Enric I. Canela
He llegit alguns articles i notícies que obliguen a reflexionar sobre la innovació i tot el que l’envolta. Un país sense innovació té poques capacitats de sortit avait ade la crisi econòmica. Seleccionava:
- Innovació més enllà de la despesa en R+D
- 18 milions d’euros per tal que les Pimes de Madrid inverteixin en R+D+i
- Les lleis sobre innovació tenen per objectiu crear una economia basada en el coneixement
- Desventures de la innovació en el 2009
- Només el 12% de les patents nacionals neix a l’entorn universitari
Algunes de les idees o frases són:
- En els sectors de l’electrònica de consum o de l’automoció, el disseny pot tenir un pes tan rellevant com la despesa en R+D. En altres sectors, o en alguns projectes en concret, l’R+D pot tenir un pes menor o fins i tot irrellevant. Per exemple: per a alguns productes de gran consum, o per la majoria de sectors de serveis, la creativitat, el disseny i la generació de nous conceptes solen tenir un major pes.
- Madrid és la regió que més inverteix en R+D en relació al seu PIB, amb un 1,96%, d’acord amb la seva aposta per abanderar un canvi de model productiu, basat en la innovació, que aporti un alt valor afegit capaç de dinamitzar el teixit econòmic i generar ocupació d’alta qualitat.
- Espanya està obligada a canviar el seu model econòmic, orientant-lo cap a un més propi de les societats basades en el coneixement, i en ell les noves tecnologies juguen un important paper. El Ministeri de Ciència i Innovació està actuant des dels seus departaments de recerca per tal que el nostre país estigui en línia amb altres de l’OCDE, ja que l’R+D+i és un àmbit clau per sortir enfortits d’aquesta conjuntura econòmica.
- Aquest any s’augura una preocupant desacceleració de la innovació en el món de les tecnologies. Ara toca la transformació: La innovació implica canviar el que està; la transformació implica crear coses noves.
- La recerca universitària té poca transcendència a l’economia de l’Estat.
Segueixo sense veure prou accions concretes i efectives per fer variar el model econòmic de l’Estat. Tampoc a Catalunya. Només el País Basc i, una mica, Navarra estan fent la feina que toca.
El Pacte per a la Recerca i la Innovació parla de tot això i molt més en una primera visió integrada i a llarg termini de recerca i innovació posant el talent com a prioritat. És un full de ruta que tant de bó tothom sàpiga aplicar-se: innovació orientada al reptes socials, econòmics i mediambientals, innovació tencològica i especialment no tecnològica (models de negoci, interacció amb l’usuari-consumidor, ciutadà, etc.). L’administració i els serveis públics com motors claus per a la innovació proveint serveis innovadors i mitjançant una compra pública innovadora que arrastri les PIMEs més innovadores del país. Una recerca capdavantera com a motor de transformació amb bones infraestructures i suport als científics d’una manera clara. Orientar la recerca i la innovació estratègicament i a llarg termini sota fonaments sòlids sensse canvis un any o un overn per l’altre. Canviar la governança i fer-le més eficaç i amb menys “repeticions” d’organismes, etc. etc.
Això i altre coses que esperem que es vagin plasmant el més ràpid possible, doncs ara més que mai la velocitat tmabé és important.
Salut, Enric
Jordi,
I tant. Tots esperem que es puguin posar els recursos necessaris i que es pugui dur una política a mirg i llarg termini.
Tant de bo el país pugui dir d’aquí uns anys que el Pacte fou un encert. A mi el que m’amoina és que cal córrer molt per restar en el mateix lloc i la marxa que portem és molt lenta. La prioritat de moment no és aquesta en els pressupostos, si en el discurs. Veurem si el proper any les coses canvien.