La meva resposta a l’AEP de la UPF

Enric I. Canela

Fa uns dies vaig escriure La UPF en mans de l’empresa. El meu article va merèixer un comentari que apareix a L’AEP a la UPF respon a Enric I. Canela sobre Mediapro i la UPF. Jo per no ser menys responc al seu article.

Sempre ens podem equivocar i donar una informació incorrecte, procuro informar-me. Ho vaig fer sense aprofundir excessivament, però davant el vostre comentari he anat més enllà.

Començaré per dir que a Fundació Barcelona Media – UPF és un centre tecnològic, que forma part de la xarxa de centres tecnològics de la Generalitat de Catalunya. La UPF forma part del patronat de la Fundació, conjuntament amb altres universitats, institucions i empreses. Per altra banda, la Fundació Universitat Pompeu Fabra, va ser creada l’any 2.006 i és una entitat pública sense afany de lucre, que desenvolupa diferents programes d’actuació (ensenyament d’idiomes, e-alumni, promoció i empresa, etc.) per encàrrec de la UPF. Les activitats d’inserció laboral formen part del programa de promoció i empresa i les desenvolupa la FUPF sense intervenció de cap altra fundació o empresa.

Com passa a vegades amb algunes les universitats catalanes, per exemple la mateixa UB, la UPF disposa d’un dret de superfície per un període de 75 anys, atorgat per l’Ajuntament de Barcelona, sobre una parcel·la de terreny on s’ha construït el nou Campus de la Comunicació -Poblenou.

El Pla d’Inversions de la Generalitat de Catalunya per al període 2007-2013 incorpora el finançament per a la construcció del nou campus de la UPF. El Pla d’Inversions de la Generalitat, qüestions financeres de la Generalitat que s’apliquen a totes les universitats segons quin sigui el destí del fons, s’articula mitjançant acords amb l’Institut Català de Finances de la Generalitat –concretament a través de l’empresa pública ICF Equipaments SAU. En el cas que ens ocupa van ser uns 35 milions d’euros. El procediment financer és complex perquè el retorn de la inversió es fa mitjançant la transmissió del dret de superfície de la UPF a ICF Equipaments per 25 anys i aquest cobra un lloguer a la UPF i la UPF paga amb diners que li transfereix el departament d’Innovació, Universitats i Empresa específicament per pagar l’arrendament.

O sigui que la suma de tot és una cessió de terrenys per part de l’Ajuntament, 75 anys el màxim legal, i una operació d’enginyeria financera, feta per la Generalitat per facilitar les inversions, però que finalment és qui paga.

El cost total del campus va ser de 51 milions d’euros que, com he dit abans, la Generalitat mitjançant aquesta operació aporta uns 35 milions d’euros. La resta els paguen: la mateixa generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, Red.es (del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme), el Ministeri de Ciència i Innovació i Fons Feder de la Unió Europea.

Com que l’espai no és suficient, la UPF va llogar 5.000 m² situats en planta baixa i soterrani de l’edifici Imagina propietat de l’empresa Mediacomplex (empresa constituïda per l’Ajuntament de Barcelona i la societat Mediapro).

Pel que he pogut saber, la UPF no te cap relació amb l’empresa pública GISA, ni amb Rilson XXI Inmuebles ni amb l’empresa Arañó Audiovisual Complex

Només l’empresa pública ICF Equipaments disposa de dret especial d’utilització dels equipaments o instal·lacions del Campus de la Comunicació – Poblenou.

Si ens fixem amb el que representen els acords amb Mediapro ens adonarem que són de gran valor per als estudiants i sinó que els preguntin si els hi agraden.

La UPF té el millor campus en matèria audiovisual i amb un potencial de recerca i de suport a la formació dels alumnes: Sense aquest acord no tindrien els plató per a la formació d’estudiants. S’ha pogut fer un campus de la comunicació, on conflueixin totes les àrees científiques i docents vinculades a la comunicació com són tecnologia (enginyeries de telecomunicacions i informàtica), continguts (comunicació audiovisual, publicitat i relacions públiques i periodisme) i llengua (traducció i filologia, lingüística).

A més a més, la presència d’indústries vinculades a la comunicació, i específicament l’acord amb Mediapro, genera unes expectatives incomparables per a la formació de tots els estudiants d’aquest Campus. Cal tenir present que Mediapro és l’empresa catalana amb una major dimensió audiovisual. La col·laboració amb diferents empreses per oferir una formació de qualitat, que miri també al mercat laboral, ha estat una constant.

Segur que els estudiants estan destrossats per culpa d’aquest acord. La majoria no els interessa gens tenir després una bona feina. El que volen és sortir de la universitat per repartir pizzes.