que per als darrers tinc els meus dubtes. Cal preguntar-se que ha de pagar la societat.
Segur que en seguirem parlant.
Malauradament el punt d’equilibri serà que tothom s’acabarà traient algun màster o un altre. I si no temps al temps… Partim de la base d’un país en què el que estava ben vist era treure’s tres o quatre carreres, el que per a mi sempre ha representat un malbaratament de recursos.
Sobre el tema de qui ha de costejar els màsters, la resposta sobre el paper és òbvia, però a la pràctica no tant. Un màster oficial ha de tenir un preu assequible, perquè és la porta del doctorat. Un MBA, destinat a millorar la retribució pròpia, ha de ser costejat per qui el fa. El problema és que el nom presta a equívocs i durant molts anys el màster s’ha associat a la segona cosa, i no a la primera.
David,
Tota la raó, però ara els que protesten l’assimuilen al 4t curs de carrera actual. Diuen que el nivell es redueix (fals) i que ara cal compansar això amb el màster (rucada).