Enric I. Canela
EnriqueCabrera, catedràtic de Mecànica de Fluids de la Universitat Politècnica de València es preguntava en un article si la universitat és sostenible.
La reflexió la centra en el pobre paper de la docència i especialment de la qualitat d’aquesta.
De la seva llarga i interessant reflexió em quedo amb: La universitat ha tingut un creixement distorsionat i insostenible. Sense objectius ni controls externs, la promoció del professorat propicia una recerca obsessionada en publicar el que sigui, mentre converteix la docència en plat menor. Sense autocrítica i tancada més que mai en la seva torre d’ivori, els grups de pressió aprofiten el dèficit democràtic i la inanició del Consell Social per, utilitzant la seva autonomia, dirigir cap a on els convé.
No està malament. Sense identificar-me al 100% en les seves vivències, comparteixo molt del que escriu aquest catedràtic d’enginyeria. Article recomanable.