Enric I. Canela
Francesc Solé Parellada, vicepresident de la Fundació CYD. En un seminari a la Universitat Pública de Navarra explicava que la Fundació CYD va nàixer perquè percebien que la societat espanyola no era conscient de la importància de la universitat per al seu futur, i les universitats, per la seva banda, tampoc no eren conscients que el seu coneixement ha de ser transferit a la societat, que és qui les paga. Més encara, va precisar que cada any un milió i mig d’estudiants (al voltant del 50% dels joves) s’estan matriculant a la universitat. En bona mesura són els nostres millors actius, són agents importants per al futur d’Espanya. Si no els donem el que les empreses i altres ocupats públics i privats necessiten, que són competències, i si no els donem el que la societat reclama, que són valors, estarem fent un flac servei al país. No podem tenir a un milió i mig de nois i noies en el millor moment de la seva vida sense donar-los res, així que cal posar les piles per a que aquesta institució funcioni de la millor manera possible.
En relació al procés de Bolonya va dir que és cert que hi ha problemes tècnics, que s’ha fet tard i que s’han generat temors. I potser no és dolenta la protesta sempre que no sigui violenta, perquè ens posa alerta. Però, entre la protesta catastrofista i els que ens diu que aquests auguris no succeiran, hi ha el perill que es retardin les reformes necessàries.
Està ben clar que són uns comentaris encertats, com no podia ser altrament, però hi haurà qui agafarà el rave per les fulles i entendrà que està dient supeditar la universitat a l’empresa. No és cert. Supeditar la universitat a la societat que la paga. La societat són els que estudien i els que no estudien. L’empresa, els centres de recerca, l’església, la Creu Roja, els ONGs, etc. Cal donar valors i coneixement per aplicar-los on sigui.