Enric I. Canela
Llegia un article a Rebelión: “El procés de Bolonya” en la crisi galopant del capitalisme tardà. L’escriu Andrés Piqueras que és professor Titular de Sociologia de la Universitat Jaume I de Castelló.
La veritat és que, com no podria ser altrament, l’article està ben escrit i intenta seguir una argumentació convincent. El problema és que és un article ideològic. M’explico, el que discuteix l’article no és tant si el Procés de Bolonya si o el procés de Bolonya no, sinó el model de societat. És evident, es pot deduir d’algunes de les seves publicacions o del que contesta en una entrevista quan li demanen valorar la crisi actual:
Els vessants econòmic i financer són només la superfície del problema. El que hi ha en el fons és una crisi estructural d’una envergadura molt més gran que qualsevol altra en la història del capitalisme. S’afegeix ara l’impacte de la crisi ecològica. Ens estem jugant un canvi de model civilitzatori. Com a mínim, un canvi en el model d’acumulació del sistema capitalista, que implica una reestructuació del poder entre les classes dominants. Alguns sectors es desplaçaran d’aquest poder i es recompondran les relacions entre classes dominants i dominades. El capital com a subjecte històric buscarà tancar els espais democràtics i mostrarà la seva cara més perversa i dictatorial. La clau està en la possibilitat de defensar projectes alternatius des de l’esquerra.
És evident que Piqueras no està discutint el model d’universitat, va molt més enllà i s’enfronta a alguna cosa diferent, al capitalisme de la societat occidental. No estic defensant les bondats del capitalisme salvatge, Déu me’n guardi, però no comparteixo aquesta visió catastrofista ultraesquerrana. També es veritat, generalitzant, que la visió que pugui tenir un professor de Sociologia és molt diferent de la que té un de Bioquímica.
Em passa una cosa similar amb l’article: La Universitat, el Mercat i Bolonya d’Isidoro Moreno, catedràtic d’Antropologia Social de la Universitat de Sevilla. Escriu Moreno:
Ara, el dogma del lliure mercat i els guardians de la seva ortodòxia intenten imposar la seva lògica a les universitats en nom dels principis sacralitzat de la competitivitat, la productivitat i l’eficiència, definides en termes exclusius de rendibilitat econòmica. Un intent que compta amb la col·laboració activa d’aquells acadèmics que han abraçat la nova Fe transmesa des del poder, i amb la col·laboració passiva dels que pensen que poden sortir beneficiats personalment o continuen confosos en quant a la veritable naturalesa del xoc entre lògiques incompatibles al que estem assistint.
Moreno és un crític de la globalització (Mites i realitats de la globalització). Jo no és que sigui un fanàtic, simplement és un fet inevitable i em sembla estúpid intentar oposar-me. Seria com voler aturar una tempesta. Per això crec que cal aprofitar el millor que té i ensenyar als estudiants, dins les meves capacitats, a conviure-hi i a treure el màxim profit del que ens brinda. Justament la reforma universitària actual s’ha de fer pensant que la globalització existeix i que no es poden posar portes al camp com alguns voldrien.
La veritat és que jo no soc capaç de veure com en l’exercici docent o de recerca estic col·laborant a aquestes coses. La meva manera d’ensenyar ha canviat amb els anys, cert, igual que la manera de pensar un pla d’estudis, però en tot cas en un intent de fer a l’estudiant mentalment més flexible, més capaç de relacionar conceptes. Intento justament el contrari del que sembla que Moreno diu que vol el nou model, formar gent crítica, no acrítica, naturalment en l’àmbit que m’és propi. Estudiants capaços de discernir per ells mateixos quina informació, de les muntanyes de documentació que viu a la xarxa, és certa i quina falsa, del perill de la hiperinformació. Coses que van justament en sentit contrario del que diu Moreno que volem els que creiem en el procés de Bolonya. Naturalment que intento informar-los d’allò que els serà útil per al mercat de treball. No estudien per treballar algun dia?