Enric I. Canela
Ahir Joan Gil Oliveras, estudiant de la UAB, escrivia, com fa habitualment, sobre alguns aspectes universitaris d’actualitat en un article que titulava Resum de la setmana: encadenats, premi LV.es i Gaza.
Amb el Joan Gil compartim objectius però no alguns dels camins per arribar-hi. Ell contestava a un escrit meu a Igualitarisme universitari. I jo aquest matí responia en el seu bloc a Resum de la setmana: encadenats, premi LV.es i Gaza.
Suposo que les nostres són discrepàncies normals derivades de la diferència d’anys, dels nostres fets vitals i de les nostres visions polítiques de la societat, però el que no puc deixar de recomanar és que a persones implicades en la millora del nostre sistema universitari com el Joan, cal escoltar-les de debò, sense massa posicions prefixades, representa una part important de la nostra comunitat universitària i ho fa amb un profund sentit democràtic.
A mi sempre m’ha agradat en un debat la gent que discrepa que la que em recolza (home, depenen potser la situació si és molt delicada) perquè això crea debat, millora el coneixement mutu d’informació i actualitza el discurs.
Joan,
Totalment d’acord. Sinó és molt avorrit.