Enric I. Canela
La Razón publicava un article sobre la marxa del procés de Bolonya. Una crítica, encertada, al paper que han jugat PP i PSOE, responsables de la signatura i desenvolupament del procés de convergència dins l’Espai d’Educació Superior Europeu. La desastrosa gestió feta en aquests darrers anys ha portat a la situació actual que ara ha d’afrontar el Ministeri de Ciència i Innovació, però també els governs de les comunitats autònomes. El nostre està dormint. No he vist en aquests darrers anys cap informació als estudiants de Batxillerat que, finalment, són els que gaudiran o patiran el canvi.
El comentaris del diari són bastant correctes. Parla amb Carlos Berzosa, rector de la UCM, i Carlos Tejerizo, un estudiants anti-bolonya. Només una crítica al contingut. Diu l’estudiant: L’enfocament dels estudis de cara al món laboral i l’empresa pot ser perillós i danyí per al veritable sentit de la universitat com a lloc de formació, de raonament crític i de recerca. Això ho ha somiat. Algú ha vist, entre els títols aprovats o enviats a verificar, aquest enfocament? Si us plau, que m’ho digui!
Dues qüestions:
1) Qui va decidir que els graus serien aquí de 4 anys mentre a la gran majoria d’Europa son de 3? El ministeri? Algun consell de rectors o representants universitaris? És per saber a qui erigir un monument, que es podria posar al costat del d’aquell ministre que fa uns 30 anys va decidir que el curs universitari havia de coincidir amb l’any natural.
2) Això de l’enfocament dels estudis cap el camp laboral sigui dolent tampoc ho entenc. Precisament una de les coses de que s’acusa a Bolonya és que algunes enginyeries (informàtica) se senten abandonades per que el govern espanyol no els reconeix el seu “corralito”, allò que diuen “lluita contra l’intrusisme”. A veure si es decideixen: no volen estudis mediatitzats pel mon laboral però si volen que l’administració els protegeixi reservant-los activitats professionals. En que quedem?
Enric,
El ministeri és clar, però el ministeri no va prendre la decisió sol. Tenia moltes pressions. Alguns rectors, alguns grups de professorat (com aquesta carrera s’ha de reduir a tres anys?, etc.). De fet poc més que Catalunya dmanava els 3 anys aleshores. L’anya “julià”, ja me’n recordo, va ser al 1974.
L’enfocament al món laboral no és dolent en algunes carreres i en altres si. Fixa’t que els que estan en contra no són ni els enginyers ni els d’ADE, etc. son els de Lletres. Els metges ho tenen ben clar, els odontòlegs igual. Jo crec que el tema és de por a què es faci FP i d’intrusisme empresarial (que no existeix).